Subscriu-te
,

El festival Bachcelona 2016 ofereix una programació diversa i de qualitat, amb Ton Koopman i un espectacle de La Fura dels Baus com a apostes destacades

Ton Koopman
Ton Koopman

La quarta edició del festival Bachcelona tindrà lloc entre els dies 21 i 26 de juliol i comptarà amb destacats intèrprets internacionals de la categoria de l’organista i clavecinista holandès Ton Koopman, habitual i entusiasta del festival, que l’inaugurarà formant trio amb els també holandesos Klaus Mertens, baríton, i Tini Mathot, pianista i clavecinista, muller de Koopman. Serà el dijous 21 de juliol a la Sala Oriol Martorell de L’Auditori (20 h), en un concert de format especial amb quatre instruments damunt l’escenari (dos clavicèmbals, un orgue i un pianoforte) i amb un programa de recorregut cambrístic per la música del segle XVIII. Segons els organitzadors, Pau Jorquera i Daniel Tarrida, es tracta d’una edició “més brillant, perquè tenim més experiència”, que continua oferint “proximitat i innovació sense perdre la qualitat”. Un festival eclèctic entorn del geni alemany que atrau un públic jove, una mitjana de cinc mil persones i que és “el que té més seguiment a les xarxes socials de tots els festivals dedicats a Bach”. Les activitats que es proposen en el marc del Bachcelona, doncs, volen anar més enllà del format concert i potenciar sempre la vivència, la interacció, la divulgació i els aspectes més inesperats i lúdics de la música de J. S. Bach.

Klaus Mertens
Klaus Mertens

Així doncs, a les propostes ja consolidades de les edicions anteriors, enguany se sumen les novetats Kinderbach (Bach per a nens), espectacle pedagògic a càrrec de Ton Koopman; Bach is Back!, concert de fusió entre Bach i percussió africana, a càrrec de Virginie Robilliard (violí) i Thomas Guei (percussió), i Free Bach, l’espectacle de La Fura dels Baus sobre la Cantata BWV 212 (Free Bach 212). També amb caràcter de novetats s’hi sumen nous espais, com la Sala Noble de l’Edifici del Rellotge de l’Escola Industrial (Kinderbach), el Jamboree (Bach is Back!,) o la Fàbrica Moritz (Free Bach).

Philippe Thuriot
Philippe Thuriot

Les propostes amb format més íntim vénen de bracet de Bachmosferes, amb l’acordió de Philippe Thuriot i una sorpresa musical gràcies a Pere Portabella, al pati del Museu Marès. Thuriot també oferirà unes Variacions Goldberg amb el seu instrument (Casa Unión Suiza) en Bach Domèstic, en què també la violinista Virginie Robilliard oferirà la Sonata en Sol menor, BWW 1001 i la Partita en Re menor, BWV 1004, que inclou la cèlebre “Chaconne” com a moviment final; com indica l’apartat, en un domicili particular de la plaça Reial.

Juan de la Rubia
Juan de la Rubia

Altres espais privilegiats de l’arquitectura, com el Palau Güell o el Recinte Modernista de Sant Pau, acolliran actuacions de l’organista Juan de la Rubia (Gaudint Bach) i del duo format per John Crockatt (violí) i Tom Foster (clavecí), en Bach de Cambra, respectivament. Un altre dels espais fidels del Bachcelona és el Teatre Maldà, que acollirà el Bach and Coffee amb els solistes de la Beca Bach, que, amb Pau Jorquera al capdavant de l’Ensemble BZM i Daniel Tarrida a l’orgue, oferiran la versió escenificada de la profana Cantata BWV 211. El Bach Litúrgic tindrà la seva parcel·la a la basílica de Santa Maria del Pi (diumenge 24 de juliol) amb les Cantates BWV 17 i 94 durant el servei religiós de les 12 h.

El festival continua comptant amb la col∙laboració de la Filmoteca per a l’activitat Bach en Imatges, amb la projecció del documental sobre Ton Koopman Ik wil graag honderd worden (2012) de Paul Hegeman; el documental John Eliot Gardiner in rehearsal (1999) de Manfred Waffender i la pel·lícula de cinema mut The cat and the canary (1927) de Paul Leni, amb música de Bach en directe a càrrec del pianista Lluís Vidal. I el Balla Bach presentarà enguany un espectacle de Joan Codina, bon coneixedor de les danses barroques, amb el Trio Barroc del Cafè (plaça del Rei).

Free Bach 212
Free Bach 212

Sens dubte, el plat fort d’aquesta quarta edició del Bachcelona serà l’espectacle de La Fura dels Baus Free Bach 212, basat en la música de la cantata profana BWV 212, coneguda com la Bauernkantate (Cantata dels Pagesos), en què la sàtira, la crítica social o la invitació als plaers més mundans de l’obra donen peu a La Fura per oferir una reflexió interdisciplinària que inclou un peculiar homenatge a la cervesa. Aquest espectacle, versió escenificada i lliure de la Cantata BWV 212, que suposa la primera aproximació de La Fura dels Baus a Bach, va ser estrenat a Vic l’any passat i abans d’arribar al Bachcelona es farà a Villanueva de la Serena (Badajoz). “Entrar en el món de Bach és un plaer i un privilegi”, diu Miki Espuma, codirector i ideòleg de l’espectacle, amb David Cid, que compta amb l’execució musical del grup Divina Mysteria (Pavel Amilcar, violí; Letizia Moros; viola; Thor Jorgen, violone; i Andrés Alberto Gómez, clavicèmbal) i les veus de la cantaora Ginesa Ortega, la soprano Eulàlia Fantova i el baríton Joan Garcia Gomà.

Presentació del Bachcelona 2016 el 19 de maig al pati del Museu Frederic Marès, a càrrec de Miki Espuma i els directors del festival, Daniel Tarrida i Pau Jorquera
Presentació del Bachcelona 2016 el 19 de maig al pati del Museu Frederic Marès, a càrrec de Miki Espuma i els directors del festival, Daniel Tarrida i Pau Jorquera

Enguany també es presenta una nova iniciativa, els Amics del Bachcelona, que permet donar suport al festival i alhora disposar de descomptes i altres avantatges. Se’n pot trobar tota la informació a la pàgina del festival: www.bachcelona.com.

D’altra banda, del 30 de juliol al 3 d’agost, i com a activitat posterior al festival, tindrà lloc la segona edició de la Ruta Bach, en què es realitzarà un viatge pel nord d’Alemanya amb el divulgador musical Joan Vives.

El festival Bachcelona és una iniciativa del projecte Bach zum Mitsingen, el cicle integral de les Cantates de J. S. Bach en format participatiu iniciat l’abril de 2011, activitat inèdita a Catalunya i dirigida a cantaires amb formació musical i experiència coral. El projecte també es caracteritza per respectar sempre la data litúrgica per la qual Bach va escriure cada cantata i per interpretar la música amb instruments barrocs i criteris històrics.