Subscriu-te

Varvara i l’RSO de Viena sedueixen L’Auditori

© www.facebook.com/viulaclassica
© www.facebook.com/viulaclassica

IBERCAMERA. Orquestra Simfònica de Ràdio Viena. Varvara Nepomnyaschaya, piano. Dir.: Cornelius Meister. Obres de Schumann i Strauss. L’AUDITORI. 20 D’ABRIL DE 2015.

Per Lluís Trullén

La pianista Varvara i l’Orquestra Simfònica de Viena sota direcció de Cornelius Meister actuaven a l’Auditori de Barcelona després d’aconseguir un gran èxit als auditoris de Tarragona (18 d’abril) i Girona (19 d’abril). El Concert per a piano de Schumann i el poema simfònic Vida d’heroi de Richard Strauss configuraven el programa que presentaven a l’Auditori de Barcelona i que va mostrar-nos la qualitat d’una pianista, orquestra i director que sens dubte estan travessant un moment dolç en les carreres respectives. Amb un Auditori que presentava una gran entrada, la pianista Varvara (que l’agost passat ja va actuar com a solista en obres concertants de Bach a l’Auditori Pau Casals del Vendrell) afrontava una obra complexa i alhora tan estimada pel públic com és el Concert per a piano de Schumann.

La pianista russa posseeix unes qualitats indiscutibles i la formació tant al Conservatori Txaikovski com a la Universitat d’Hamburg amb Ievgueni Koroliov (decisiva per les seves celebrades interpretacions de Bach) li atorguen una solidesa artística inqüestionable. Varvara és una pianista que posseeix refinament i delicadesa, decisió i apassionament i unes qualitats artístiques en què el bon gust i una forta personalitat emanen de les interpretacions. El seu Schumann jugava amb la dialèctica tan pròpia del compositor entre dos mons contrastats (poètica i apassionament), en una lectura netament romàntica. Els diàlegs onírics amb l’orquestra en el deliciós segon moviment, la seguretat tècnica exposada en l’“Allegro” inicial (amb alguns passatges d’octaves plens d’una fortalesa més propera a compositors russos) i la frescor i energia que va desplegar en l’“Allegro vivace” tenien una justa correspondència en una orquestra refinadíssima en totes les seves seccions. Varvara va cloure la seva actuació interpretant l’exquisit i refinat Intermezzo núm. 2, op. 118 de Johannes Brahms, compositor tan estretament vinculat a Schumann.

Vida d’heroi de Richard Strauss s’eleva com una de les obres simfòniques més destacades de tot el repertori orquestral germànic. La capacitat del compositor alemany per presentar-nos dins un mateix quadre diferents seccions amb una orquestració prodigiosa ha permès a les orquestres desplegar tots els seus recursos i alhora poder remarcar-ne cadascuna de les seccions. L’Orquestra de la Ràdio de Viena, que des del 2010 dirigeix Cornelius Meister (un jove director de trajectòria emergent i amb molt de futur en el panorama orquestral), posseeix un equilibri i una qualitat exquisida en totes les seccions. Vida d’heroi ha de retratar musicalment des del mateix heroi, els seus enemics (els crítics), la seva estimada (el deliciós retrat de Pauline que va ser exquisidament interpretat per la concertino de l’RSO), el camp de batalla, les obres de l’heroi (un repàs de diferents motius musicals del mateix Strauss), fins a arribar a la renúncia –de l’heroi– al món. I aquesta varietat de contrastos, la claredat en l’exposició dels motius conductors, el joc de colors, la majestuositat i un profund sentit romàntic marcaven una versió plena d’intensitat i bellesa lírica. Una gran direcció i una gran orquestra que abans d’acomiadar-se ens van submergir en la rítmica punyent del cèlebre “Malambo” de la Suite Estancia d’Alberto Ginastera i en el refinament de la música de Johann Strauss com a comiat cent per cent vienès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *