ASSOCIACIÓ JOAN MANÉN. Concert de presentació del cinquè CD de la “Col·lecció Joan Manén”: Diálogo, Belvedere, Trois chansons. Elisabeth Franch, flauta. Júlia Farrés-Llongueras, soprano. Daniel Blanch, piano. José Antonio Domené, arpa. BIBLIOTECA DE CATALUNYA. 19 D’ABRIL DE 2018.
Per Lluís Trullén
En un acte amb format de col·loqui i concert es va presentar el cinquè volum de la “Col·lecció Joan Manén”, editat pel segell discogràfic La Mà de Guido i titulat Diálogo, Belvedere, Trois chansons. En la presentació, moderada per Carles Feliu –secretari de l’Associació Joan Manén–, hi van intervenir el musicòleg i violinista Jaime del Blanco –summament precís en totes les aportacions històriques sobre la vida de Manén– i quatre dels intèrprets de l’enregistrament, concretament la flautista Elisabeth Franch, la soprano Júlia Farrés-Llongueras, l’arpista José Antonio Domené i el pianista i president de l’Associació, Daniel Blanch.
La Sala Llevant de la Biblioteca de Catalunya va acollir la presentació d’aquest volum, dedicat a música de cambra i per a veu i piano: Diálogo, op. A-44, per a trio de corda, flauta i arpa; Trois chansons, op. A-9, i Chant de Pâques, op. A-15, per a veu i piano; la introducció del segon acte de l’òpera Don Joan, i la suite Belvedere, op. A-40, per a flauta i piano. En l’enregistrament, a més dels solistes esmentats també hi han participat la violinista Helena Satué, la viola Aida-Carmen Soanea i el violoncel·lista Romain Garioud.
Manén va ser un músic singular, polièdric per la seva vessant de compositor, intèrpret de violí extraordinari i amb gran facilitat per tocar el piano de manera meravellosa o inclús l’arpa, com va explicar Daniel Blanch. La seva línia estètica com a compositor, desenvolupada al llarg de més de cinquanta anys, està marcada per l’eclecticisme, amb clares influències de la música germànica, francesa, catalana o espanyola, i que en la seva darrera etapa el propi autor va definir com a iberisme. Perfeccionista i meticulós, va voler atorgar una dimensió universal a la seva música, sempre captivadora per l’elegància, el refinament i una qualitat tant en el traç melòdic com en l’harmonia, trets que el situen entre els grans compositors de la primera meitat del segle XX.
La gènesi de l’enregistrament va sorgir quan el febrer del 2015 es va dur a terme la gravació de Diálogo, per a trio de corda, flauta i piano, una de les darreres obres del compositor, d’una gran dimensió musical, amb un ric contrapunt i uns diàlegs instrumentals bellíssims. Calia buscar un fil conductor a l’enregistrament i la música amb aires francesos com són les Tres chansons o Chant de Pâques es van anar succeint fins a completar la gravació el gener del 2017.
L’admiració i l’entusiasme que sentia l’extraordinària flautista Elisabet Franch corroborant la bellesa de les partitures que li enviava Daniel Blanch o el repte que suposava per a la soprano Júlia Farrés-Llongueras abordar una obra recitada amb el piano de rerefons com en el cas de Chant de Pâques, mostren l’entrega que ha suposat per part dels intèrprets el fet d’abordar unes obres de tanta qualitat musical. Daniel Blanch, interpretant amb el piano que havia estat propietat de Granados, acompanyava en la presentació que comentem la flautista i la cantant, tot oferint-nos una música fascinant, que va corroborar-nos, a més de la bellesa de les composicions, l’altíssim nivell musical de tots els intèrprets. Refinadíssima la recreació dels fragments de la suite Belvedere, amb una Elisabet Franch esplèndida en la calidesa atorgada al seu so, i admirable la veu de Júlia Farrés-Llongueras en la recreació de dues de les Trois chansons, curosament acompanyades per Daniel Blanch.
Un enregistrament mostra del treball complex i incessant efectuat des de l’Associació Joan Manén, que amb actes com el celebrat a la Biblioteca de Catalunya situen cada dia més en la seva justa dimensió Joan Manén, un dels més grans compositors del nostre patrimoni musical.
