Subscriu-te

Unes ‘Variacions Goldberg’ de somni en les mans d’Alard

Benjamin Alard (foto d’arxiu)
Benjamin Alard (foto d’arxiu)

PALAU 100 CONSTEL·LACIÓ. Benjamin Alard, clavicèmbal. Johann Sebastian Bach: Suites franceses, partites i corals. Variacions Goldberg, BWV 988. PETIT PALAU. 1 i 2 DE FEBRER DE 2016.

Per Lluís Trullén

El clavicembalista francès Benjamin Alard ha tornat al Palau per quart any consecutiu per oferir dos nous recitals dedicats a la interpretació de l’obra per a clavicèmbal de Johann Sebastian Bach. Enguany, variacions, partites, suites i cànons, i les monumentals Variacions Goldberg han corroborat la vàlua interpretativa d’un dels més prestigiosos intèrprets actuals de les obres del Barroc.

Deixeble de Leonhardt i des de l’any 2005 integrant de La Petite Bande, Alard té unes qualitats interpretatives extraordinàries i una absoluta clarividència en les qüestions d’anàlisi formal de la partitura. Aquest aspecte repercuteix en la claredat amb què exposa les entrades de les diferents veus en els passatges contrapuntístics, en els frasejos, tot mostrant un legato elegantíssim, i fent de l’ornament un ús controlat per no desvirtuar un discurs musical cristal·lí. Malgrat això, quan Alard interpreta les Variacions Goldberg no dubta a col·locar noves ornamentacions en les repeticions temàtiques, que atorguen un punt de vista personal a aquesta obra colossal. La sala del Petit Palau, com ja ha succeït en anteriors ocasions, quedava lliure de pràcticament totes les butaques de la zona inferior i el majestuós clavicèmbal de dos teclats construït per Joan Martí era situat a la part central de la platea. Des de les primeres notes de l’“Allemande” de la Suite francesa núm. 4 fins a la “Giguede la Suite núm. 5 amb la qual es tancava el primer concert, Alard es va mostrar impecable en el rigor tècnic, elegantíssim en l’elecció dels tempi. En la celebèrrima “Gigue” de la Partita núm. 1 (que suposa per als pianistes un constant encreuament de mans) o el “Capriccio” amb què es clou la segona Partita, mai no va caure en una elecció desmesurada de la velocitat; la seva proposta és nítida, amb una elegància pròxima a l’estil galant i dotada d’una absoluta comprensió de l’estructura formal de cadascuna de les peces. Comprendre Bach en la seva vessant analítica li permet construir, com és el cas de les Goldberg, una arquitectura sòlida, cimentada sobre una tècnica impecable i coronada amb un discurs que avança amb un rigor absolut. Refinadíssim en les sarabandes, elegant i majestuós en els preludis i alemandes, amb un ritme impecable i sempre inamovible quan afrontava danses com les gavotes o minuets, Alard ens ofereix un Bach aprofundit, meditat fins a apropar-nos a l’essencialitat quasi mística d’aquests música.

I en les Variacions Goldberg, Alard va interpretar el que significa el sentit constructiu d’una obra. La seva pròpia elaboració, amb trenta variacions estructurades en deu grups de tres, forma una obra de dimensions colossals que cal aprofundir en molts aspectes per poder assolir tota la seva dimensió estètica. La serenitat va envoltar musicalment aquest viatge iniciat amb la contemplativa “Ària”, alfa i omega de l’obra. Interpretant-les de memòria, afegint-hi noves notes d’ornament a tall de mordents, grupets, accents, trinats a les pertinents repeticions, i tot amb una demostració exquisida de tècnica, Alard va entusiasmar amb les seves Goldberg. Han estat dos brillantíssims monogràfics dedicats a Bach dels quals l’any vinent Alard escriurà nous capítols d’aquesta integral.