GENER-ABRIL 2023

És evident que, per la seva pròpia definició, la cultura en general i la creació artística en particular no són alienes als altres àmbits de la societat, fins i tot aquells que poden semblar-ne més allunyats. Qualsevol condició que afecti l’ésser humà té un impacte en la seva producció i troba eco en les seves manifestacions visuals, pictòriques, literàries -també en les musicals, és clar-… que en fan de mirall i ressonador.

Així, insistim en aquest número de la nostra Revista, perquè ja n’hem tractat en més d’una ocasió, en l’estudiada relació entre la música i la salut. Fa poques setmanes, l’última edició del Fòrum de l’Acadèmia Catalana de la Música va dedicar novament conferències, taules rodones, concerts i tallers als beneficis de relacionar ambdós conceptes. La campanya #lamúsicaemcuida, impulsada pel seu grup de treball Música i Neurociència, promet donar a conèixer progressivament les conclusions d’investigacions, estudis i programes de gran interès.

Però tant o més interessants són les dades que publiquem aquí sobre els efectes de la música –o, més ben dit, de l’activitat concertística i de la seva indústria- en el medi ambient. Ho prometíem en el nostre darrer editorial i ho complim en aquestes pàgines amb un article a l’entorn del canvi de mentalitat que, en aquest sentit, s’està començant a produir en programadors, gestors i agents, i que podria arribar ben aviat als públics d’arreu.

No es pot negar que la preocupació per la qüestió ambiental és una variable que, constant o creixent, ocupa un lloc de fa anys a l’agenda pública. La seva capacitat de generar titulars cridaners desperta controvèrsies i provoca fàcilment posicions enfrontades. Més recentment, però, s’ha convertit tan sols en un més en el mar de neguits que es deriven d’un context internacional revoltat com fa dècades que no el coneixíem.

L’economia tampoc no ens porta bones notícies, i una inflació desbocada ha disparat els preus fins a uns valors que amenacen el poder adquisitiu d’una part importantíssima de la població. Iniciatives com Òpera al comerç -que celebra el cinquè aniversari i, per tant, va néixer en un moment molt diferent de l’actual- prenen ara tot el sentit si aconsegueixen que totes dues parts se’n beneficiïn: que els botiguers de barri vegin incrementada la seva clientela i un públic nou s’interessi per la lírica. Es tracta, en definitiva, de crear fluxos econòmics que alimentin el circuit artístic.

Per sort, no tot l’horitzó és descoratjador. D’entre el que hem vist els últims mesos, ens quedem amb el bon gust de boca que ens han deixat propostes com l’estrena, al Liceu, de La gata perduda, l’exitosa primera experiència d’òpera col·laborativa que ha d’animar el teatre a seguir en aquest camí d’integració. O una nova edició d’El Primer Palau que, en un nou format, ha seguit promovent joves talents musicals que no deixen de brotar.

Mentre obrim les portes d’un 2023 del qual imaginem només parcialment allò que ens pot deparar, cal que seguim actius per tal que, com deia Picasso -un altre dels protagonistes d’aquest número-, “quan arribi la inspiració, ens trobi treballant”.