Subscriu-te

Victoriosa sortida del laberint

GREC FESTIVAL DE BARCELONA. El monstre al laberint de Jonathan Dove. Llibret d’Alasdair Middleton, traduït al català per Marc Rosich. Marc Sala, Gemma Coma-Alabert i Toni Marsol, solistes vocals. Lluís Homar, veu en off. Quim Giron, acròbata. Gabriela Blanch, Ariadna. Orfeó Català, cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català (Cor Jove, Cor de Noies, Cor Infantil, Cor Mitjans i Cor Petits), cors de Clavé XXI i participants individuals. Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC). Dir. musical: Simon Halsey. Dir. escènica: Constanza Brnčić. TEATRE GREC. 15 DE JULIOL DE 2018.

L’Orfeó Català ha tancat una temporada rodona efectuant el seu debut al Festival Grec amb l’estrena a Espanya de l’òpera coral de Jonathan Dove El monstre al laberint. Una temporada marcada per la contemporaneïtat, que va començar amb l’estrena europea de Considering Matthew Sheppard de Craig Hella Johnson, va seguir amb les estrenes del Réquiem por el cantaor de los poetas d’Enric Palomar amb l’OBC i el Rèquiem d’Albert Guinovart, encàrrec del Palau de la Música Catalana, i amb la interpretació d’Harmonium de John Adams, sota la direcció del propi compositor.

Marc Sala amb cantaires del Cor Jove. © Anna Fàbrega

La proposta musical de Jonathan Dove s’emmarca en el projecte original de ressò europeu encarregat per la Berliner Philharmoniker, el Festival d’Ais de Provença i la London Symphony Orchestra, en què les figures de Simon Rattle i de Simon Halsey, director artístic dels cors de l’Orfeó Català, han tingut un pes actiu important. Es tracta d’un projecte de cooperació cultural europea amb uns objectius molt clars: incentivar la participació juvenil en esdeveniments musicals amb un clar vessant pedagògic i humanístic; fomentar la cooperació, tant musical com escènica, facilitar la proximitat i comprensió de l’obra tot traduint-la a l’idioma local on s’interpreta i, per últim, trencar les barreres amb la música contemporània. Naturalment, el missatge de l’obra que explica El monstre al laberint, basada en el mite de Teseu i el Minotaure, no és insignificant. La història expressa, mitjançant la reinterpretació i actualització del mite als nostres dies, un clam a favor de la pau i en contra de la violència, una crida a favor de la participació activa de la joventut davant les injustícies, un cant d’esperança i llibertat en una Europa unida. Es tracta, doncs, d’un projecte coral en el més ampli sentit de la paraula que ja s’ha ofert a ciutats com Lisboa, Estocolm, París, Pequín o Taipei. Efectivament, tal com el director del Festival Grec, Cesc Casadesús, va dir en la presentació d’aquest espectacle, “projectes com aquest són únics i justifiquen el Festival”.

Gemma Coma-Alabert amb el cantaires més petits; al fons, l’Orfeó Català © Anna Fàbrega

El projecte a Barcelona va comptar amb la participació de l’Orfeó Català, de tots els cors de l’Escola Coral (Cor Jove, Cor de Noies, Cor Infantil, Cor Mitjans i Cor Petits) i membres dels cors de Clavé XXI (el projecte social de l’Orfeó Català), a més de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i solistes individuals. El Teatre Grec de Montjuïc va esdevenir un escenari ideal per a una obra d’aquestes característiques, malgrat requerir amplificació i tot i que l’escenari va quedar petit per l’allau d’actors implicats en l’obra: més de tres-cents cantaires, a part l’orquestra, solistes i un ballarí acròbata. L’espai del Teatre Grec a l’aire lliure, en l’avinentesa de tractar-se d’una reinterpretació d’un mite grec en format operístic, que al capdavall és una reinterpretació actual de l’antiga tragèdia grega, feia pensar que el gènere operístic s’adapta als nous temps però també sap conservar-ne l’essència original.

