Subscriu-te

Música en la intimitat, o morir d’èxit

© Jordi Gargallo / www.facebook.com/profile.php?id=100008928300736&fref=ts
© Jordi Gargallo / www.facebook.com/profile.php?id=100008928300736&fref=ts

CONCERTS AL JARDÍ DELS TARONGERS. Ulrike Haller, soprano; Josep Buforn, piano. Obres de Schubert, Brahms, R. Strauss i Toldrà. CASA BARTOMEU (BARCELONA). 13 DE FEBRER DE 2015.

Per Xavier Chavarria

“La música en la intimitat”: aquest és el lema del cicle de recitals que proposa el Consell Català de la Música a la Casa Bartomeu, una vil·la noucentista situada a la zona nord de Barcelona, al barri de Pedralbes, i que durant els anys cinquanta i seixanta del segle passat havia il·luminat la fosca vida musical barcelonina del franquisme amb desenes de concerts al seu Pati dels Tarongers o a la Sala Vila Arrufat, el saló de música de la mansió que regentava el mecenes de les arts i melòman Josep Bartomeu i Granell. Des de fa uns mesos la vil·la ha recuperat l’activitat musical per mitjà de propostes de petit format, amb música de cambra i lied, que presenten joves intèrprets del país en recitals de tres quarts d’hora, amb repertoris exquisits i ben triats. Uns recitals que van creixent en popularitat, com ho demostra l’enorme afluència de públic que va fer vessar la Sala Vila Arrufat divendres passat, fins al punt d’acabar ocupant sales annexes des d’on no es podien veure els intèrprets però sí escoltar la música en un ambient molt especial.

El recital el van protagonitzar la soprano Ulrike Haller, italiana d’origen austríac i fincada a Catalunya des de fa uns anys, i el pianista Josep Buforn, un dels millors repertoristes que tenim actualment al país. Una selecció de lieder de Schubert, Brahms i Richard Strauss, arrodonida amb diverses cançons d’Eduard Toldrà, va fer les delícies del nombrós públic assistent, arremolinat a l’entorn del formidable piano Fazioli cedit per Pianos Puig per a l’ocasió, i que va agombolar a la perfecció la veu dolça i rotunda d’Ulrike Haller: una veu generosa i sòlida, de timbres tornassolats, que llueix magníficament en aquest repertori germànic del Romanticisme, amb una dicció impecable i clara, però que va assolir moments màgics amb les cançons de Richard Strauss, especialment en Die Nacht i en Zweignung. Josep Buforn va proveir un coixí sonor delicat i ple de tendresa, tot establint diàlegs subtils amb la veu, que en alguns passatges va convertir en veritable cotó sonor.

La música de cambra i les propostes de petit format estan vivint una revifalla i un moment dolç a casa nostra, i una bona prova la tenim en aquest cicle de concerts a la Casa Bartomeu, que va quedar petita davant l’allau de públic que s’hi va congregar. La iniciativa és magnífica, els ingredients hi són i el públic continua creixent; però cal trobar la fórmula precisa per no acabar morint d’èxit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *