Subscriu-te

Pàgina per pàgina, de sala en sala; la dansa expandida de Boris Charmatz

CONSTEL·LACIÓ BORIS CHARMATZ/MUSÉE DE LA DANSE.
Flip book. Concepció: Boris Charmatz. Intèrprets: Matthieu Burner, Boris Charmatz, Raphaëlle Delaunay, Olga Dukhovnaya, Christophe Ives, Noé Pellecín. So: Pascal Quéneau. MERCAT DE LES FLORS. 23 D’OCTUBRE DE 2019.

20 ballarins pel segle XX. Amb: Boris Charmatz, Nadia Beugré, Boglárka Börcsök, Raphaëlle Delaunay, Olga Dukhovnaya, Jacquelyn Elder, Joao Fiadeiro, Dmitry Gutoc, Mai Ishiwata, Laurence Laffon, Samuel Lefeuvre, Kiko López Juan, Mark Lorimer, Filipe Lourenço, Fabrice Mazliah, Sonja Pregrad, Sònia Sánchez, Asha Thomas, Javier Vaquero Ollero i Frank Willens. MACBA. 27 D’OCTUBRE DE 2019.

Sense mapa i amb un fullet a les mans com si fos un tresor preuat enmig de riuades considerables de gent. Al principi vaig sentir una certa frustració, però al cap d’una estona vaig començar a trobar l’encant a les sales atapeïdes on una troupe disseminada de ballarins exposava extractes de danses i coreografies pel museu. El cap de setmana del 27 i el 28 d’octubre, el MACBA es va convertir en un museu de dansa, en el qual vint ballarins repartits per diferents espais i racons mostrava coreografies i danses representatives del segle XX. Es tractava de la proposta 20 ballarins pel segle XX, del coreògraf francès Boris Charmatz. Uns dies abans també va presentar Flip book al Mercat de les Flors, un espectacle que literalment parteix de passar les pàgines d’un llibre sobre Merce Cunningham. Charmatz ens va brindar una setmana per mirar enrere, revisitar el passat de la dansa amb una mirada molt múrria.

Una de les noves propostes d’Àngels Margarit com a directora del Mercat de les Flors són les Constel·lacions, cicles dedicats a un artista o companyies perquè el públic els pugui conèixer amb més profunditat. No hi ha dubte que una de les Constel·lacions estrella d’aquesta temporada és la que gira sobre la figura de Boris Charmatz (Chambéry, 1973), un dels exponents de la non-danse francesa, un corrent de la dansa contemporània que s’ha caracteritzat per traslladar la coreografia sobre altres disciplines artístiques i dispositius. El 2009 va ser nomenat director del Centre Chorégraphique National de Rennes i va canviar el nom de la institució per Musée de la Danse.

Flip book és un homenatge a Merce Cunningham, un veritable foliscopi (flipbook) en dansa en el qual condensa en cinquanta minuts les tres-centes fotografies del llibre de David Vaughan Merce Cunningham: fifty years (1997), és a dir, cinquanta anys de la trajectòria artística del coreògraf americà. El dipositiu de Charmatz per posar les pàgines en dansa és molt senzill: sis ballarins amb malles de colorins –tret distintiu del vestuari de Cunningham–, música d’ascensor (temes musicals –de John Cage a música electrònica passant per Satie– que se succeeixen de manera aleatòria) i un col·laborador assegut a primera fila passant les pàgines del llibre de Vaughan.

Estripades totalment del seu context, les imatges que projecten els ballarins intercalen bodegons d’assajos amb salutacions i actuacions. De fet, els rostres dels sis intèrprets és del tot transparent, com si hi poguéssim llegir: “Ara he d’arribar a l’altra punta de l’escenari i aixecar la cama al costat”. Al llarg de les pàgines ens indiquen els capítols del llibre: “Fifties”, “Sixties”, fins a arribar als anys noranta. En aquest catàleg dispers de moviments, s’hi reconeix l’empremta coreogràfica de Cunningham –les inclinacions de tors, la geometria de les extremitats– i algunes imatges tan icòniques com la de la coreografia Birds. Flip book és un exercici divertit, amb un punt d’irreverent entranyable que seria rodó si no fos pel bis en què es van embarcar després dels primers aplaudiments. Què ens volien dir amb aquells minuts extra de seqüències repetides? ¿Potser que podrien presentar l’espectacle en loop?

Moment de 20 ballarins pel segle XX al museu d’art contemporani Tate Modern de Londres. © Joe Humphrys (foto d’arxiu)

Uns dies després, al MACBA es va exposar història de la dansa del segle XX juxtaposada sobre l’exposició permanent del museu: d’escenes de pel·lícules de Charles Chaplin, La mort del cigne d’Anna Pavlova, passant per Martha Graham, Pina Bausch, William Forsythe, Anne Teresa de Keersmaeker, a extractes del propi Charmatz o dels altres dinou ballarins. 20 ballarins pel segle XX és una altra proposta en la qual el dispositiu és una gran part de l’atractiu. Els intèrprets són l’obra d’art i alhora els guies de la sala de museu, que posen en context els extractes de coreografies o les danses als visitants. Un gran banquet d’espectacles simultanis, fantàstic per a un públic neòfit o bé per als tastaolletes.

Fabrice Mazliah va deixar el públic bocabadat amb la intricada coreografia de William Forsythe; Jacquelyn Elder va revelar la gestualitat dramàtica de Martha Graham i va remarcar quines parts d’Acts of light (1981) ja no podia fer amb molta simpatia; Asha Thomas va posar-se el públic a la butxaca ensenyant-nos a ballar el xarleston. Mentrestant, a la planta baixa es va organitzar una “conga” à la Pina Bausch. Ara bé, les situacions que funcionaven millor eren als espais més arrecerats del frenesí de la gernació circulant amunt i avall, on el públic es trobava els intèrprets de tu a tu; com va ser el cas d’Olga Dukhovnaya, en un racó emmarcada per cartells de propaganda de la Guerra Civil, que va delectar el públic analitzant i revisitant llegats universals: Charles Chaplin, Buster Keaton, Anna Pavlova i danses folklòriques russes. Enmig del soroll i gairebé passant desapercebuda per la il·luminació tènue, Mai Ishiwata va presentar un solo de Carlota Ikeda, tendre, grotesc i bonic. La sensació era la d’haver passat per una olla de grills, on de tant en tant es creaven oasis d’escolta i intercanvi. Amb 20 ballarins pel segle XX, Charmatz pinta a pinzellades gruixudes tot un segle de moviments emblemàtics transmesos de generació en generació. I et deixa amb la pregunta: qui és l’autor?

El 9 i 10 març Boris Charmatz/Musée de la Danse presenten 10.000 gestos al Mercat de les Flors.

Imatge destacada: moment de Flip book al museu d’art contemporani Tate Modern de Londres (foto d’arxiu)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *