FESTIVAL MOZART NITS D’ESTIU. Serena Sáenz, soprano. Avery Amereau, contralt. Jorge Navarro Colorado, tenor. Erik Rosenius, baix. Ensemble O Vos Omnes. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Trevor Pinnock, direcció. W. A. Mozart: Simfonia núm. 40, en Sol m, KV 550; Ave verum corpus, KV 618; Requiem, en Re m, KV 626 (versió de Süssmayr). L’AUDITORI. 5 DE JULIOL DE 2023.
Trevor Pinnock es va enlairar com un dels millors intèrprets mozartians en enregistrar la integral de les Simfonies de Mozart. D’això ja fa prop de trenta anys i la seva visió de la música del compositor salzburguès ha evolucionat.
Director convidat per tancar el Festival Mozart Nits d’Estiu a L’Auditori, Pinnock va situar-se al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) per dirigir la Simfonia núm. 40, en Sol menor, KV 550, i el Requiem, en Re menor, KV 626 de Mozart, que es va alçar com el gran reclam per omplir la sala de gom a gom, amb molt públic jove entre els assistents. Per als melòmans hi havia un plus afegit, el breu motet Ave verum corpus, KV 618 i la participació de l’Ensemble O Vos Omnes, una formació catalana que sota la direcció de Xavier Pastrana ha aconseguit situar-se com el millor cor en música antiga del país.
El mestre de Canterbury va arrencar la popular Simfonia núm. 40 amb un tempo ràpid que no va abandonar en cap moment, tot alternant la suavitat amb l’energia i els canvis de dinàmiques conseqüents. Les cordes van sonar delicades i van aportar matisos, mentre que els vents van sonar molt nets. A l’“Andante” va tornar als tempos clàssics potenciant els diàlegs entre seccions, amb moments molt detallistes i delicats, mentre que va arrencar el “Menuetto” amb noblesa, però es va entretenir en tants detalls i refinaments que hi va restar emotivitat. Va tancar retornant al tempo accelerat dirigint amb gestos molt clars i precisos, als quals les fustes i els vents van respondre amb intervencions esplèndides.
Va seguir el motet Ave verum corpus, KV 618 per a cor, cordes i orgue, una autèntica joia del corpus final mozartià, d’una simplicitat i bellesa corprenedores, amb un Ensemble O Vos Omnes senzillament sublim. Un cor compenetrat i de veus empastades, dicció impecable i sopranos angelicals, amb matisos extraordinaris, una afinació precisa i un control de dinàmiques que van embolcallar-nos i elevar-nos a un estat espiritual. El concert bé s’hauria pogut justificar amb aquests escassos sis minuts excelsos.
El Requiem, reclam indiscutible de la vetllada, va protagonitzar la segona part. En aquest cas, Pinnock va apostar pel so sumptuós apuntalant l’aspecte més dramàtic de la partitura, i sense abandonar els tempos contrastants. Amb tot, els fortes tan aparatosos creaven una reverberació, almenys a platea, un punt molesta.
El director es va concentrar en el cor, tot marcant dinàmiques, forçant-los als fortes i allargant notes impossibles. I l’Ensemble O Vos Omnes va complir-hi amb exactitud mil·limètrica sense abandonar la riquesa tímbrica immillorable marca de la casa, elegància en el fraseig i control absolut de l’afinació, bo i destacant en els moments que li són més afins, aquells en què poden jugar amb un volum mesurat per expressar el sentiment místic de l’obra.
El “Dies irae” va sonar impactant, rapidíssim, com una tempesta de llamps i trons que se succeïen i subjugant el públic, efecte que va repetir al final del “Lacrimosa”, en aquest cas amb una cadència tan lírica que semblava que ens portés surfejant dalt d’amples onades cap al més enllà; mentre que el “Rex” va ser majestuós i contrapuntístic; el “Confutatis”, aclaparador, alternant-hi els efectes dramàtics dels baixos amb les veus blanques de les sopranos. El “Domine Jesu” va combinar a la perfecció el contrapunt amb la malenconia de l’“Hostias”, el “Sanctus” va ser majestuós tot i la saturació sonora; el “Benedictus”, relaxant, i l’“Agnus Dei”, preciós, lent, suau i celestial, per tancar amb un “Lux aeterna”, seguit d’un “Bravi!” d’un espontani que ens va il·luminar a tots.
El quartet vocal va comptar amb la soprano Serena Sáenz, que va brillar en tots els aspectes: veu plena, modulacions excel·lents, bona projecció, fraseig deliciós, dicció impol·luta i estil adequat. També de veu plena i fiato excel·lent va ser el baix Erik Rosenius, mentre que la contralt Avery Amereu va destacar per la riquesa del seu instrument, ric i vellutat tot i l’excés de vibrato, i el tenor Jorge Navarro Colorado, de veu més petita, va quedar un punt deslluït al costat dels seus companys, tot i tenir una veu i un fraseig molt bonics. L’OBC va estar magnífica, sempre atenta al director, i amb uns solistes de primer nivell.
El públic es va deixar subjugar per la música durant tot el Requiem i va agrair l’entrega dels intèrprets amb forts aplaudiments i fent-los sortir a saludar quatre vegades.
Imatge destacada: (c) May Zircus.
