Mozart. 16 Sonates for violin and piano
Tomas Cotik, violí
Tao Lin, piano
Centaur Records, 2017
Les Sonates per a violí i piano de Wolfgang A. Mozart no es compten entre les seves obres més conegudes ni es consideren a l’alçada de les de Ludwig van Beethoven, sent especialment populars aquelles que destaquen per la fecunditat de les seves formes d’expressió, com la Primavera o la Kreutzer. Les peces del salzburguès, però, posseeixen un mèrit molt notable: semblen voler sortir-se ja de l’element galant –típic del segle XVIII, en què evidentment estan immerses– a la recerca d’una llibertat que és pressent i que despuntarà en l’obra del compositor de Bonn. En aquestes 16 Sonates, que Tomas Cotik (violí) i Tao Lin (piano) executen amb vivacitat i rigor, s’aprecia l’antològica creativitat de Mozart, el qual, sense ser original en termes formals, assoleix unes cotes d’expressivitat i preciosisme en absolut freqüents a la seva època.
L’enregistrament de la integral, en quatre discos, ha estat organitzada segons tres períodes, les Kurfürstin Sonatas (6) les Aurnhammer Sonatas (6) i les Sonates vieneses (4), compostes en època tardana. El llibret proveeix notes breus per a cadascuna, la qual cosa permet fer-se càrrec d’aquella profusió creativa, d’acord amb la seva especificitat. Des de l’animosa Sonata en Sol major, KV 301, a propòsit de la qual ja es destaca el modern tractament inter pares dels instruments (“els rols són mutus, els companys de conversa intercanvien ocurrències”), fins a la penúltima de les que s’ofereixen, la sensacional KV 526, en La major, que alterna episodis bulliciosos, els moviments primer i últim, amb un “Andante” en què Mozart es “submergeix en pous emocionals”, com afectat per la proximitat de la mort del seu pare. Els intèrprets de l’ocasió –Cotik i Tao Lin, que en el passat van enregistrar amb èxit obres de Schubert– troben el terme mitjà entre la sensibilitat de l’època de Mozart i l’expressivitat i la riquesa de sentiments que el període immediatament posterior suscitarà.
