En la mort d’Agustí Cohí Grau

El passat 9 de març de 2012 va morir el músic, compositor i pedagog Agustí Cohí Grau als 90 anys d’edat. El mestre Cohí Grau va compondre un gran nombre d’obres, entre les quals més de vuitanta sardanes, i va ser cofundador i president de l’Associació Musical de Mestres Directors de Catalunya. L’enregistrament de la seva opereta La polka roja va ser presentat el mes de novembre de 2011 passat.

Agustí Cohí va néixer al Vendrell el 10 de juny de 1921 i s’inicià en la música a la Companyia Teatral Cohí-Grau –fundada pels seus pares el 1924, i que es mantingué activa fins al 1948–, on de ben petit, amb els seus germans, ja actuava i tocava el violí.

Agustí Cohí Grau començà a estudiar música primer amb la seva mare, Josefina Grau, i després amb Pau Gomis, organista de Sant Salvador del Vendrell. El 1927 la família es traslladà a Barcelona i Agustí Cohí Grau es matriculà a l’acadèmia Capsir, on va fer violí amb Santiago Burgués. Als deu anys cantava de solista al cor de nois de l’Orfeó Català i als tretze anys començà a estudiar música a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Joaquim Salvat (solfeig), Eduard Toldrà (violí) i Joaquim Zamacois i Jaume Pahissa (harmonia i composició). Va ser nomenat director musical de l’Escola de la Sagrada Família, on ell estudiava, i es va fer càrrec de 70 alumnes. L’any 1936 la seva família tornà al Vendrell i Agustí tocà l’orgue de l’església parroquial durant l’estiu. El 1939 fa de mestre de capella de la parròquia durant vuit mesos; allà escriu una cinquantena d’obres religioses i dues misses. De tornada a Barcelona, el 1944, Agustí Cohí Grau s’incorporà a la Cobla Albert Martí com a trombonista, i en el període 1948-1950 tocà a la Cobla Pere Rovira, fins que es traslladà a Madrid, on va fer de director musical de revistes i sarsueles. A Madrid participà en un projecte del Ministeri de Cultura que, durant deu anys (1950-60), el portà arreu de l’Estat espanyol dirigint corals d’alumnes d’institut amb reforç d’orquestra simfònica.

Cohí Grau va dirigir diferents agrupacions corals i instrumentals. A Barcelona, el 1957 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica Estela, càrrec que mantingué quaranta anys; i habitualment col·laborà amb la direcció de la Banda Municipal de Barcelona. En el terreny de la direcció coral, va estar al capdavant de cors com Mestre Tomás, Sant Medir, Orfeó Canigó, Les Flors de Maig i va ser subdirector de l’Orfeó Gracienc. Va exercir durant molts anys de professor de música a l’Institut Jaume Balmes (1960-1973), al col·legi Sant Ignasi de Sarrià (1964-1986) i a les escoles del Metro (1967-1983), i va elaborar una pedagogia especial per divulgar la música als infants.

La seva obra compositiva és molt extensa i abasta diversos gèneres. Per exemple, va ser autor de l’òpera Nausica, de sarsueles –com El timbaler del Bruc–, cinc misses, diverses Ave Maria, setze obres simfòniques per a violoncel i cobla, motets i goigs, obres simfòniques i corals. Va compondre unes vuitanta sardanes i va instrumentar unes vuit-centes danses populars –i algunes de producció pròpia–, que integren el repertori de la majoria dels esbarts de Catalunya. El novembre de 2011 es va presentar l’enregistrament –editat per Edicions Albert Moraleda– de la seva opereta en tres actes La polka roja –amb llibret de Pere Gili, estrenada el 1964–, adaptada per Joan Casas, amb l’Orquestra Simfònica de Balears, la Coral Polifònica de Puig-reig, els solistes vocals Ruth Nabal, Inés Moraleda, Toni Marsol i Jordi Casanova, dirigits per Salvador Brotons.

L’any 1988 va ser cofundador i, des d’aleshores, president de l’Associació Musical de Mestres Directors de Catalunya. El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi. El mestre Cohí va crear la Beca Agustí Cohí Grau que, des del 2005, s’atorga anualment a un alumne de l’Escola de Música del Vendrell.