S’atribueix a Igor Stravinsky la frase: “No hi ha prou amb escoltar la música. També cal veure-la”. Aplicada a Leonard Bernstein, la citació pren un significat especial: veure’l dirigir és un plaer. Bernstein és el protagonista de la secció “El compositor” del n. 363 de la Revista Musical Catalana; us convidem a veure i escoltar algunes de les obres que Jacob Zabalo recomana al seu article.
Franz Liszt: Eine Faust-Symphonie
Bernstein dirigeix la Boston Symphony Orchestra i el Tanglewood Festival Chorus en un enregistrament de 1976.
Gustav Mahler: cicles simfònics i cançons
En aquest cas, us proposem tres mostres de l’amplíssim llegat de Bernstein:
1) Una simfonia, la primera, coneguda també amb el sobrenom de “Tità”, enregistrada amb l’Orquestra Filharmònica de Viena l’any 1974.
2) Un cicle de cançons, Lieder eines Fahrenden Gesellen (“Cançons d’un camarada errant”) amb el baríton Thomas Hampson, en un enregistrament del 1990, l’any de la mort de Bernstein.
3) Una obra que queda en algun punt entre la simfonia i el cicle de cançons, Das Lied von der Erde (“La cançó de la terra”). Bernstein la va dirigir a l’Orquestra Filharmònica d’Israel, la mezzosoprano Christa Ludwig i el tenor René Kollo l’any 1972.
Wolfgang Amadeus Mozart: Concert per a piano núm. 17 en sol major, K. 453
Jacobo Zabalo ens recomana l’enregistrament del 1957 amb la Columbia Symphony Orchestra dels concerts núm. 15 i 17; com que no disposem d’imatges d’aquell concert, us suggerim com a alternativa un enregistrament del 1981, novament amb la Filharmònica de Viena, del concert núm. 17. En concret, el primer moviment.
