Subscriu-te

In-Edit. El Festival de Documental Musical de Barcelona

Hello, I am David
Hello, I am David

Del 27 d’octubre al 6 de novembre. Cinemes Aribau

Per Miquel Gené

L’In-Edit és el Festival de Cinema Documental Musical que, des de l’any 2003, se celebra a Barcelona durant els darrers dies d’octubre i els primes de novembre. L’edició d’enguany es durà a terme entre el 27 d’octubre i el 6 de novembre als cinemes Aribau de Barcelona.

Els darrers anys el gènere del documental ha viscut una forta expansió entre el gran públic. En molts casos ha perdut un sentit informatiu i d’especialització temàtica i s’ha obert, a partir d’un tema central, a múltiples qüestions d’interès general. Una bona mostra n’és el documental Mistaken for strangers, que TV3 emetia dimarts passat en la programació paral·lela al Festival –del 24 d’octubre al 4 de novembre–, en el qual seguim la gira de la banda The National i l’interès del qual acaba recaient en les relacions familiars, el pes del passat, els estigmes que les persones ens imposem i la possibilitat de superació.

Els documentalistes no només han explorat les possibilitats temàtiques i d’enfocament, sinó que també hi ha hagut interès a expandir els límits formals del gènere, i alhora a reflexionar sobre l’etern dilema amb què s’enfronta tot documental: la relació entre realitat i ficció i l’important paper del procés d’enregistrament i muntatge a l’hora d’explicar una història que no podrà ser mai objectiva ni imparcial.

Cal celebrar que un festival centrat en el documental musical s’hagi consolidat a Barcelona i no pari de créixer en nombre de projeccions, activitats paral·leles i que fins i tot s’hagi exportat a altres ciutats. És per aquest motiu que l’editorial de l’In-Edit presenta In-Edit made in Barcelona, un llibre que repassa la història del documental musical i, en concret, els tretze anys de vida del Festival.

Consulteu la programació de l’In-Edit.

La «Revista Musical Catalana» recomana:

  • Joan Manén. Variacions sense tema. Qui era Joan Manén? Un geni autodidacte. Ex-nen prodigi. Antipàtic i jactanciós. Sense amics. Componia obres que ningú no podia tocar. Manén és tot això. El gran compositor oblidat de Catalunya; català universal i violinista internacional. L’Associació Joan Manén pugna per tornar-li el nom. N’hi ha tresors pertot arreu.
  • Hello, I am David. La pel·lícula Shine va fer servir actors. Aquest documental hi posa la cara real. David Helfgott, pianista, va patir un col·lapse nerviós i va passar onze anys en institucions psiquiàtriques. Avui és el peculiar intèrpret de clàssica que és: càndid, excitat, polzes amunt, presentant-se a tothom, fent petons a desconeguts. Geni, seny, trauma i guarició.
  • The music of strangers: Yo-Yo Ma and the Silk Road Ensemble. Yo-Yo Ma és el cervell de la Silk Road Ensemble, orquestra gresol que combina sons i músics de mig món. El film explora la identitat cultural de cada racó del globus mitjançant les vides, famílies i societats dels artistes. Hi ha revolucions, tradicions i connexions. Es busca una veu comuna a través de la Xina, l’Iran, Galícia o el Kalahari.
I called him Morgan
I called him Morgan
  • I called him Morgan. Un thriller atmosfèric. El trompetista Lee Morgan va ser assassinat per la seva dona al club de jazz on tocava. El film reconstrueix la vida del músic, precoç i genial, però també de la seva temperamental esposa (mitjançant una llarga entrevista que vertebra l’acció), amb testimonis, fotos monocromàtiques i cançons fins al dia dels fets.
  • Sin permiso. La realitat dels músics de carrer a Barcelona i la política d’“higiene social” de l’Ajuntament. Guàrdies urbans segrestant guitarres, multes salvatges, “alarma social induïda”, el carrer com a espai de trànsit i gestió privada. I, guanyant-s’hi el pa, artistes que es neguen a ser cap altra cosa sobrevivint a “la botiga més gran del món”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *