Subscriu-te

Volodos: lliure des de la saviesa

IBERCAMERA. Arcadi Volodos, piano. Obres de Schubert, Rachmàninov i Skriabin. PALAU DE LA MÚSICA. 24 D’OCTUBRE DE 2018. 

Arcadi Volodos tornà al Palau, convocat una vegada més per Ibercamera, per inaugurar la 35a temporada del prestigiós cicle de concerts. El pianista de Sant Petersburg inicià l’actuació amb un Schubert molt infreqüent, la Sonata per a piano núm. 1, D. 157, datada el 1815. Un Schubert primerenc, a penes sortit de l’adolescència, que encara copia els mestres però que en alguns girs melòdics del segon moviment ja anuncia l’originalíssim estil que el caracteritzarà en la maduresa. Van seguir, també de Schubert, els cèlebres sis Moments musicaux, op. 94 D. 780. A la segona part van venir els russos. Primer Rachmàninov, representat per tres Preludis, per la Romança núm. 7 “Zde’s khorosho”, op. 21, presentada en un arranjament del propi Volodos que respecta totalment l’estil de l’autor, per la Sérénade núm. 5, op. 3 i pels Études tableaux núm. 3, op. 33.

El concert, llarg, dens, consistent, exigent, tant per al públic com, sobretot, per al pianista, va acabar amb sis peces de maduresa d’Skriabin, entre les quals En rêvant, avec une grande douceur, op. 71, de sonoritat gairebé impressionista i, per acabar, Vers la flamme, op.72, una peça d’enorme dificultat interpretativa.

Resulta difícil dir on va estar millor Volodos, tot va anar bé en tot moment, tan bé que al final van caldre cinc bisos per satisfer l’entusiasme del públic. Potser el que cal destacar és una consideració general que afecta tot el tocar d’aquest pianista prodigiós i que es va fer present en tots els autors. El tocar de Volodos és essencialment fàcil i lliure, això el fa natural, fluid.

En el tocar de Volodos el sentit del fraseig senyoreja la dinàmica, que esdevé plena de matisos, i aquest mateix fraseig governa el ritme, que esdevé còmodament flexible. Quan s’arriba a aquest punt, els silencis comencen a parlar, els pianissimi prenen la força significativa d’un fortissimo i les complexitats harmòniques més agosarades entren amb plena lògica i sense dificultat al conjunt del discurs sonor. L’efecte, meravellós, que produïa aquell tocar era que havia assolit la llibertat a partir de la saviesa.

Imatge destacada: Arcadi Volodos. © Marco Borggreve (foto d’arxiu)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *