Initiation to the Shadow. Music fot Piano
Sira Hernández, piano
Obres de Sira Hernández: Iniciación a la sombra, Fantasía para piano, Terra Santa i Don’t forget about that
Naxos, 2020
Una mirada introspectiva i una simbiosi entre música i poesia confegeixen la base de les quatre obres integrades en aquest enregistrament, compostes i interpretades per la reconeguda pianista Sira Hernández. Una mostra d’aprofundiment i d’abstracció en què el minimalisme i les textures punyents ens apropen al més essencial d’uns missatges sorgits de l’obscuritat, de realitats complexes i desoladores. L’enregistrament s’inicia amb Iniciación a la sombra, un projecte, ara escrit per a piano sol, que va ser estrenat l’any 2015 sota una interacció multidisciplinària (ball, actors) inspirada en les paraules del poeta Ángel Crespo. Una obra nua, essencial, com si es tractés de la Música callada de Mompou –que Sira Hernández tan bé coneix– en el seu sentit creatiu i que es desprèn de tot allò que resulta buit de contingut. Una introducció que ens porta a Terra Santa–Ci sono angeli nel cielo, en què reflecteix musicalment el relat de la poetessa milanesa Alda Merini durant la seva estada a l’Hospital Psiquiàtric Paolo Pini. Música composta l’any 2017 que relata la soledat, l’amargor com si es tractés d’una llarga pregària reflexiva i interioritzada.
La gènesi de Fantasía para piano neix quan l’artista Sara Conforti demana a Sira Hernández participar en el projecte Lalàgeatelier en defensa de les dones víctimes dels maltractaments i abusos. Una música amarga, crua, que amb uns obstinats escrits sota una tècnica minimalista descriu el so de les màquines de cosir que, com si es tractés d’una metàfora, ajuden a sorgir les ferides d’aquestes dones. Música dura, de gran simbolisme i el sentit repetitiu de la qual sembla evocar la reiteració incomprensible, rebutjable i injustificada d’aquesta xacra social. I aquesta recerca vers l’obscuritat, el món tenebrós, es clou amb Don’t forget about that (2019), inspirada en la figura de Primo Levi –de qui es commemorava el centenari del naixement–, personalitat indissociable de la seva supervivència al camp d’extermini d’Auschwitz Monowitz. Desolació i deshumanització musicalment tractades amb un llenguatge preferentment atonal en què la intensitat del discurs és cimera d’aquests relats desoladors intensament musicats i interpretats per Sira Hernández.
