Subscriu-te

Una vetllada totalment rossiniana

© Antoni Bofill
© Antoni Bofill

LA CAMBIALE DI MATRIMONIO de Gioachino Rossini. Llibret de Gaetano Rossi. Sara Blanch. Mercedes Gancedo. Pedro Quiralte. Raúl Baglietto. Gustavo de Gennaro. Néstor Pindado. Direcció musical: Assunto Nese. Direcció escènica: Joan Anton Sánchez. TEATRE DE SARRIÀ. 30 DE GENER DE 2016.

Per Marc Busquets Figuerola

Els Amics de l’Òpera de Sarrià no paren de donar-nos petites alegries operístiques en una temporada més aviat erma. No s’entrarà aquí en comparacions, però només cal dir que en aquestes funcions de La cambiale di matrimonio de Gioachino Rossini ofertes els dies 30 i 31 de gener tot va estar al servei de la música amb la finalitat d’oferir una vetllada al cent per cent rossiniana. Cal agrair també als Amics de l’Òpera de Sarrià la tria d’aquests títols d’òpera de cambra en què s’estan centrant, ja que està permetent al públic barceloní descobrir i gaudir d’un repertori operístic que altrament ens seria impossible de veure, i a més fer-ho en unes condicions òptimes: en un teatre de petites dimensions, amb bon nivell musical i amb unes produccions que si bé modestes, resulten generalment creatives i adequades.

Composta el 1810 i estrenada el mateix any al Teatro San Moisè de Venècia quan Rossini només tenia 18 anys, aquesta òpera ja té molts elements rossinians que el caracteritzaren després: una obertura escumejant, fraseig accelerat i fins i tot el seu característic reciclatge musical, com alguns fragments de l’ària “Come tacer” de la protagonista, que van ser aprofitats pel compositor per al duet “Dunqu’io son” del celebradíssim Il barbiere di Siviglia, estrenat uns anys més tard. L’argument és ben característic de les farses d’embolic pròpies de l’època: a l’Anglaterra del segle XVIII, el comerciant Tobias Mill rep un contracte matrimonial (la cambiale di matrimonio) d’un home ric del Canadà, Mr. Slook; el primer accepta el contracte i promet la seva filla Fanny al canadenc. Però Fanny està enamorada de Milfort, que no és acceptat per Mill perquè no té diners. Quan Slook se n’assabenta, no vol cometre cap injustícia, dóna diners a Milfort perquè es pugui casar amb Fanny i l’obra acaba amb un concertant en què tots canten a la felicitat. Joan Anton Sánchez trasllada l’acció al final del segle XIX, en un escenari ple de caixes on la trama funciona perfectament, tot creant situacions divertides, com la baixada de les banderoles canadenques a l’arribada de Slook o la selfie final amb tots els personatges a escena.

© Antoni Bofill
© Antoni Bofill

Molt destacable la direcció musical d’Assunto Nese al capdavant de l’Orquestra Barcelona Concertante, que aconseguí un so rodó i totalment en l’estil rossinià, bo i controlant bé les dinàmiques ja des de l’obertura. Del repartiment destacà la Fanny de Sara Blanch, recent triomfadora del Concurs Viñas, de bona presència escènica i recursos vocals suficients per poder abordar aquest paper amb facilitat i que encaterinà el públic amb la seva ària “Come tacer”, amb un sobreagut final tot i això un pèl excessiu. Al seu costat, la mezzosoprano Mercedes Gancedo interpretà amb excel·lent gust el rol de la criada Clarina, i destacà en la seva ària “Anch’io son giovane”, cantada amb gran adequació. Gustavo de Gennaro encarnà solventment Milfort, amb un color vocal interessant i bons recursos a l’hora d’abordar la partitura. El paper de Tobias Mill recau sobre un basso buffo típic de la factura rossiniana i que Raúl Baglietto interpretà amb solvència vocal i escènica. Per la seva banda, Pedro Quiralte estigué especialment encertat en la interpretació escènica, i centrà l’atenció de la trama amb la seva flegma i bonhomia, però no tant en l’àmbit vocal, en què exhibí un fraseig dubitatiu. Néstor Pindado completà satisfactòriament el repartiment en el breu paper del criat Norton.

L’òpera de cambra tornarà a Sarrià –esperem que per donar-nos més alegries– a l’abril amb Il conte di Marsico de Balducci i tancarà la temporada l’altre Barbiere di Siviglia, el de Paisiello, al maig. Tot intercalant-se amb diverses sessions d’Òpera Exprés, una nova iniciativa en què es concentren els èxits de cada òpera en versió de concert i dels quals s’oferiran La sonnambula (febrer), Stabat Mater de Pergolesi (març) i La fille du régiment (abril).