Gabriel Fauré | Gabriel Pierné
Trios avec piano
Trio Wanderer. Harmonia Mundi, 2014
Gabriel Pierné i Gabriel Fauré comparteixen nom de pila i rima en els cognoms. Però més enllà de coincidències fonètiques i onomàstiques, els paral·lelismes s’estenen a la professió, a l’època, a la nacionalitat i a l’estil.
Atent a tantes semblances, el Trio Wanderer aposta en aquest volum per presentar els trios amb piano de tots dos compositors. Ara bé, posar-los de costat no significa equiparar-los, perquè si bé el Trio de Pierné és una obra absolutament meritòria, realment no arriba a la categoria del de Fauré, que ha esdevingut una obra de repertori. L’excessiva prolixitat de Pierné pot arribar a fer-lo feixuc de pair, per allò que té de mesclum entre la contundència de la vianda germànica i la untuositat de la salsa francesa.
Superades les possibles reticències dietètiques, el cert és que les pàgines de Pierné deparen més d’una i més de dues sorpreses agradables. I més si tenim en compte que els Wanderer el presenten en una versió excel·lent, tal com passa també en el de Fauré. Amb cordes generoses i amables i un piano precís i pulcre, una obra i altra apareixen equilibrades i profundament expressives, plenes de detalls subtils en el fraseig i en l’articulació, i amb cotes magnífiques de tendresa sense additius edulcorats.
Per això, si el nom de Fauré serveix de reclam, l’esquer fonètic i onomàstic haurà valgut la pena. I l’oient descobrirà que Pierné i Fauré comparteixen més que onomàstica i rima en el cognom.
