Subscriu-te

Rameau. Pièces pour clavecin. Bertrand Cuiller

Jean-Philippe Rameau

Pièces pour clavecin

Bertrand Cuiller, clavecí. Mirare, 2015

Una inventiva gairebé infinita, antològicament fecunda, és la que palesa Jean-Philippe Rameau en les seves composicions per a clavecí, com si d’una màquina de crear melodies (pel mer joc) es tractés, per bé que dotada així mateix d’una coherència, d’una lògica matemàtica. Trets característics, de fet, del Segle de les Llums –el segle XVIII, en què s’emmarca la seva producció–, i que Bertrand Cuiller, l’intèrpret, té perfectament presents en aquesta gravació. És admirable i gaudible en alt grau la precisió que mostra; s’aproxima vertiginosament a l’absolut la prodigiosa digitació amb què executa i –el més sorprenent– no per això deixa de resultar expressiva. Més aviat al contrari, aquest matemàtic torrent harmònic traça estructures que semblen desplegar-se ad infinitum amb perfecte ordre, un ordre que aspira a la perfecció: el que la Raó en el seu calcular estableix perquè l’oïda s’hi delecti, ja sensiblement. És inevitable recordar el gust del XVIII pels ginys mecànics, els autòmats i altres formes de “vida”. La maquinària que la ment concep i practica s’il·lumina aquí en peces com Les cyclopes, La poule, Les sauvages o L’égiptienne, en què l’al·lusió a realitats alienes és metafòrica, posada al servei de la proliferació de les diverses possibilitats de satisfacció auditiva.