Subscriu-te

Manuel Blanco, ONE. Fearless

Fearless
Orquesta Nacional de España.
Manuel Blanco, trompeta.
Director: Josep Pons.
Obres de Zimmermann, Haydn, Tomasi,
L. Mozart i Nathan.
Decca, 2017

Aquest és un producte que des del principi no amaga les seves intencions: esdevenir carta de presentació al gran món musical del trompetista castellà Manuel Blanco (1985). Una mena de nou lleó del virtuosisme d’un instrument que no gaudeix precisament d’una fauna exuberant, ni gaire renovada; noms com les del francès Maurice André o el nord-americà Wynton Marsalis segueixen essent referències senyeres no superades en l’imaginari dels amants de la música culta.

Manuel Banco, que l’any 2011 va guanyar el prestigiós Concurs ARD a Munic superant les puntuacions que havien aconseguit mai els antecessors al guardó, fins i tot Maurice André, des d’aleshores ha marcat territori en una carrera de gran volada en manifestacions prestigioses i en companyia d’orquestres de gran prestigi.

Aquest CD està dissenyat amb la voluntat de permetre lluir un ampli ventall de recursos tècnics i expressius en abastar un repertori divers en estètiques i en nivells de dificultat. Hi ha un non va plus que el converteix en una mena de festival reduït, en què l’amant de l’instrument podrà abandonar-se a plena satisfacció. A més, afegeix un petit però no innocent joc: la primera obra, Concert per a trompeta en Do major, “Nobbody Knows the Trouble I see” de Bernd Alois Zimmermann, està bastit damunt el negre espiritual que indica la segona part del títol, que és el mateix tema que dona títol i desenrotlla l’obra que clou el CD, escrita per Federico Nathan. Hi una mena d’obertura i conclusió que es donen les mans, per bé que des d’estètiques diferents; la segona amb clar component jazzístic. Pel camí una mostra de concertisme més exactament clàssic, Leopold Mozart i Haydn, aquest amb el Concert per a trompeta més divulgat mai, i una composició molt a part, Semaine Sainte a Cuzco del marsellès Henri Tomasi (1901-1971), d’un sentit religiós exòtic corprenedor.

Manuel Blanco disposa d’un material que li permet exhibir amb generositat el seu domini de totes les dificultats que se li presenten, i ho fa amb una suficiència i una rotunditat absoluts. És realment un gran músic, un gran trompetista del qual costa dilucidar una virtut sobre una altra; ens quedem amb la netedat cristal·lina, gairebé transparent –quelcom dificilíssim– del seu so. L’Orquesta Nacional de España exerceix de company eficaç de viatge en les cinc partitures –Zimmermann, Haydn i Mozart– en les quals intervé. Les altres dues són acompanyades per instruments diversos; des d’orgue Hammond a percussió, passant per guitarra i violí elèctric, tot conformant un trajecte obert estèticament i compromès tècnicament. Jaume Comellas

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *