SETEMBRE-DESEMBRE 2023

Encetem una nova temporada o un nou curs acadèmic -un nou cicle, en definitiva- i, des de la Revista, ho fem amb la història d’una represa. Elisenda Fàbregas, que fa pocs anys va ser un dels primers testimonis que va escriure a la nostra secció “De llunyanes terres”, és a la portada d’aquest número en tant que compositora convidada del Palau de la Música. Al llarg dels propers mesos, doncs, tindrem l’oportunitat de conèixer de prop la seva música, però també un recorregut biogràfic singular que, partint de Terrassa, l’ha dut a passar més de mitja vida entre els Estats Units i Corea del Sud -des d’on ens escrivia la darrera vegada- abans de tornar a Catalunya per dedicar-se plenament a la creació musical.

Una altra col.laboradora de temps enrere, Magda Polo, és entrevistada en aquestes pàgines com a presidenta d’una nova associació de professors de música de les universitats espanyoles i, alhora, una de les autores del primer informe sobre l’estat de la clàssica al nostre país publicat ja fa uns mesos i al qual dedicàvem el nostre últim editorial. Aviat serà el moment de conèixer les dades de la segona onada d’aquest estudi que, com dèiem llavors, haurà de contrastar tendències i potser, malauradament, confirmar temors.

Tot plegat ens fa conscients, sobretot si ens aturem per uns moments, del veloç pas del temps. I un altre element que, sens dubte, ens fa percebre el canvi, el final d’un cicle i l’inici d’un altre o bé la seva continuïtat, és la política. Entre la primavera i l’estiu passats, dues convocatòries electorals en menys de dos mesos van copar bona part de l’atenció informativa durant moltes setmanes: a les de la campanya oficial s’hi sumen habitualment les de la precampanya i les que transcorren després fins a la constitució dels nous ajuntaments i governs. Més enllà d’aquest fet obvi, una greu derivada d’aquestes conteses va ser la paralització, de facto, de molts projectes de l’escena musical i cultural durant aquest llarg període. Diversos agents de la indústria van denunciar, en aquell moment, si bé amb la boca petita, alentiments de tramitacions i ajornaments d’activitats a l’espera de conèixer la configuració definitiva dels diversos nivells de l’administració -sobretot, la local-. I un cop constituïts consistoris i governs autonòmics, malauradament, encara vam haver de lamentar nous atacs directes en forma de cancel·lacions de contractes, reduccions dràstiques de pressupostos i, fins i tot, un nefast episodi de discriminació de les revistes en català, que denunciem enèrgicament perquè ens hi sentim interpel·lats.

Cal estar amatents i evidenciar aquestes situacions, per menors que semblin, davant del risc que quedin ocultes sota l’avenç de la roda del temps que, sortosament, no s’atura per a la majoria de músics, sales i públics. Tenim per davant mesos de nova activitat. Que les bateries carregades durant els mesos de calor ens durin tot l’any i ens proporcionin moltes hores de plaer, descoberta i transformació gràcies a la música!