Subscriu-te

Xostakóvitx. Simfonia núm. 10. Andris Nelsons

Dmitri Xostakóvitx

Simfonia núm. 10. Passacaglia. Orquestra Simfònica de Boston. Dir: Andris Nelsons.

Deutsche Grammophon, 2015

El director letó Andris Nelsons es llança a l’univers simfònic de Dmitri Xostakóvitx sense perdre de vista la gran tradició russa, però amb idees noves. Per formació i vocació, el nou titular de l’Orquestra Simfònica de Boston pertany a l’escola de directors de Sant Petersburg, la ciutat natal de Xostakóvitx, escenari de la millor tradició interpretativa de la seva música, amb Ievgueni Mravinski al capdavant. Músic molt temperamental, juga amb els contrastos per crear una atmosfera de malenconia, temor i agitació nerviosa que funciona d’allò més bé en una obra com la Desena Simfonia. Nelson entén l’obra com el retrat d’una època de terror sota la dictadura d’Stalin –la tensió i la violència salvatge del segon moviment és un retrat del dictador–, però també d’alliberament i esperança després de la seva mort el 1953. La qualitat del so orquestral, decisiva en aquest repertori, està garantida amb un instrument tan formidable com la Simfònica de Boston, una de les millors centúries nord-americanes, que té precisament entre els seus senyals d’identitat una sonoritat brillant però mai efectista. Sorprèn en la presa sonora dels enginyers del segell groc la recerca d’un realisme sonor un punt descarnat, molt adequat al caràcter de aquesta simfonia. El programa es completa amb una música d’expressivitat inquietant, la “Passacaglia” que serveix de preludi de l’acte segon de Lady Macbeth del Districte de Mtsensk. L’enregistrament, realitzat en directe al Symphonic Hall de Boston l’abril del 2015, és tècnicament espectacular i permet esperar grans coses de la integral Xostakóvitx dirigida per Nelsons.