Subscriu-te

No deixis de cantar, Natalie!

© Antoni Bofill
© Antoni Bofill

CONCERT D’ESCENES DE GIULIO CESARE de G. F. Händel. Natalie Dessay, soprano. Christophe Dumaux, contratenor. Le Concert d’Astrée. Emmanuelle Haïm, directora d’orquestra. LICEU. 22 DE NOVEMBRE DE 2014.

Per Mercedes Conde Pons

La nit del dissabte 22 de novembre serà una nit per al record, tant per al públic assistent al Gran Teatre del Liceu com per a la cantant, que aplegava encuriosits i, amb un punt de morbo, els seus seguidors més fidels. Després d’haver anunciat fa uns mesos que es retirava de la carrera musical per dedicar-se a altres activitats artístiques, Natalie Dessay tornava al Liceu en el marc d’una gira amb l’orquestra barroca Le Concert d’Astrée i Emmanuelle Haïm, en un programa dedicat a escenes de la més famosa de les òperes de Händel: Giulio Cesare.

Hi havia expectació, no podia ser altrament, per comprovar si l’estat vocal de la cantant era tan greu com es deduïa de la seva decisió, sobretot després de la seva darrera actuació a Barcelona –com a Antonia de Les contes d’Hoffmann–, que no es pot comptar entre les millors del seu pas pel coliseu de La Rambla. De tots són sabuts els problemes vocals als quals s’ha hagut d’enfrontar la cantant, que l’han fet passar pel quiròfan i que li han reduït progressivament les facultats pirotècniques.

El que segur que no s’han vist limitades, jutjant pel que es va poder escoltar dissabte passat, són les seves facultats artístiques. I és que, per sobre de tot, Natalie Dessay és una artista. De cap a peus. I ja sigui amb les seves inflexions vocals o amb la seva mirada que ultrapassa qualsevol explicació argumental del que succeeix a escena, Dessay és capaç de captar l’atenció des del minut zero.

Si bé Dessay va començar freda i amb la veu una mica dura, amb l’ària “V’adoro, pupille”, el concert havia començat de manera immillorable amb la magnífica aportació instrumental en l’obertura de Giulio Cesare a càrrec de l’orquestra Le Concert d’Astrée. Una orquestra que disposa d’un grup excel·lent de solistes, començant pel primer violí David Plantier i continuant pel flautista Sébastien Marq –que va interpretar amb precisió i musicalitat les danses de la suite núm. 3 de la Water Music de Händel– o la llaütista Laura Mónica Pustilnik, per dir només alguns noms. Emmanuelle Haïm lidera amb gest ampli i donant espai i coixí a la música un conjunt amb el qual Desssay ja havia enregistrat alguns cedés de música barroca anys enrere i que debutava al Liceu.

També el debut de Christophe Dumaux, contratenor francès, que ha interpretat el rol titular de Giulio Cesare a ciutats importants com Versalles, Salzburg, París, Nova York o Zuric, de seguida suposà un al·licient extra en un concert en què Dessay començà a brillar a partir de la segona ària: “Se pietà di me non senti”, amb què la soprano demostrà que encara li queda molt per dir, i que va lluir un fiato impressionant i una capacitat única en ella de convertir en fil de veu un agut en pianíssim que, malgrat tot, arriba a qualsevol racó del teatre. Sorpresa fins i tot ella mateixa, la segona part del concert ja va ser un festival, amb un “Piangerò” commovedor, un “Da tempeste” entusiasta i de coloratura impecable, intercalat amb les aportacions de Dumaux, un contratenor que sap controlar molt bé els seus recursos vocals, tal com va demostrar en l’ària “Al lampo dell’armi” o a “Aure, deh per pietà”.

El festival canor va acabar amb la interpretació del deliciós duo “Caro! Bella!”, que van repetir en els bisos després d’interpretar una delicada oda escrita per Händel el 1713 per al guariment de la reina Anna d’Anglaterra. I tothom sortí del Liceu pensant: no deixis de cantar, Natalie!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *