INTÈRPRETS CATALANS. Quartet Gerhard (Lluís Castán, violí; Judit Bardolet, violí; Miquel Jordà, viola; Jesús Miralles, violoncel). Obres de Mozart, Gerhard, Brotons i Smetana. PETIT PALAU. 24 D’ OCTUBRE DE 2016.
Per Lluís Trullén
El Quartet Gerhard va iniciar el cicle de concerts Intèrprets Catalans, que se celebra al Petit Palau, amb un concert en què l’estrena del segon dels quartets de Salvador Brotons s’erigia en un reclam ineludible. Els integrants del Quartet Gerhard van plantejar davant un nombrós públic un programa integrat per obres de quatre autors, tots ells nascuts en diferents segles, en què les estètiques clàssiques, serials, nacionalistes i l’evocadora música del Quartet núm. 2 de Brotons van conviure amb unes interpretacions destacadíssimes. Amb el subtítol “Primaveral”, el Quartet núm. 2 de Brotons es mou dins un llenguatge que segueix pautes tonals, amb gran riquesa melòdica i unes estructures rítmiques que mai no defugen uns patrons tradicionals. El diàleg entre els instrumentistes és constant, en una obra evocadora plena de matisos tímbrics i que juga constantment amb els contrastos de sonoritat gràcies a un ampli domini de les dinàmiques. Els membres del Quartet Gerhard van copsar la placidesa melòdica del tercer moviment i van tocar amb un ímpetu i vehemència l’impulsiu darrer, marcat per l’ús del recurs del ritme com a eix motriu. Una obra com les que escriu Salvador Brotons posseeix un interès inqüestionable i un atractiu sentit melòdic que, si bé s’allunya d’un llenguatge avantguardista, gaudeix d’un magnetisme certament brillant. La gran interpretació dels membres del Quartet van propiciar que l’estrena assolís un gran èxit, amb un Salvador Brotons que va recollir una grandíssima ovació del públic assistent.
La trajectòria del Quartet Gerhard l’ha portat a actuar, després de sis anys de la fundació, a nombrosos escenaris europeus i a ser guardonat en diferents concursos. La clarividència amb què va afrontar una partitura netament clàssica com el Quartet KV 387, “Primavera” de Mozart, o la varietat d’efectes sonors que va assolir d’una obra complexíssima com el Segon Quartet de Gerhard ratificaven aquesta reconeguda qualitat tècnica. L’estil d’aquesta darrera obra, que beu del llenguatge serial de Schönberg, al qual cal afegir una diversitat constant d’efectes sonors, esdevenen un terreny en què els integrants del quartet es troben a gust. La creació de colors, contrastos, efectes o la recerca d’una precisió molt exacta en el ritme van marcar la interpretació d’aquesta peça plena de modernitat i que Gerhard va escriure al principi dels anys seixanta responent a un encàrrec de la Universitat de Michigan.
Una bellíssima interpretació del Quartet de la Meva Vida d’Smetana (obra que relata de manera programàtica aspectes autobiogràfics del compositor emprant un llenguatge en què s’apleguen els aires de dansa txecs i un lirisme refinadíssim d’una música marcadament nacionalista) va completar un programa brillant d’una agrupació que es va moure meravellosament per les diverses estètiques que va afrontar.
Abans, i per recordar els quaranta anys del discurs de Pau Casals a la seu de l’ONU, el Quartet Gerhard va interpretar una delicadíssima adaptació d’El cant dels ocells realitzada per Jesús Miralles, violoncel·lista del grup, que va compondre a la seva etapa com a estudiant al monestir de Montserrat.
