Subscriu-te

Revisitant la sarsuela catalana

TARDES AL PALAU. Cançó d’amor i de guerra de Rafael Martínez Valls. Llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora. Marta Mathéu. Roger Padullés. Joan Garcia Gomà. Laura Escudé. Ricard Sabata. Ezequiel Casamada. Dani Codina. Ferran Frauca. Polifònica de Puig-reig. Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. Dir. escènica: Francesca Masclans i David Cuspinera. Dir. musical: Francesc Cassú. PALAU DE LA MÚSICA. 11 DE JUNY DE 2018.

Al llarg dels anys seixanta i setanta del segle XX va tenir lloc una revifalla del gènere sarsuelístic gràcies a la feina de recuperació que directors com Antoni Ros Marbà van dur a terme amb nombrosos enregistraments de gran qualitat i cantants de primera línia internacional. Exemple d’això és el darrer enregistrament, fins a l’actualitat, de la sarsuela catalana Cançó d’amor i de guerra que, fa més de quaranta anys, en ple esplendor de la seva carrera, la soprano Montserrat Caballé, el tenor Josep Carreras i el baríton Vicenç Sardinero van realitzar amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i el director Antoni Ros Marbà.

Roger Padullés i Marta Mathéu, parella protagonista d’aquesta producció de Cançó d’amor i de guerra. © Pere Duran

Enguany un nou enregistrament d’aquesta sarsuela catalana ens ha fet recordar vells temps, tant a aquells que no havíem nascut però vam créixer escoltant “Pirineus” en la veu de Carreras, com a aquells que, tenint l’oportunitat de gaudir d’aquella època d’esplendor, han trobat en aquest nou enregistrament un espai per a la nostàlgia i una bona manera de fer reviure una mostra del gènere sarsuelístic. Gènere del qual actualment a penes es veu la punta de l’iceberg, però que amaga innombrables joies del gènere sarsuelístic i de teatre líric català que ningú encara sembla interessat a redescobrir.

El recent enregistrament de Cançó d’amor i de guerra amb música de Rafael Martínez Valls i text de Lluís Capdevila i Ricard Sabata té com a novetat la instrumentació per a cobla i orquestra de corda i la recuperació íntegra de tots els episodis musicals i el text parlat –que ha comptat amb l’assessorament del productor artístic Joan Casas, autor de l’edició crítica l’any 2006–, que han estat enregistrats, doncs, per primer cop. Premiat com a millor disc de clàssica dels Premis Enderrock 2018, l’enregistrament compta amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, la Polifònica de Puig-reig i les veus de la soprano Marta Mathéu, el tenor Roger Padullés i el baríton Toni Marsol, tots tres en moments pletòrics de la seva carrera.

Després de passejar-se per diverses poblacions catalanes, per primer cop es va poder sentir l’equip d’aquesta producció presentar el resultat del seu treball en directe a Barcelona. L’espai triat, de plena adequació pel format semiescenificat escollit, va ser el Palau de la Música Catalana, cicle Tardes al Palau, que presentava un ple insòlit. La potència acústica d’una secció de vents formada per instruments de cobla –membres de La Principal de la Bisbal– justificava l’amplificació tant de les veus dels solistes vocals com del cor, situat a les galeries d’orgue del Palau.

Cançó d’amor i de guerra és un abrandat cant de llibertat que no deixa de tenir un cert caire naïf, com demostra el personatge d’Horaci, ben caracteritzat per Ezequiel Casamada, un idealista més aviat poca-solta. Això és perquè, com és habitual en el gènere de la sarsuela, de caire més aviat castís, l’atenció està posada en el conflicte amorós que, sortosament, es resol positivament al final de la sarsuela, no sense una situació dramàtica que voreja la tragèdia. La presència d’una segona parella amorosa de caire més còmic –molt adequats en estil Laura Escudé com a Catrina i Ricard Sabata com a Baldiri– completa l’estructura de la sarsuela, que també compta amb la presència d’actors sense intervenció musical. En aquest context, tant Ferran Frauca com a mestre Andreu i Dani Codina com a Ferran van oferir intervencions molt sòlides en els seus papers amarats de certa solemnitat i dramatisme.

© Pere Duran

El pes musical d’aquesta sarsuela catalana recau, sobretot, en la parella amorosa formada per Francina i Eloi, i en l’avi Castellet, que té fins a tres intervencions solistes de pes. Si en l’enregistrament l’avi Castellet és cantat pel baríton Toni Marsol, en la representació a Barcelona va ser Joan Garcia Gomà el responsable d’assumir un paper de rellevància, amb exigències líriques prou visibles. Si l’aparença física juvenil no afavoria la caracterització del personatge ancià de l’avi Castellet, Joan Garcia Gomà suplí amb escreix aquestes mancances circumstancials amb una actuació de plena credibilitat, amb una veu potent i flexible, i una expressivitat mesurada i convincent. Els grans triomfadors de la vetllada van ser, és clar, el tenor Roger Padullés i la soprano Marta Mathéu; tots dos van excel·lir en les seves intervencions individuals. Padullés va brillar tant amb la introducció “Forjador, bon forjador” com amb la invocació als Pirineus –Do de pit inclòs–, mentre que Mathéu va mostrar un instrument amb un cos vocal ideal per a aquesta partitura, que demana majestuositat lírica constant. Tots dos cantants van demostrar una química tant musical com escènica que van enlluernar el públic.

Molt bona actuació de la Polifònica de Puig-reig, malgrat la barrera acústica que suposava una amplificació mediocre, i magnífica interpretació de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, un projecte musical que impulsa la Fundació Metalquimia, en col·laboració amb l’Auditori de Girona, i que està format pels mestres de La Principal de la Bisbal i la il·lusió dels joves talents de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines. Francesc Cassú va conduir amb lideratge i bon ofici aquesta representació, que es va cloure amb ovacions i la interpretació d’Els Segadors.

Imatge destacada: © Pere Duran

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *