FESTIVAL DE TORROELLA DE MONTGRÍ. “Soler i Scarlatti”. La Grande Chapelle. Dir.: Albert Recasens. Obres d’Antoni Soler i Domenico Scarlatti. ESGLÉSIA DE SANT GENÍS. 9 D’AGOST DE 2019.
La novetat important d’aquest concert era poder escoltar en directe obres religioses del pare Antoni Soler que des de la seva estrena, dos-cents cinquanta anys abans, no s’havien tornat a tocar. Albert Recasens, director de La Grande Chapelle, ja s’hi havia implicat enregistrant un disc exquisit, el dinovè amb el segell Lauda, amb obres del compositor. Al concert se’ns van oferir unes Vespres que contenien tres salms: “Dixit Dominus” a 8 per a doble cor que en el format per a 4 i ripieno ja figurava al disc, “Beatus vir” i “Laudate Dominum”, reestrenes absolutes. La primera part va acabar amb un Magnificat en segon to, a 8 –en té nou– seguit d’un Benedicamus Domino, a 8.
La voluntat de Recasens de recuperar aquestes obres es va concretar ja fa un any amb la Direcció del Festival i es va trobar adient que servís de portada per a la seva primera actuació a Torroella. En efecte, pensem que pot haver estat una de les grans fites de les programacions d’estiu. Aquesta iniciativa, a més, lligava perfectament amb el concert que cada any el Festival dedica a Ernest Lluch, que, a part dels seus valors cívics, polítics i científics, també era un apassionat de la recuperació de l’obra dels nostres músics.
Així com aquestes obres vocals dedicades al culte que ell va fer com a mestre de capella del monestir d’El Escorial, si bé es poden trobar en diversos arxius, no consta que s’hagin tornat a interpretar, el compositor en canvi és conegut internacionalment per les seves obres profanes per a teclat o pels seus Quintets. Nascut a Olot, als sis anys va ingressar a l’Escolania de Montserrat. El 1750 va guanyar les oposicions de mestre de capella de la catedral de Lleida, però dos anys després va ser contractat com a organista del monestir d’El Escorial, va esdevenir sotsdiaca i un any més tard va ingressar en l’orde dels Jerònims, que era el titular del lloc. El seu càrrec, en un moment en què la cort reial era rotatòria, va fer que es pogués relacionar amb els músics compositors de la cort, com José de Nebra, Domenico Scarlatti i Nicolás Conforto. Va tenir molts contactes internacionals i va viatjar sovint per la península. Amic de l’infant Gabriel, fill de Carles III, va compondre bona part de la seva música cortesana per a les sessions musicals que se celebraven tant a El Escorial com a Aranjuez i El Pardo.
L’obra de Soler està escrita a cavall de dues èpoques i si és deutora del seu passat a l’escola montserratina i del mestratge d’alguns dels seus coetanis, té elements que participen ja del Classicisme que amb Haydn i C. Ph. E. Bach ja havia esclatat. L’estil evoluciona de l’època en què el text religiós era un inspirador de la música a una de nova que dona més importància al fet que s’entengui bé i on cada paraula tingui la seva traducció musical. Per això aquest impuls de reestrena que comentem fa desitjar que al camí iniciat per La Grande Chapelle s’hi apuntin els bons grups de música vocal, per veure totes les possibilitats d’una obra nova per a la nostra oïda amb la finalitat de familiaritzar-nos-hi.
A la segona part es va fer un salt enrere en el temps amb dues de les poques obres vocals de Domenico Scarlatti. Primer, una preciosa Salve Regina per a soprano i contralt, cantada pels solistes del grup Laura Martínez Boj i el contratenor Marnix De Cat, i després el mític Stabat Mater, poc interpretat en directe per les seves dificultats tècniques i conceptuals i on sorprèn el concepte musical lliure, més aviat líric, difícil de cenyir per part dels cors a la gravetat del text.
Com a bis, Recasens i els seus músics havien preparat com a regal un encisador Ave Maris Stella, també reestrena absoluta d’Antoni Soler.
Imatge destacada: © Martí Artalejo
