Subscriu-te

Relacions bilaterals sobre tres cordes

Un instant del concert amb alumnes de l’ESMUC. © www.facebook.com/consuladojaponbarcelona

LA MÚSICA AL MUSEU. Kenichi Yoshida, tsugaru shamisen. Yuki Tsuchida, percussió. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 12 D’ABRIL DE 2018.

Per Josep Barcons

Diuen que les comparacions sempre són odioses, però de vegades no ens queda més remei que recórrer-hi per entendre la dimensió de segons quins fenòmens que no pertanyen al nostre context immediat i dels quals no tenim presa la mesura. És el cas de Kenichi Yoshida, que, efectivament, és un fenomen i que el dijous 12 d’abril va actuar a la Sala Oriol Martorell de L’Auditori amb una mena de llaüt japonès de tres cordes anomenat tsugaru shamisen.

Per fer-se a la idea de la dimensió de Yoshida al seu Japó d’origen, podem pensar en una figura com ara Carlos Núñez a l’Estat espanyol. Perquè, igual que Nuñez amb la gaita, Yoshida ha dut un instrument folklòric com el tsugaru shamisen molt més enllà de les fronteres de la música tradicional japonesa acostant-lo a altres gèneres i estils. Però a nivell de popularitat, segons que ens expliquen, sembla que Yoshida vindria a ser com una mena de Shakira o d’Alejandro Sanz, que desperta furor allà on va, perquè –de fet– l’estil que conrea té certa dimensió pop. I tant pel fet de ser ambaixador cultural del seu país, com pel fet d’omplir estadis amb els seus concerts quan va de gira pels EUA, gairebé se’l podria assimilar a una mena de Lang Lang. O ja per acabar: com que a les mans té un instrument de corda polsada (amb un plectre enorme anomenat bachi), encara hi ha qui veu en ell una mena de Jimi Hendrix del shamisen.

Però deixem-nos de comparacions, perquè el que fa Yoshida és força incomparable. Després d’iniciar-se en el shamisen a l’edat de 5 anys, va debutar als 19 meravellant el públic amb el seu virtuosisme. No va trigar gaire a aliar-se amb el seu germà Ryōichirō i formar el duet de shamisen Yoshida Brothers, i a hores d’ara ja porta tretze àlbums al mercat.

A Barcelona, ciutat que s’estima especialment, ja hi ha vingut diverses vegades i ha endegat un programa d’ensenyament del shamisen a l’ESMUC, tal com es va poder veure al concert, en què van actuar nou alumnes en una peça composta especialment per a l’ocasió. Aquest va ser un dels moments més divertits i frescos d’un concert que va brindar la possibilitat d’escoltar la tasca d’internacionalització que Yoshida està duent a terme amb aquest instrument. D’una banda, pel fet d’haver-hi nou occidentals amb l’instrument entre els dits, per als quals Yoshida només té paraules d’elogi. Per l’altra, perquè les composicions de Yoshida pretenen acostar les sonoritats tradicionals japoneses al públic d’arreu del món.

Kenichi Yoshida i Yuki Tsuchida. © Juan Carlos Pérez (foto d’arxiu)

Per fer-ho, Yoshida compta amb un instrument electrificat (cosa insòlita!), amb el qual interpreta composicions pròpies que combinen diferents tempos i caràcters i en les quals no manca mai algun moment trepidant. Per sumar efectivitat i riquesa al seu món sonor, en aquest cas s’acompanyava de l’excel·lent percussionista Yuki Tsuchida, que va deixar-lo sol en ben poques ocasions.

Després d’un concert que havia començat amb els parlaments diplomàtics del gerent de L’Auditori, Jordi Tort, i del cònsol general del Japó a Barcelona, Naohito Watanabe, el públic –majoritàriament coneixedor del que hi anava a escoltar, i on convivien quimonos amb otakus– va sortir satisfet de l’experiència. I és que durant pràcticament 90 minuts, Yoshida va donar-ho tot damunt de l’escenari desplegant repertori propi i incloent-hi només –llàstima!– una cançó tradicional. I diem “llàstima” no pas per devaluar l’obra de Yoshida (ans al contrari), sinó perquè si les seves composicions volen traçar ponts entre el Japó i Occident, seria bo donar al públic poc avesat a les sonoritats del shamisen un xic més d’informació sobre el repertori tradicional del país, sense mestissatge.

En qualsevol cas –com ell mateix defensa– iniciatives així serveixen com a pont per facilitar l’entrada a un món sonor formidable i digne de conèixer. Els ponts serveixen, fet i fet, per a això: per travessar distàncies insalvables. I res millor que un pont musical per celebrar que ja fa 150 anys que Espanya i el Japó van establir relacions bilaterals.

Per als fans de Yoshida i per a qui vulgui conèixer-lo, el maig del 2019 hi haurà una altra ocasió de gaudir del shamisen, en aquest cas en un concert per a shamisen i orquestra simfònica, encàrrec de l’OBC i obra de Fabià Santkovsky. I l’RMC se’n farà ressò presentant –en la seva edició en paper– un reportatge sobre Yoshida i el seu instrument.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *