Subscriu-te

El llegat Millet, a casa

Lluís Maria Millet i Millet al capdavant de l’Schola Orpheonica. 17 d’octubre de 1930. Autor desconegut. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. CEDOC.
Lluís Maria Millet i Millet al capdavant de l’Schola Orpheonica. 17 d’octubre de 1930. Autor desconegut. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. CEDOC.

El fons documental de Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet ingressa al Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC). La recepció d’aquest material sobre la trajectòria professional i personal d’aquests dos directors i compositors reuneix elements claus de la història de la música de Catalunya dels primers vint anys del segle XX.

Per aquest motiu, el CEDOC ha organitzat l’exposició “Lluís Millet i Pagès. Una vida i els seus anhels”, que es podrà visitar de manera gratuïta al Foyer del Palau de la Música Catalana fins al 14 de febrer de 2016. La mostra, dedicada doncs a aquest  llegat –donat a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana pels seus hereus, M. Dolors Millet i Loras i Lluís Millet i Loras–, permet descobrir les trajectòries vitals i professionals d’aquests dos grans mestres i directors per mitjà de documentació acadèmica, correspondència, apunts personals, partitures autògrafes dels dos mestres, fotografies relacionades amb l’àmbit professional i alguns objectes. La mostra està dividida en sis vitrines, amb quatre d’elles dedicades al fundador de l’Orfeó Català Lluís Millet i Pagès, i dues de dedicades al seu fill Lluís M. Millet.

Aquest article també es pot llegir a la «Revista Musical Catalana» núm. 347, corresponent als mesos d’octubre-novembre de 2015.

per Marta Grassot Radresa

Lluís Millet en un moment d’assaig amb l’Orfeó Català, ca. 1920. Autor: Casas. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. CEDOC
Lluís Millet en un moment d’assaig amb l’Orfeó Català, ca. 1920. Autor: Casas. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. CEDOC

El maig d’aquest 2015 la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana signava el contracte de donació amb els hereus del llegat documental de Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. Amb la recepció d’un llegat d’aquestes característiques, que custodia des d’aleshores el Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC), s’aconsegueix poder recopilar tota la informació directament relacionada amb la fundació de l’Orfeó Català i la seva activitat des de l’inici. El llegat, que ha ingressat al Centre sota la denominació Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís Maria Millet i Millet, conté documentació personal i sobretot professional relacionada amb tota la trajectòria artística dels dos directors i compositors. En aquest sentit, el conjunt documental és una peça bàsica per tal que els investigadors i tots aquells interessats en la història de la música de Catalunya i també de la mateixa entitat puguin conèixer més a fons l’obra i el pensament de Lluís Millet i Pagès, personatge fonamental en la història de la música a Barcelona i també de Catalunya durant les primeres dècades del segle XX. És mitjançant aquest llegat com es pot resseguir de primera mà com treballava, què pensava i com va dur a terme amb els anys la consolidació d’una entitat que encara avui dia està plena de llum i de vitalitat en tots els sentits, alhora que també permet resseguir moltes biografies de compositors i intèrprets del moment, els quals hi van estar directament en contacte. Un dels documents més preuats és la partitura original d’El cant de la Senyera i un llibre de dedicatòries ofert a Lluís Millet i Pagès amb motiu dels 50 anys de l’Orfeó.

Un rica correspondència

De l’extens fons documental, el que més destaca quantitativament, com també pel seu interès musicològic i historiogràfic, és l’abundant correspondència d’ambdós compositors, a través de la qual podem veure el testimoni de les seves relacions. Entre la correspondència, hi destaquen compositors, intèrprets, musicòlegs, investigadors, escriptors, personatges del món de la cultura, la política i l’Església, així com molts altres personatges del món musical, sobretot moltes agrupacions musicals i orfeons d’arreu de Catalunya. Per una banda, trobem correspondència adreçada al fundador de l’entitat, signada per personatges com: Felip Pedrell, Amadeu Vives, Albert Schweitzer, Francesc Pujol, Joan Manén, Blanca Selva, Joaquim Nin, Joseph Canteloube, Rafael Subirachs i Ricart, Pau Casals, Maria Canals, Joan Tomàs, Joaquim Zamacois, Josep Subirà i molts d’altres igualment importants. I d’altra banda, correspondència adreçada al seu fill Lluís Maria Millet, amb cartes de Francis Poulenc, Eduard Toldrà, Joan Pich i Santasusana, Rosa Sabater, Emili Pujol o Cristòfol Taltabull.

Retrat de grup de les deixebles de Lluís Millet i Pagès dedicat al seu mestre. Autor: Ideal Photo Studio. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. CEDOC
Retrat de grup de les deixebles de Lluís Millet i Pagès dedicat al seu mestre. Autor: Ideal Photo Studio. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. CEDOC

En segon lloc, cal subratllar la documentació històrica relacionada amb les activitats dels mestres a la mateixa entitat, com també altres activitats fora de l’Orfeó. En el cas de Lluís Millet i Pagès, a tall d’exemple, s’han trobat documents relacionats amb la seva participació als Jocs Florals de Barcelona, dels qual fou president el 1918 i també mantenidor alguns anys; diaris de joventut; apunts de quan ell era alumne; documentació de la seva tasca com a professor a l’Escola Municipal de Barcelona; normes de comportament durant les actuacions de l’Orfeó; un nombre molt gran dels originals manuscrits d’articles que va escriure sobretot per a la «Revista Musical Catalana», alguns fins i tot inèdits, i un llarg etcètera de documentació relacionada amb la història de l’entitat i la vida musical del moment.

Així mateix, de Lluís Maria Millet destaquen també els apunts personals i els originals de molts articles, també apunts de preparació de moltes de les obres que va dirigir, i també, com a curiositat, documentació d’algunes de les seves col·laboracions en les missions del Cançoner Popular de Catalunya, de les quals també s’han ingressat diversos apunts del seu pare.

Partitures originals

L’altra part que no es pot deixar d’esmentar són les partitures originals dels dos compositors. En aquest sentit, destaquem els originals de Lluís Millet de les seves obres més conegudes, com El cant de la bandera, més conegut com El cant de la Senyera, himne de l’Orfeó estrenat a Montserrat el 1896; també els seus Cants espirituals per a ús del poble, tant de la primera com de la segona sèrie de cançons religioses que formaven part d’aquesta obra; obres instrumentals com Catalanesques i Ègloga, escrita per a quartet de corda i també per a gran orquestra, a més d’un nombre important de goigs, música religiosa i cançons per a veu i piano.

Manuscrit hològraf de l’obra per a piano &Catalanesques$ de Lluís Millet. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. CEDOC
Manuscrit hològraf de l’obra per a piano Catalanesques de Lluís Millet. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. CEDOC

Actualment el CEDOC ha iniciat el procés de tractament del fons, que un cop finalitzat permetrà disposar del catàleg de l’obra completa dels dos compositors i al mateix temps informar de la possible obra inèdita o totalment desconeguda pel públic.

En un altre àmbit documental, també cal fer referència a les fotografies. D’una banda, hi ha les imatges de la vida professional i personal de Lluís Millet i Pagès: imatges històriques de l’Orfeó Català, fotografies dels primers concerts al Palau i també fotografies dels seus deixebles, intèrprets i altres personalitats del món de la música que li dedicaren la seva pròpia imatge. Pel que fa a Lluís Maria Millet, s’ha ingressat un nombre important d’imatges de la seva activitat artística a l’Orfeó Català durant més de trenta anys, com a testimoni de nombrosíssims concerts i personalitats artístiques del moment amb qui va estar en contacte, com Pau Casals o Victòria dels Àngels. En definitiva, un conjunt fotogràfic que complementa i alhora completa els fons fotogràfics que custodia el CEDOC relacionats amb l’Orfeó Català i la seva història.

Per últim també cal esmentar que fruit de les relacions socials que tenia el fundador, la seva biblioteca musical, que forma part del mateix fons ingressat, guarda nombrosos llibres amb dedicatòries al mestre, així com també una important col·lecció de partitures editades i dedicades pel mateix compositor. Finalment s’ha d’esmentar que el llegat conté un nombre important de cintes magnetofòniques dels concerts al Palau entorn dels anys cinquanta i setanta, la digitalització dels quals significarà la recuperació d’un document històric de gran singularitat en el conjunt de la recuperació de les gravacions sonores d’aquesta època.

Lluís Maria Millet recollint les ovacions del públic després d’una de les audicions de la &Passió segons sant Mateu$ de J. S. Bach. Febrer-març de 1958. Autor: Brangulí. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. CEDOC
Lluís Maria Millet recollint les ovacions del públic després d’una de les audicions de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach. Febrer-març de 1958. Autor: Brangulí. Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. CEDOC

Exposició dedicada al llegat

Per tal de poder mostrar algun dels documents més importants de tot aquest enorme llegat documental, el Centre de Documentació de l’Orfeó Català ha preparat una exposició que tindrà lloc del 15 d’octubre al 15 de gener, en la qual es podran veure els documents més destacats del llegat. L’exposició seguirà sis àmbits temàtics, en què es tractaran els temes següents: Lluís Millet i Pagès, els inicis musicals i la faceta com a director i professor; hi haurà una vitrina dedicada a l’obra compositiva de Lluís Millet, amb obres originals com El cant de la bandera o Els cants espirituals per a ús del poble; també inclourà un espai dedicat als contactes artístics i personals, reflectits en la seva correspondència; parlarem així mateix de la seva activitat en la creació de La Germanor dels Orfeons i la «Revista Musical Catalana», i acabarem amb dos últims àmbits, un de dedicat al pensament i esperit literari de Lluís Millet i un altre espai dedicat al seu fill Lluís Maria Millet i Millet.