COR VIVALDI-PETITS CANTORS DE CATALUNYA. Dir.: Òscar Boada. Obres de Debussy, Vivancos, Podgaits, Poulenc, Mariona Vila. AUDITORI AXA. 25 D’ABRIL DE 2015.
Per Lluís Trullén
Des que el director Òscar Boada va fundar l’any 1989 el Cor Vivaldi a l’Escola Ipsi de Barcelona, la formació ha realitzat concerts per Europa, gires per Amèrica, ha participat en bandes sonores i ha obtingut un reconeixement unànime que li va valer la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2013. Però malgrat aquesta trajectòria, el mateix director no va dubtar a qualificar el darrer concert celebrat a l’Auditori Axa com el més difícil en el decurs de tota la seva història.
Òscar Boada va concebre per al concert de primavera del Cor Vivaldi un programa integrat per la tradició musical francesa dels segles XIX i XX, amb obres de Debussy i Poulenc, que acompanyaven la Messe aux sons des cloches de Bernat Vivancos, l’Ave Maria del compositor rus Efrem Podgaits i l’estrena de Constel·lacions de Mariona Vila. Escrita per a sis cors de veus blanques a quatre veus a cappella, cal dir que Constel·lacions esdevé l’obra per a cor femení amb més veus de tota la història de la música. Basada en el poema babilònic Enuma Elish, que explica el Gènesi, Constel·lacions, obra encàrrec del Cor Vivaldi, utilitza un llenguatge plenament tonal, en què gràcies a la diversitat i superposició de veus es creen uns efectes sonors –acompanyats amb percussions corporals i nombrosos contrastos rítmics– summament atractius. Les més de quaranta veus del Cor Vivaldi, amb precisió exacta, amb una afinació depuradíssima malgrat el complex entramat polifònic, van aconseguir recrear la multitud d’efectes d’una partitura en què la superposició de veus, els colors, les textures i els ritmes sobre un llenguatge monosil·làbic constitueixen un breu però monumental mar de colors d’atractiu indubtable.
L’obra de Mariona Vila va esdevenir el punt culminant d’un concert en què Òscar Boada, dirigint des del piano, va tenir a més uns punts d’indiscutible qualitat interpretativa. Bellíssimes les interpretacions de les complexes obres de Debussy, amb textures plenes de refinament i essent curós en les harmonies suggestives tan característiques del compositor francès. El Cor Vivaldi es va mostrar també refinadíssim en la interpretació de la Missa amb sons de campanes, una de les obres més belles del catàleg de Bernat Vivancos. Escrita l’any 2002 i estrenada a la Maîtrise de Radio France, les seves vuit veus i la majestuositat de les campanes (interpretades per membres del mateix cor, malgrat la precisió i complexitat rítmica exigida), van crear els efectes de solemnitat, recolliment i misteri que evoca el llenguatge espectral i modal propi de l’estil de Vivancos. Obres com el meravellós Ave Maria per a doble cor a cappella del compositor rus Efrem Podgaits o el recolliment que inspira les Litanies à la Vierge noire de Rocamadour de Poulenc, que va comptar amb la col·laboració de l’organista Arnau Farré, van completar un concert en què una vegada més el Cor Vivaldi i un director comunicatiu i distès com Òscar Boada van donar mostra d’un lliurament i un treball intens per afrontar el repte d’unes obres de tanta exigència tècnica i d’afinació. Grans aplaudiments per a Òscar Boada, per a la compositora Mariona Vila i per a un Cor que va superar amb escreix la infinitat de reptes proposats per aquest concert de primavera.
