Subscriu-te

Un concert particular amb John Rutter

© Lorenzo di Nozzi
© Lorenzo di Nozzi

CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. Orquestra Camera Musicae (Tomàs Grau, director). Cor de Noies de l’Orfeó Català (Buia Reixach i Feixes, directora). Cor Jove de l’Orfeó Català (Esteve Nabona, director). Elin Manahan Thomas, soprano. Catrin Finch, arpa. Dir.: John Rutter. Obres de John Rutter. PALAU DE LA MÚSICA. 26 DE NOVEMBRE DE 2015.

Per Mila Rodríguez Medina

Compositor favorit de la Casa Reial britànica i amb una extensa creació de música sacra: particular definició per a un dels compositors més interpretats del món. John Rutter va visitar el Palau de la Música Catalana el 26 de novembre passat per dirigir un concert amb algunes de les seves obres més destacades amb les veus de les formacions de la casa. El Cor Jove i el Cor de Noies de l’Orfeó Català van interpretar les obres Look at the world, en una versió traduïda al català, i Magnificat, acompanyats de Camera Musicae. L’orquestra de cambra també és una de les residents al Palau de la Música i va interpretar, a més, la Suite lyrique de Rutter.

La personalitat de Rutter és, efectivament, particular. Recollint influències de les músiques angleses i franceses de principis del segle XX, però també de la música lleugera nord-americana, el compositor presenta un estil predominantment melòdic que combina el més clar populisme amb una instrumentació clara i brillant. Les seves són composicions efectistes, però fan excel·lir les bones interpretacions dels músics, raó per la qual els seus concerts compten amb un fervor entre el públic difícil de veure en altres compositors. Deixant al marge les consideracions sobre el valor intrínsec de les seves composicions, en el concert es podia viure el gaudi dels assistents i, sobretot, dels mateixos músics, sota una molt bona direcció de Rutter. Per a la interpretació de la Suite lyrique, l’orquestra Camera Musicae, formació tarragonina amb programes sovint molt interessants, va tenir la participació de Catrin Finch com a solista, i l’arpista va oferir una actuació preciosa, especialment en l’últim moviment de la suite, “Rondeau”, amb clares referències a la música anglesa, especialment del país de Gal·les, curiosament la mateixa procedència de la intèrpret.

Són més interessants, sens dubte, les seves composicions corals. És evident el seu coneixement dels diferents mecanismes del cor i les possibles construccions de textures; així, Rutter presenta un Magnificat grandiloqüent, captivador i alegre. A la vegada que el seu llenguatge és molt més cuidat i desenvolupat, la composició resultant és encara més popular i propera al públic. Rutter és també un bon director, molt clar i comunicatiu amb els músics, i amb els cantaires del Cor Jove i el Cor de Noies de l’Orfeó Català es va entendre a la perfecció. Poques vegades podrem veure aquests adolescents (d’altra banda, una de les formacions corals més destacades i de més qualitat del país) tan immersos en la seva tasca, gaudint de cada passatge i exigència.

El públic es presentava com una gran família: s’ha de dir que es podia viure l’orgull entre les butaques envers els prop de cent joves cantaires a l’escenari. Era una nit d’aquelles en què ser al Palau és com ser a casa. I es pot assegurar sense marge d’error que molts dels assistents encara canten o xiulen algunes de les melodies de Rutter al metro, a casa o al carrer. Un concert diferent per reflexionar.