Subscriu-te

Nit de veu i Saariaho amb el BCN216

El director Ernest Martínez-Izquierdo (foto d’arxiu)
El director Ernest Martínez-Izquierdo (foto d’arxiu)

CICLE INTÈRPRETS CATALANS. BCN216. Dir.: Ernest Martínez-Izquierdo. Karen Vourch, veu. Dani Espasa, clavecí. Obres de Falla, Stravinsky, Ravel i Saariaho. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (PETIT PALAU). 25 DE FEBRER DE 2016.

Per Mila Rodríguez Medina

La compositora Kaija Saariaho. © Priska Ketterer (foto d’arxiu)
La compositora Kaija Saariaho. © Priska Ketterer (foto d’arxiu)

El BCN216 es vestia de gala per a la continuació de la presència de Kaija Saariaho en la programació del Palau de la Música. L’ensemble interpretava, en el cicle Intèrprets Catalans, l’obra Emilie suite de la compositora finlandesa i per a això no només comptava amb un gran conjunt de més de vint músics, sinó també amb la presència d’un director, Ernest Martínez-Izquierdo, que en coneix molt bé l’obra; i un dels noms més interessants de la interpretació a Catalunya, com és Dani Espasa, juntament amb la participació de la soprano Karen Vourch, que recentment ha enregistrat l’obra amb l’Orchestre Philharmonique d’Estrasburg i és així mateix una habitual de la interpretació de les obres de la compositora. El programa, però, venia envoltat del record d’aquell moment en la història de la música durant el qual nous llenguatges s’intuïen en la composició per a cambra, entorn de la segona dècada del segle XX: Manuel de Falla, Stravinsky i Ravel acompanyaven Saariaho en l’elecció del BCN216.

Gran part del programa va comptar amb la veu de Vourch, que va encaixar amb comoditat amb la formació catalana. La interpretació de dues obres d’Stravinsky, Dos poemes de Konstantin Balmont i Tres textos japonesos, ens va permetre sentir aquests reculls poc habituals de cançons brevíssimes en les quals l’ensemble va destacar, especialment el pianista Jordi Masó. Ell i la soprano van estar excel·lents en la interpretació d’El colom. Tot i això, Karen Vourch va brillar més amb Ravel i els seus Trois poèmes de Stèphane Mallarmé, especialment en l’inici, amb Soupir.

A banda de la suite de Saariaho, la presència de Dani Espasa al concert venia donada per la interpretació del Concerto, per a clavecí i cinc instruments, de Manuel de Falla, una de les grans obres cambrístiques del compositor gadità. D’una modernitat única lligada a la més profunda de les tradicions, Falla va compondre una obra de tensions i modificacions temporals com poques, plena d’evocacions. La partitura de clavecí esdevé en molts punts una autèntica peça de virtuosisme i Espasa va saber sobrepassar la dificultat per controlar al detall aquest Concerto amb una molt bona tècnica. És difícil veure un músic que gaudeixi més amb el que fa que aquest clavecinista polifacètic.

D’aquesta manera va arribar la segona part del concert i l’Emilie suite de Saariaho, versió reduïda de l’òpera del mateix títol amb llibret d’A. Maalouf estrenada el 2010. Martínez-Izquierdo és un gran coneixedor i sobretot admirador de la compositora, i això es nota. Unes setmanes abans ell mateix va dirigir l’estrena a Espanya a càrrec de l’Orquestra Gulbenkian de la seva obra Laterna magica. El barceloní és un director original i expressiu i aquest caràcter es va transmetre al BCN216, amb el qual treballa habitualment. Amb gestos molt concrets, tots els membres van oferir una interpretació interessant, molt acurada, d’aquesta obra dedicada a la captivadora Émilie du Châtelet, matemàtica i física que va ser amant de Voltaire i va esdevenir una de les primeres dones a aconseguir reconeixement de la comunitat científica, una reflexió sobre la ciència i les passions amb el llenguatge oníric i evocador habitual de Saariaho.