Subscriu-te

Una ‘Passió’ poc transcendent

El director Marc Minkowski (foto d’arxiu)

PALAU BACH. Les Musiciens du Louvre. Hélène Walter, Maïlys de Villoutreys, Helena Rasker, Owen Willetts, Paul Schweinester, Norman Patzke, Guillaume Figiel-Delpech, Etienne Duhil de Bénazé, Sydney Fierro, solistes i cor. Anicio Zorzi Giustiniani, Evangelista. Thomas Dolié, Jesús. Dir.: Marc Minkowski. J. S. Bach: Passió segons sant Mateu. PALAU DE LA MÚSICA. 28 DE MARÇ DE 2018.

Per Mercedes Conde Pons

L’oportunitat d’escoltar cada any una Passió segons sant Mateu a càrrec de les millors formacions corals i orquestrals i els millors directors que a hores d’ara circulen pels circuits internacionals, dona la possibilitat al públic melòman de conèixer a bastament una obra que, per molt que soni, sempre comporta la possibilitat de resultar innovadora, cada cop que un director n’ofereix la seva pròpia lectura. Aquest exercici, el d’escoltar cada any versions diferents de “clàssics” com aquesta Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, afina també el criteri, i, per tant, permet una aproximació més personal, més profunda cada any que passa, a aquesta monumental obra d’art de la història de la música.

Enguany el Palau acollia la versió que Marc Minkowski passeja actualment per mig Europa en dates molt idònies al temps litúrgic i que tot just el dia abans havia recalat a la Setmana de Música Religiosa de Conca. Format reduït, gairebé com de butxaca, amb un mínim de veus limitat a les parts solistes que assumien també la part de cor, l’orquestra de Les Musiciens du Louvre, obligada a desdoblar-se en dues formacions –seguint l’estructura de l’obra de Bach–, es veia també limitada en les dimensions, fet que es feu palès acústicament només començar l’obra.

Probablement per això costà entrar en l’obra, ja que el primer número “Kommt, ihr Töchter, helft mir klagen” acostuma a provocar un efecte d’embolcall en l’oient, que en facilita la immersió in media res en el drama de la passió de Jesucrist, que permet acompanyar-lo de principi a fi, gairebé com si es tractés de l’Evangelista. Amb el cor reduït als efectes mínims, l’empastament vocal es veié afectat i el cor de nens d’aquest primer número es veié reduït a una única veu femenina, el timbre de la qual, per molt afinat que estigués, no podia emular la puresa prístina de les veus infantils.

Un cop acostumada l’oïda als volums i el format, Minkowski demostrà conèixer l’obra a bastament, però la seva versió no va aprofundir en els moments que ho requeria, per un excés de velocitat –marca de la casa– en passatges que mereixien una mica més de repòs. Tot i així, i afortunadament, lluny queden les versions frenètiques amb què el director va forjar el seu segell estilístic propi ja fa vint o trenta anys, i en aquesta Passió segons sant Mateu va haver-hi moments colpidors, sobretot pel que fa als mèrits d’alguns dels solistes.

En aquest sentit, i amb molta diferència, va destacar la bellesa tímbrica de l’autèntica contralt Helena Rasker, que va interpretar un “Erbarme dich” d’antologia, a part de pujar el nivell general de la interpretació cada vegada que intervenia. També molt solvent va resultar el tenor Evangelista Anicio Zorzi Giustiniani. I en una casa com aquesta, el Palau de la Música, que ha creat un autèntic idil·li amb l’Evangelista per excel·lència dels darrers anys, Mark Padmore, aconseguir destacar en aquest mateix rol té un mèrit afegit. El tenor italià ho va fer amb un timbre de gran bellesa, plenament adequat en estil i molt respectuós en tots els aspectes amb la partitura i el rol encomanat. També Thomas Dolié, baix responsable de la part de Jesús, va oferir una notable interpretació del breu però significatiu rol de Jesús, i va destacar encara més en l’ària final, “Mache dich, mein Herze rein”, sens dubte, al costat de les àries “Erbarme dich” i “Aus Liebe”, la més commovedora i humana de tota la Passió. En aquesta Passió, l’ària amb obligat de viola de gamba, “Komm, süsses Kreuz, so will ich sagen”, també va destacar, però sobretot pel magnífic intèrpret d’aquest instrument acompanyant.

En un àmbit de gran correcció podem situar els altres solistes, tots ells demostrant una gran resistència vocal tot combinant àries, recitatius i parts corals en les més de tres hores de durada d’aquesta magna obra bachiana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *