Subscriu-te

Majestuós ‘Requiem’ de Dvořák

TEMPORADA OBC. Cor Lieder Càmera. Cor Madrigal. Cor Anton Bruckner. Marta Mathéu, soprano. Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano. Roger Padullés, tenor. José Antonio López, baríton. Dir.: Kazushi Ono. Dvořák: Requiem, op. 89. L’AUDITORI. 1 DE JUNY DE 2018.

Amb una interpretació majestuosa del Requiem de Dvořák, l’OBC va posar punt final a la temporada 2017-18. Quan el director Kazushi Ono va adonar-se que aquesta missa de difunts no havia estat mai programada durant els més de setanta anys d’història de l’orquestra, no va dubtar a incloure-la com a concert de cloenda. S’afegia així al conjunt de dinou primeres audicions que, aquesta temporada, cal sumar a les cinc estrenes i quatre obres d’encàrrec que han estat ofertes per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Obra monumental, fruit d’un encàrrec del Festival de Birmingham realitzat l’any 1888 que el compositor va culminar dos anys després, aquest Requiem mai s’interpreta fora d’un àmbit merament concertístic, malgrat haver-se’n ofert alguns fragments als funerals del president Václav Havel. La durada –que supera amb escreix els cent minuts– i la quantitat d’efectius entre cor i orquestra de què cal disposar per interpretar-la, fan que la composició sigui reservada als grans escenaris, tal com es va esdevenir el febrer de l’any 2009 al Gran Teatre del Liceu.

© www.facebook.com/LiederCamera/

Una obra solemne i brillant, espiritual i reflexiva, que amb una música aprofundida ens apropa amb sensibilitat punyent a les paraules de la missa de difunts. Malgrat no arribar a la sublimació del seu Stabat Mater –escrit per Dvořák l’any 1877, arran de la mort en poc més de dos anys, primer d’una filla i després de dos fills–, la música del Requiem és d’una bellesa colpidora. Els moments més brillants estan reservats a les intervencions corals. Des de la intimitat de la música ortodoxa fins a les espectaculars construccions contrapuntístiques, els tres cors reunits per a l’ocasió van poder manifestar tota l’essència d’aquesta música reveladora, amb cromatismes que denoten serenitat colpidora en el “Kyrie”, amb la contundència del “Dies irae” acompanyat per una metall majestuós, implorant una refinada serenitat a l’inici de l’“Ofertori” o omplint de lluminositat l’“Hosanna”.

Les intervencions dels solistes vocals (Gemma Coma-Alabert, Roger Padullés i molt especialment Marta Mathéu i José Antonio López) van permetre gaudir de quatre dels nostres cantants més reconeguts, que van mostrar-nos, a més d’una categoria del tot contrastada, una conjunció absoluta, tant en les intervencions individuals com en els quartets inclosos en el Requiem. Des del quartet inclòs en el “Requiem aeternam” inicial, passant pel quartet proper al final de l’“Ofertori” –previ a la fuga final del cor–, fins als pianissimi de l’“Hostias” amb les veus del baix, mezzo i soprano acompanyades per fustes i, posteriorment, la del tenor emparada pels violins –que precedien el cant amb ressons de música ortodoxa del cor a cappella–, cadascuna de les intervencions dels solistes van ser esplèndides. L’orquestra va comptar amb la direcció d’un Ono entregat, atent al detall, copsant des de la força romàntica a la intimitat més cambrística. El mestre japonès va mostrar la seva millor vessant interpretativa, tot assolint un brillant punt final de temporada. Un Requiem que ara ja forma part del repertori de l’OBC i que, com els escrits per Britten, Fauré, Brahms, Mozart o Verdi (obra que per cert l’OBC oferirà en el concert inaugural del Festival Castell de Peralada), forma part de les partitures més emblemàtiques dedicades a aquest text sacre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *