Subscriu-te
Entrevista

David Alegret

Molt més que un tenor rossinià

L’agenda d’un cantant líric acostuma a ser sempre atrafegada, però a vegades el tràfec augmenta un cent per cent quan els imprevistos propicien que de la nit al dia, literalment, un cantant hagi d’assumir un rol protagonista al costat d’un cantant de fama internacional com, posem per cas, Cecilia Bartoli. Això és el que li va passar, al tenor barceloní David Alegret, el mes d’octubre quan va cantar per primer cop al costat de Bartoli al Palau de la Música Catalana. El tenor jugava a casa, sí, però va ser com sortir convocat a una final de Champions sense haver fet les eliminatòries ni haver tingut temps de mentalitzar-se.

Els fets tenien lloc el 25 d’octubre de 2018. Cecilia Bartoli tornava al Palau de la Música Catalana amb un dels seus rols fetitxe, l’Angelina de La Cenerentola de Rossini. Edgardo Rocha, tenor programat en la gira organitzada per l’Òpera de Montecarlo, avisava la nit abans del concert a Barcelona d’una certa indisposició vocal que en posava en dubte la participació al concert al Palau de la Música Catalana.

Malgrat no ser una absència segura, calia trobar una alternativa per si l’endemà, dia del concert, es confirmava la cancel·lació. David Alegret, junt amb dos tenors més, apareixia a la primera llista de candidats per assumir la substitució. “Com que la cancel·lació va ser tan a corre-cuita, el fet que jo fos de Barcelona i que estigués aquí just aquells dies, segurament va ajudar al fet que m’escollissin a mi en primer lloc”. Modest, Alegret ens explica amb emoció aquelles vint-i-quatre hores viscudes entre la primera trucada del seu agent i la sortida a l’escenari. Un fet fortuït que, tanmateix, passa més sovint del que ens pensem. No fa tant de temps Josep Bros va assumir el rol de Gabriele Adorno a Simon Boccanegra de Verdi en la funció inaugural d’aquest títol al Gran Teatre del Liceu sense haver cantat mai l’òpera sencera en escena.

Donem veu a David Alegret, que ens posa en context de la seva vivència: “La història real és la següent. El vespre-nit abans de la funció em va trucar el meu agent dient que l’Òpera de Montecarlo, que organitzava la gira de La Cenerentola, volia saber la meva disponibilitat per cantar l’endemà el paper del príncep Ramiro perquè el tenor, Edgardo Rocha, no es trobava bé i volien tenir algú en reserva, tot i que semblava que segurament no hi caldria la meva participació. Jo vaig respondre que feia quatre anys que no cantava La Cenerentola, però que em veia capaç i que la repassaria aquell vespre. El primer que vaig repassar van ser els concertants, perquè tot i que és l’òpera que més he fet després d’Il turco in Itàlia, la música té moments difícils”.

Un instant de l’actuació de David Alegret i Cecilia Bartoli al Palau de la Música Catalana. Foto: A. Bofill

“L’ària la vaig cantar directament al concert després de quatre anys. Ja va ser un èxit que no hi hagués cap accident!”.

Aquell vespre mateix Alegret reserva una hora amb Josep Buforn, pianista repertorista, per repassar els recitatius l’endemà, el mateix dia del concert al Palau. “L’endemà al migdia em van trucar per dir-me que el tenor finalment cantaria, però em demanaven que fos al Palau durant el concert pel que pogués passar. Aleshores vaig pensar que era més prudent repassar La Cenerentola. Però només teníem una hora i vaig passar les coses difícils de memòria, els recitatius, els concertants, però no l’ària. A les quatre em van trucar per dir-me que no calia que anés a l’assaig i em vaig relaxar. Però passades les sis de la tarda em torna a trucar l’agent i em diu que el tenor ha cancel·lat. Aleshores em vaig posar molt nerviós, però només vaig tenir temps d’agafar el vestit i anar cap al Palau. Vam assajar el duet però no vaig tenir temps de passar l’ària perquè després vaig haver de fer un assaig d’escena abans de l’inici del concert, que començava a les vuit del vespre”. El tenor català acabava l’assaig deu minuts abans de l’inici del concert i tenia el temps just de vestir-se i preparar-se per sortir a escena: “L’ària la vaig cantar directament al concert després de quatre anys. Ja va ser un èxit que no hi hagués cap accident!”.

David Alegret i Cecilia Bartoli cantant “La Cenerentola” al Palau de la Música Catalana. Foto: A. Bofill

L’inici del concert constitueix per a David Alegret un dels moments més intensos de la seva carrera, que recorda, això sí, amb un toc d’humor… “L’entrada del príncep Ramiro a escena té un caràcter molt similar al que jo tenia en aquell moment, com de sorpresa, que ha de mirar a tot arreu mirant on està, i jo només veia el Palau ple de gent… fins que el primer que em toca dir és “Tutto è deserto” i jo pensava –quina bola!” El concert –amb un Palau, per si no havia quedat clar, ple fins a la bandera– va ser un gran èxit, malgrat que “va haver-hi més d’un moment en què jo no sabia què havia de fer, però la Cecilia Bartoli m’anava indicant els moviments. Abans de començar em va dir: «Tranquil, l’assaig ha anat perfecte, jo t’ajudo». És una persona i una artista fantàstica. A més, Carlos Chausson i jo som bons amics i amb l’Alessandro Corbelli feia deu dies que havíem cantat a Oviedo: em vaig sentir amb molt de suport”.

Els moments posteriors als concerts van ser plens d’elogis, agraïments i admiració de tots aquells que eren conscients de la fita que el tenor acabava de realitzar. “El feedback ha estat molt bo. He rebut comentaris molt positius de l’Òpera de Montecarlo, el Palau de la Música Catalana i també de la Cecilia Bartoli, el Carlos Chausson… No sé si sortirà alguna cosa de tot això, però si no… que me quiten lo bailao!, perquè al cap i a la fi va anar molt bé!”

“Vull intentar fer més Schubert, perquè m’hi estic trobant molt còmode. Jo a Basel vaig estudiar molt de lied alemany, però darrerament només em demanen cançó catalana, que, naturalment, m’encanta!”.

La trajectòria de David Alegret, però, no s’atura amb aquesta experiència que calia conèixer de primera mà del protagonista. Ara mateix està preparant algunes cançons del Winterreise (El viatge d’hivern) de Franz Schubert –que cantarà per primer cop– en una proposta original del Quartet Brossa entorn de la figura de l’artista i pintora Charlotte Salomon, que tindrà lloc al monestir de Pedralbes el proper 18 de desembre. “Es tracta d’una producció que van fer originalment amb la cantant Judith Neddermann, però que ara han adaptat a la tessitura de tenor.” El tenor barceloní, format a Basilea amb Kurt Widmer, reprèn així un repertori amb el qual se sent molt a gust: “Vull intentar fer més Schubert, perquè m’hi estic trobant molt còmode. Jo a Basel vaig estudiar molt de lied alemany, però darrerament només em demanen cançó catalana, que, naturalment, m’encanta!”.

De fet, el 2019 un dels projectes que ocupen l’agenda del tenor és un enregistrament de cançons d’Eduard Toldrà, un compositor al qual se sent molt afí i del qual, darrerament, interpreta moltes cançons del seu catàleg en recitals. “Es tracta d’un cedé homenatjant el compositor en el 125è aniversari del seu naixement al mateix temps que és el cinquantenari de la mort del poeta Josep Carner (1884-1920) i que enregistraré amb el pianista Rubén Fernández Aguirre amb el segell IBS Classical.” De fet, l’1 de febrer de 2019 el tenor intervindrà en un concert d’homenatge a Toldrà a l’Auditori de Barcelona amb la participació de l’OBC i en què ell interpretarà per primer cop el cicle de cançons La rosa als llavis i la temporada 2019-2010 oferirà un recital de cançó catalana amb Albert Guinovart al Palau de la Música Catalana.

“Els projectes contemporanis m’estan donant una versatilitat en el repertori que abans no havia imaginat”

L’any 2019 és un any de canvis i nous horitzons per a David Alegret, que s’introdueix per la porta gran en el repertori operístic més contemporani participant en l’estrena de L’enigma di Lea de Benet Casablancas al Gran Teatre del Liceu, i també en l’òpera Les bienveillantes d’Hèctor Parra, a l’Òpera de Flandes per la primavera. “Estic content amb els projectes contemporanis perquè m’estan donant una versatilitat en el repertori que abans no havia imaginat. Ara estic combinant Rossini amb Beethoven, Schubert, cançó catalana i el llenguatge del segle XXI. Ja no se’m pot considerar només un tenor rossinià.”

Li preguntem com és el seu rol a L’enigma di Lea de Benet Casablancas i Alegret explica: “El meu rol, Michele, surt en un episodi en què tres personatges intenten seduir la protagonista de l’òpera, Lea, sense sort. Som tres tenors i cadascun té una intervenció solista destacada i un tercet de tenors molt interessant. La meva ària, Casablancas l’ha titulada «Madrigal» i és cert que té connotacions d’un madrigal d’estil barroc, perquè la veu està força despullada en l’acompanyament. És una òpera difícil d’estudiar, però he pogut parlar amb Benet Casablancas del meu paper, que ha tingut en compte la meva vocalitat a l’hora d’escriure el rol. La meva part és de tessitura mitjana en el context dels tres personatges, com de tenor mozartià, tot i que tots tres papers són força aguts. Els altres rols els fan Antonio Lozano, que fa la part més greu, i Juan Noval-Moro, que fa la més aguda”.

I després de l’estrena de Casablancas, ve el projecte amb Hèctor Parra, una nova estrena operística, malgrat que abans “faré el meu debut en temporada amb l’OBC, on cantaré la Novena de Beethoven a L’Auditori els dies 15, 16 i 17 de març. Després marxo a l’Òpera de Flandes –Anvers i Gant, amb nou funcions entre totes dues ciutats– a preparar l’estrena de Les bienveillantes d’Hèctor Parra. Una òpera escrita en francès i en alemany. El meu personatge és el pare del protagonista i té força intervenció al llarg de tota l’òpera. L’òpera explica la història d’un oficial de les SS, de com el van afectar els maltractaments del seu pare durant la infància. Està basada en la novel·la del mateix títol de Jonathan Littell, guanyador d’un Premi Nobel. El meu personatge és un rol complex per a mi perquè és molt dramàtic. Em toca fer de «dolent» i ja hi estic treballant abans d’arribar a allà, on serà el Calixto Bieito qui farà la direcció escènica. Es tracta d’una coproducció i el 2022 es farà al Teatro Real”. Precisament al Teatro Real tornarà la propera temporada, 2019-20 amb una òpera barroca, Achille in sciro de Francesco Corselli, que dirigirà Ivor Bolton.

Però abans, ja després de l’estiu, l’espera una altra Novena de Beethoven amb l’Orchestre d’Auvergne i la represa –després de l’episodi barceloní amb Cecilia Bartoli– de La Cenerentola de Rossini al Teatro Massimo Bellini de Catània (Sicília), amb funcions pel desembre del 2019. Un any, doncs, que es presenta tan atrafegat com variat i emocionant per a un dels tenors catalans més actius de l’escena operística i concertística internacional.