Cicle de Música Catalana Joan Manén (concert inaugural de la primera edició). Ateneu Barcelonès. 20 de febrer de 2012.
Per Jaume Comellas
Els responsables de l’Associació Joan Manén la van encertar de ple en promoure com a concert inaugural del seu cicle un autèntic tot Joan Manén en la seva expressió més genuïna, el violí, basat totalment en obra seva. I a més servit per un aplec de joves virtuosos la majoria d’ells de casa.
Va ser una mena de festa, una autèntica celebració en família; en una família nombrosa que va atapeir l’auditori de l’Ateneu Barcelonès, ajudant a crear el clima més idoni per a un acte d’aquestes característiques.
Onze violinistes van servir sengles obres de Manén, un autèntic mostrari de la seva obra explícitament dedicada al seu instrument, mostrant un ventall força complet de la paleta creativa del músic català. Com a compositor, Manén va ser molt fidel al seu temps, o més ben dit fidel a uns temps que estèticament ja no eren els propis dels anys que va viure –no oblidem que va morir l’any 1971. Música per tant de filiació netament romàntica –ni tan sols postromàntica–, amb una propensió a facilitar l’exhibicionisme narcisista interpretatiu: podríem en certa mesura parlar de música que a ell, gran intèrpret del violí, devia agradar-li molt interpretar. I amb tota seguretat també devia passar el mateix als qui en aquest concert la van oferir enmig d’una clima de satisfacció indiscutible. Van ser Jaime del Blanco, Laia Montserrat, Joel Bardolet, Carlota Amargós, Helena Satué, Christo Kasmetsi, Joan Espina, Katia Novell, Sergi Alpiste, Kalina Macuta i Oksana Solovieva, alternant-se en l’acompanyament al piano Albert Jiménez i Nikos Svatlas.
Entrar en el terreny de la crítica estricta resultaria sobrer, ja que el caràcter gairebé miniaturista de les interpretacions no permeten establir judicis de valor fiables. Importa, això sí, la constatació definitiva, insistim en això, d’un idoni inici de curs; que continuï la festa.
