Subscriu-te

Pau Figueres

pau figueres - pau figueres

Pau Figueres

Whatabout Music, 2015.

Tot i ser encara molt jove, ja fa prop d’una dècada que Pau Figueres volta pels escenaris acompanyant cantants com Lídia Pujol, Marina Rossell, Maria del Mar Bonet o Mayte Martín. Amb 25 anys, aquest magnífic guitarrista, format tant en l’àmbit clàssic com en el del jazz i el flamenc, posa la seva excepcional tècnica i destresa interpretativa al servei d’una imaginació sonora no menys extraordinària en aquest seu primer treball discogràfic en solitari.

El disc porta per títol el seu nom: Pau Figueres. Un encert: perquè, tot i ser tan jove, quan toca, Pau Figueres sona a Pau Figueres, amb una honestedat majúscula. Honestedat també evident en el fet que, tot i ser cent per cent Figueres, el disc no amaga les influències que l’han alimentat, més enllà de les del pare músic. I si semblen ressonar-hi Pat Metheny, João Gilberto, Tomatito, Cañizares o Paco de Lucía, també és cert que s’hi senten sonoritats clàssiques hereves de Brouwer, Villa-Lobos, Barrios o Sainz de la Maza. Unes sonoritats que Pau Figueres passa pel seu sedàs personal, amb un aiguabarreig fructífer de tendències i estils.

Malgrat tots aquests noms, potser la referència més immediata de Figueres és la de Toti Soler, que el jove guitarrista explicita abordant el psicodèlic i extens Vladimir Maiakovski del vilassarenc en una versió pulcríssima, tot substituint-hi els efectes corals originals per efectes amb la guitarra elèctrica. Excepte Colorines de Pepe Torres (també un referent dels músics tot terreny) i Eshu (escrit a dues mans amb Judit Nedermann), els altres set temes del disc són propis de Pau Figueres. I hi transita des de sonoritats Beyond-the-Missoury-Sky cap al flamenc i cap a la samba, en un viatge deliciós que deixa un regust de boca absolutament feliç. Perquè un altre dels punts forts del disc és la concatenació dels temes, amb una progressió magnífica cap a la serenor i la llibertat d’esperit.

En el seu viatge, Pau Figueres té el suport del seu germà Arnau a la percussió en diversos temes; i esporàdicament també hi apareixen Judit Neddermann, Mel Semé, Jordi Gaspar, Aleix Tobias i Carles Benavent. Una plèiade de músics que apadrinen i acompanyen aquest primer vol en solitari de Figueres, que fa tots els papers de l’auca en les multipistes de guitarra elèctrica, acústica i flamenca. I tot amb un so pulcríssim, fruit de l’amalgama perfecta entre control tècnic i llibertat interpretativa que s’estén també als sons del sintetitzador.

L’edició del disc és senzilla i impecable com el mateix Figueres, que apareix –mans obertes a la portada– amb una absoluta transparència sonora gràcies a la meticulositat d’Aniol Bestit en les tasques de gravació i producció. Els crèdits en anglès són també un encert: perquè Pau Figueres parla una llengua franca destinada a traspassar qualsevol frontera estilística i geogràfica. Si el poden escoltar en directe, no se’l perdin. I si en volen gaudir a casa, comprin aquest disc: està cridat a esdevenir un fetitxe que guanyarà valor amb el pas dels anys. Si en volen un tast digital, obrin les orelles i cliquin aquíJosep Barcons