Toni Marsol com a Dèdal. © Anna Fàbrega

El monstre al laberint (en l’original anglès The monster in the maze) basa l’acció en la intervenció de Teseu (aquí un jove professor admirat pels joves atenencs), que acompanya els joves conduïts cap al sacrifici dictat pel rei Minos de Creta, com a imposició cruel per la seva victòria sobre Atenes, dins el laberint construït per Dèdal. Al laberint jeu el Minotaure, figura mitològica que aquí sembla simbolitzar les pors i la submissió de l’home davant les injustícies. La lluita comuna dels joves liderats per Teseu aconsegueix vèncer la força i el poder del Minotaure i, com a conseqüència, de Minos, tot alliberant el poble d’Atenes.

Quim Giron com a Minotaure. © Anna Fàbrega

Jonathan Dove, tercer compositor viu més interpretat del món i present a Barcelona per a la representació d’aquesta òpera coral, ha escrit en aquesta composició una música sense excessives pretensions, molt a prop de l’estil dels musicals, que prioritza l’efectivitat musical a través del ritme i una facilitat melòdica que permeti als cors interpretar de memòria la partitura en pro d’una més gran mobilitat escènica, però també adaptar fàcilment les diferents traduccions requerides, aquí realitzada amb èxit per Marc Rosich al català. L’Orquestra assumeix el pes més colorista de la partitura, en un llenguatge musical que vol ser proper a un ampli ventall de públic. Recordem que aquesta òpera està pensada per ser interpretada per músics amateurs junt amb professionals, però també per ser rebuda per un públic sense prejudicis. Dove no busca esdevenir singular i innovador en el llenguatge emprat en aquesta òpera, sinó que posa per davant els objectius del projecte, com ja hem dit amb una clara preponderància de l’aspecte pedagògic.

© Anna Fàbrega

L’objectiu buscat s’acompleix, amb escreix, i en la representació a Barcelona va comptar amb l’experta batuta de Simon Halsey al capdavant d’una brillant JONC –destacant-hi els dotze músics de vent metall responsables de caracteritzar la figura del Minotaure des de fora d’escena– i dels cors presents en escena. Halsey va comptar amb el suport musical imprescindible del sotsdirector de l’Orfeó Català, Pablo Larraz, el director del Cor Jove de l’Orfeó Català, Esteve Nabona i de la directora del Cor de Noies, Buia Reixach, ambdós impecables en la seva assistència als cors –a vegades de forma paral·lela– mentre els cantaires es movien contínuament i ràpidament per l’escenari.

Conscient de la força coral de l’òpera, la directora d’escena i coreògrafa Constanza Brnčić en fa, dels cors, els autèntics protagonistes. El cor és tant el poble d’Atenes com els joves aventurers que es dirigeixen al laberint, com també la recreació humana del propi laberint, possiblement un dels números musicals més lluïts i brillants de tota l’òpera. Escènicament, Brnčić va fer servir pocs elements complementaris, més enllà d’un vestuari intemporal i una il·luminació que potenciava les ombres; però els que va fer servir van esdevenir d’allò més eloqüents, com per exemple unes senzilles fulles de palma que a les mans dels cantaires de l’Orfeó Català en un moviment rítmic i dansat recreaven una bella i confusa estampa del laberint.

Simon Halsey i els directors i directores dels cors de l’Orfeó Català. © Anna Fàbrega

En els papers individuals, va destacar el Teseu del tenor Marc Sala, un perfil tant físic com vocal ideal per al paper, que va demostrar un gran entusiasme i complicitat amb els membres del Cor Jove de l’Orfeó Català al llarg de tota la representació. Impecables també les intervencions de la mezzosoprano Gemma Coma-Alabert com a mare de Teseu i de Toni Marsol com a Dèdal, i absolutament magnètica la recreació del Minotaure pel ballarí i acròbata Quim Giron. La veu en off de l’experimentat Lluís Homar com a Minos va posar la guinda del pastís a una producció esplèndida que mereixeria repetició a altres indrets de Catalunya en un futur proper.

Imatge destacada: © Anna Fàbrega

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *