Subscriu-te

‘Sifonòfor’, basculant entre la música i el circ

© www.facebook.com/auditoribarcelona
© www.facebook.com/auditoribarcelona

L’AUDITORI ESCENES. Animal Religion. Sifonòfor. L’AUDITORI (SALA 3). 21 DE FEBRER DE 2015.

Per Josep Barcons Palau

L’última producció d’Animal Religion, presentada el 20, 21 i 22 de febrer a la Sala 3 de L’Auditori (bravo per l’aposta!), pren el nom d’una estranya criatura marina, el sifonòfor: un invertebrat increïble que pot arribar a mesurar 50 metres i que –en realitat– no és un animal, sinó una colònia de petits organismes.

El fet que aquest espectacle que combina circ i música dugui per títol el nom d’un invertebrat podria semblar una metàfora del cos d’Anaëlle Molinario, la contorsionista que a mitja funció fa que el públic quedi bocabadat, entre somriure i somriure, amb la màgia dels seus moviments. Però si bé el seu treball és excel·lent, el cert és que el dels seus companys d’escena no ho és menys. Per tant, l’espectacle es deu titular Sifonòfor per un altre motiu. I aquest motiu no és altre que la naturalesa col·laborativa que hi ha tant rere el funcionament de l’espècimen marí com rere la producció d’aquest treball transdisciplinari en què participen onze artistes.

Les actuacions individuals i conjuntes de tots ells generen la sensació d’un organisme viu del qual –sens dubte– cal celebrar la naixença. El tàndem fundacional d’Animal Religion (Quim Girón i Niklas Blomberg) s’ha ampliat en aquesta ocasió amb altres acròbates, músics, músics acròbates i acròbates músics l’actuació dels quals arriba a fer creure realment que no s’està presenciant una actuació, sinó el desenvolupament orgànic d’un ésser viu.

L’espectacle té moments realment extraordinaris i transita bé entre tots els registres que desplega, des dels més gimnàstics als més poètics. Uns registres acompanyats sempre amb tocs d’humor constants, amb gags realment aconseguits que en alguns casos són una picada d’ullet –a voltes subtil, a voltes evident– a tota mena de referents culturals: de Buñuel a les Spice Girls, passant per hits del pianisme romàntic, per Michael Jackson o pels tics dels cantants (amb una soprano que entre “sís” i “nos” –síl·labes presents al sifonòfor– aterra tot aquell que se li acosta). Perquè un dels elements més excepcionals d’aquest espectacle és la fusió entre música en directe i circ, que és francament meravellosa.

Mirant l’espècimen amb lupa, un zoòleg crític diria que el guió, ben travat, potser necessita afinar-se una mica en algunes transicions i que se n’ha d’ajustar algun que altre element. Però això seria demanar molt a un animal que tot just està fent les primeres passes i que és una meravella en tots sentits. Només queda desitjar que no s’extingeixi i que –de bracet no sols de bons intèrprets, sinó de programadors intel·ligents– el desenvolupament de criatures fantàstiques com aquestes entri a formar part de manera natural de l’ecosistema d’espectacles del país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *