Subscriu-te

Maduresa i expectatives liederístiques

© www.facebook.com/LIFEVictoria/
© www.facebook.com/LIFEVictoria/

LIFE VICTORIA. Die Nacht (La nit). Joan Martín-Royo, baríton. Pierre Réach, piano. Mercedes Gancedo, soprano. Carmen Santa Maria, piano. Obres de Schubert, Schumann i Schönberg. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU. PAVELLÓ DE SANT RAFAEL. 20 DE DESEMBRE DE 2016.

Per Jaume Comellas

Són un encert notable aquestes propostes amb què ens obsequia el cicle LIFE Victoria en aplegar en un mateix recital, per una part, un artista madur i consagrat i, per l’altra, un artista en fase inicial de la seva trajectòria.

En aquest cas els protagonistes d’aquests extrems eren, respectivament, el baríton barceloní Joan Martín-Royo i la soprano canària Mercedes Gancedo. I al seu servei, repertori bàsicament romàntic –Schubert, Schumann– amb la inclusió inhabitual d’obra de Schönberg; en tot cas, en tractar-se de composicions molt primerenques, força anteriors a la seva revolució atonal, no representaven un trencament perceptible amb el conjunt del programa, bàsicament convencional.

Joan Martín-Royo és un músic, i remarco aquest concepte que ell mateix va aplicar a Victòria dels Àngels en un brillantíssim parlament final en funcions de gran defensor de la causa benèfica a què es dedicava l’esdeveniment. Vull dir que és més que un cantant que tradueix encertadament –paraula que no em convenç del tot aquí– uns determinats repertoris. Hi ha en les seves interpretacions un clar deix d’artista, que transcendeix la successió acadèmica de les notes. I això, en un repertori, insisteixo, més aviat de gran repertori –valgui la redundància– es va traduir en un contínuum de plenitud, de música artística, si se’m permet l’expressió. El seu Dichterliebe sobretot va deixar petjada. La seva veu, baríton tirant a baix –lluny del model Fischer-Dieskau–, li confereix una cert caràcter insòlit en el si de la normalitat liederística germànica, sobretot pel que fa al color, alhora que a vegades comporta dificultats en les notes agudes; en tot cas, tot plegat resolt amb suficiència. Pierre Réach és un notabilíssim pianista de concert i aquesta condició va pesar més que no pas la que corresponia a la d’acompanyant, encara que va reforçar la brillantor de la seva parcel·la.

La jove Mercedes Gancedo, alumna del Màster Victòria dels Àngels, va oferir una actuació insòlitament impactant. Va obrir el recital amb el cicle Quatre lieder, op. 2 de Schönberg, obra primerenca, de fet de joventut, d’inevitables referents postromàntics, per bé que transcendint-los des d’un melodisme dens, espès i intens. Va completar l’actuació amb els Liederkreis, op. 39 de Schumann, obra exigent que la soprano va interpretar amb una maduresa insòlita, amb una seguretat serena i autoritària, en el millor sentit d’aquest concepte. La seva veu és intensa, lluny de les sovintejades tessitures de soprano lleugera habituals a la seva edat, i el color ple i rodó dóna consistència al seu cant, sobretot en un repertori com el que va defensar, molt interioritzat, molt poc expansiu.

Excel·lent el piano de Carmen Santa Maria; va estar en tot moment al seu lloc i complint de manera exemplar la seva tasca col·laboradora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *