Subscriu-te
,

La Metropolitan Opera House presenta una temporada 2016-17 molt ambiciosa però amb una absència destacable

MET_MetOpera

El Met de Nova York ha presentat la seva temporada 2016-17, caracteritzada per l’ambició que només una organització amb més de tres-cents milions de dòlars de pressupost pot aconseguir i que es manté com un dels millors centres operístics del món i el principal al continent americà, amb cap contrincant que se li acosti, ni de lluny.

Per Marc Busquets

Que el Met és un teatre de grans veus, o més ben dit de grans divos, és una cosa intrínseca al seu ADN i per això temporada rere temporada la llista de cantants que trepitgen l’escenari operístic del Lincoln Center tomba qualsevol, ja que bàsicament hi passen totes les veus més rellevants del moment. Raó per la qual sobta l’absència de Jonas Kaufmann en la seva pròxima temporada. Precisament ell ha estat un dels tenor fixos els darrers anys a l’star system operístic novaiorquès, tot dedicant-li noves produccions –com per exemple Werther o Parsifal– i fins i tot apareixent en solitari en un recital, una cosa que a diferència d’altres teatres és molt infreqüent al Met, ja que està únicament dedicat a l’òpera escenificada. Recentment el tenor bavarès va cancel·lar la seva participació en la nova producció de Manon Lescaut amb Kristine Opolais que s’ha estrenat fa pocs dies a Nova York i resulta xocant que Kaufmann no aparegui en el llarguíssima llista de cantants que el 7 de maig de 2017 celebraran el 50è aniversari del Met al Lincoln Center amb una gala totalment a l’americana.

Nina Stemme a Tristan und Isolde
Nina Stemme a Tristan und Isolde

Si bé Kaufmann n’és una absència, Nina Stemme hi està agafant un gran protagonisme les darreres temporades. Fa alguns anys, quan preguntaren a Peter Gelb, el mànager general, quin o quina cantant se li resistia de captar per al seu projecte artístic, ell respongué sense vacil·lar el nom d’Stemme. Doncs sembla que Gelb ha aconseguit canviar aquesta dinàmica, ja que si recentment ha cantat Turandot i ben aviat estrenarà a Nova York la nova i pòstuma producció d’Elektra de Patrice Cheréau –que també visita el Liceu l’any que ve–, la soprano sueca també serà l’encarregada d’obrir la temporada 2016-17 amb Tristan und Isolde. Tindrà la companyia d’Stuart Skelton com a Tristan, Ekaterina Gubanova com a Bragäne i René Pape com a Marke, dirigits escènicament en una nova producció de Mariusz Trelinski i musicalment ni més ni menys que per Sir Simon Rattle. Una inauguració de temporada de pes, com fa anys que no es veu a la ciutat.

Guillaume Tell
Guillaume Tell

La següent nova producció prové d’Amsterdam i la firma Pierre Audi: es tracta de Guillaume Tell de Rossini, que torna al Met després de vuitanta anys, és a dir que no s’ha fet mai al Lincoln Center. Comptarà amb la direcció musical de Fabio Luisi i un compacte equip vocal format per Gerald Finley, Bryan Hymel, Marina Rebeka i John Relyea, entre d’altres.

L’amour de loin
L’amour de loin

La nota contemporània de la temporada vindrà de Kaija Saariaho –que recentent ha visitat el Palau en ocasió de la interpretació de Laterna magica per la Gulbenkian– amb l’òpera L’amour de loin, estrenada al Festival de Salzburg l’any 2000, dirigida per Susanna Mälkki en una nova producció de Robert Lepage i un repartiment cent per cent nord-americà, amb Susanna Phillips, Eric Owens i Tamara Mumford.

El nou any començarà amb una parella que, com digué «The New York Times», fa pujar la temperatura: Diana Damrau i Vittorio Grigolo cantaran Roméo et Juliette de Gounod amb Gianandrea Noseda a la batuta i en una producció del Teatro alla Scala signada per Barlett Sher i basada en l’original de Salzburg. Una posada en escena que, segons com es miri, resulta més tradicional que l’actual de Guy Joosten i que en no ser pròpia planteja si realment la substituirà en el repertori metropolità. Una altra nova soprano fixa del Met, Kristine Opolais, estrenarà la nova producció de Rusalka –l’anterior resultava ja escandalosament vetusta– de Mary Zimmerman, responsable de polèmiques produccions com La sonnambula o Armida. Estarà dirigida musicalment per Mark Elder i completaran el repartiment Katarina Dalayman, Jamie Barton, Brandon Jovanovich i Eric Owens.

La degana de les mariscales actuals –i probablement la millor– Renée Fleming tindrà l’honor d’estrenar una nova producció de Der Rosenkavalier firmada per Robert Carsen, la qual, basada en l’existent de Salzburg, substituirà la de Nathaniel Merrill que, tot i ser bellíssima, començava a fer olor a naftalina, ja que s’estrenà l’any 1969(!). Carsen trasllada l’acció al principi del segle XX, quan els Habsburg estaven ja en plena decadència. James Levine dirigirà una partitura que coneix bé, amb Elina Garanča, Erin Morley, Günther Groissböck i Matthew Polenzani. Un dels must-see de la temporada internacional.

Manon Lescaut
Manon Lescaut

A més d’aquestes sis noves produccions, vint òperes que formen part del repertori del Met pujaran a l’escena. Anna Netrebko i Marcelo Álvarez intentaran salvar l’erràtica producció de Manon Lescaut de Richard Eyre estrenada aquest any i que trasllada l’acció al París nazi. Netrebko també cantarà Ievgueni Onieguin junt amb Dmitri Hvorostovsky en l’existent producció de Deborah Warner. Per la seva banda, Diana Damrau intepretarà I puritani amb Javier Camarena i Vittorio Grigolo es posarà en la pell de Werther al costat d’Isabel Leonard en la concepció escènica d’Eyre. La prometedora soprano Nadine Sierra –que debutà l’any passat al Met i recentment a La Scala– cantarà Ilia d’Idomeneo i Zerlina de Don Giovanni. Idomeneo precisament hi torna en la mítica producció de Jean-Pierre Ponelle i direcció musical del no menys mític Levine, mentre que en Don Giovanni, Simon Keenlyside, Ildar Abdrazakov i Mariusz Kwiecien s’alternaran en el rol principal acompanyats per un grup de mozartians purs com són Isabel Leonard, Angela Meade, Matthew Polenzani, Marina Rebeka, Erwin Schrott o Ramón Vargas. La producció de Fidelio que es pogué veure al Liceu fa una dècada torna al Met dirigida també per un exliceista, Sebastian Weigle, amb Adrianna Pieczonka com a Leonora i Klaus Florian Vogt com a Florestan. Una altra producció també vista a Barcelona firmada per Olivier Tambosi tindrà el seu revival a Nova York: Jenůfa de Janáček, en què Karita Mattila deixa el rol titular a Oksana Dika per passar a ser-ne la madrastra. Un equip d’autèntic luxe reflotarà la vella producció de Der fliegende Holländer, sota la direcció de Yannick Nézet-Séguin i amb les veus d’Amber Wagner, Dolora Zajick, Jay Hunter Morris, Michael Volle, Ben Bliss i Franz-Josef Selig. Catherine Naglestad serà Salome en la producció de Jürgen Flimm que no es veu al Met des del 2008. Roberto Alagna encarnarà el Cyrano de Bergerac junt amb Patricia Racette, dirigits per Marco Armiliato. També com a representant del repertori francès es representarà Carmen amb un quartet estel·lar: Sophie Koch, Maria Agresta, Marcelo Álvarez i Kyle Ketelsen.

Sonya Yoncheva a La Traviata
Sonya Yoncheva a La Traviata

El repertori italià, el completarà Aida (amb Liudmyla Monastyrska/ Krassimira Stoyanova, Ekaterina Gubanova/ Violeta Urmana i Jorge de León/ Riccardo Massi), Il barbiere di Siviglia (amb Pretty Yende i Camarena), La bohème (amb Sonya Yoncheva i Piotr Beczala), L’italiana in Algeri (amb Levine i Abdrazakov), Nabucco (amb Levine, Plácido Domingo, Monastyrska i Nancy Fabiola Herrera), Rigoletto (amb Olga Peretyanko, Stephen Costello, Joseph Calleja i Herrera) i La Traviata (també amb Domingo, Yoncheva, Michel Fabiano i Thomas Hapson). Com a sessions familiars en època nadalenca es representarà The magic flute, en anglès, amb Jessica Pratt i Christopher Maltman, entre d’altres.