Subscriu-te

Les exposicions del Centre de Documentació de l’Orfeó Català. Un espai per descobrir el patrimoni musical del nostre país

Pla mitjà de Maria Canals al piano (ca. 1940). Autor: vídua d’E. Riba. Fons Maria Canals. CEDOC
Pla mitjà de Maria Canals al piano (ca. 1940). Autor: vídua d’E. Riba.
Fons Maria Canals. CEDOC

Per Marta Grassot

Des de l’any 2013 el Centre de Documentació de l’Orfeó Catala (CEDOC) ha organitzat una sèrie d’exposicions de petit format, a fi de donar a conèixer a tots el públics el nostre patrimoni documental. Si fins ara hem ofert exposicions que han girat a l’entorn de dates assenyalades, com l’Any Wagner, el centenari del Concert de Sant Esteve, així com exposicions que sobre un tema específic, com “La dona i la música”, aquest 2015 es pot gaudir ja des de març passat, i durant tot l’abril, d’una exposició dedicada a la pianista i pedagoga Maria Canals.

Gràcies al donatiu del fons documental que l’Associació del Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona va fer al Centre de Documentació de l’Orfeó Català el 2014, en tenim a l’abast tot el llegat documental, que aquesta exposició mostra amb una variada selecció de documents. L’exposició s’articula en diferents facetes de Maria Canals relacionades amb la música, des del seu primer aprenentatge a l’Escola Municipal de Música, passant per la tasca pedagògica amb la creació de l’Acadèmia Ars Nova juntament amb el seu marit, Rossend Llates, fins a la creació l’any 1954 del primer concurs internacional de piano de l’Estat. Tot això, paral·lelament a la seva trajectòria pianística, tant a Espanya com per Europa, però sense oblidar tampoc els contactes amb compositors com Blancafort, Mompou, Montsalvatge o el seu marit, Rossend Llates, dels quals va estrenar un nombre important d’obres, especialment de Blancafort.

Entre el material inèdit que es pot veure a l’exposició, vull destacar documents de la infantesa de Maria Canals: de caire acadèmic, imatges de la seva joventut, els primers programes de concerts que va oferir, una llibreta amb apunts d’harmonia que recollia en les seves classes amb Lluís Millet, així com també documentació sobre l’Acadèmia Ars Nova i l’enorme quantitat d’activitats que s’hi realitzaren. Pel que fa a la part professional, en destaquem les partitures autògrafes de compositors dedicades a Maria Canals, com la partitura de Ritmos de Xavier Montsalvatge i Nocturns de Manuel Blancafort, i els programes de sengles estrenes al Palau de la Música. L’exposició conclou amb documentació històrica sobre el concurs internacional, amb imatges dels primers guanyadors del certamen.

Fragment de La Balanguera. Manuscrit autògraf d’Amadeu Vives.  Arxiu de partitures de l’Orfeó Català. CEDOC
Fragment de La Balanguera. Manuscrit autògraf d’Amadeu Vives.
Arxiu de partitures de l’Orfeó Català. CEDOC

D’altra banda, enguany també es podrà veure, de l’1 de maig al 15 de juliol, una exposició dedicada a Amadeu Vives, tot complementant alguns dels actes que es van fer el 2014 passat a Collbató, com el trasllat de les seves despulles al seu poble de naixement, i també coincidint aquest 2015 amb el concert que se celebrarà al Palau el dia 4 maig amb interpretació d’obres de Vives, i una conferència dedicada al compositor organitzada per la «Revista Musical Catalana» el dia 7 de maig. En aquesta propera exposició, titulada “Amadeu Vives. L’entusiasme i l’èxit” i que s’obrirà el primer de maig, posarem especial incidència en la seva tasca com a fundador de l’Orfeó Català i en la relació amb Lluís Millet, així com homenatges i estrenes d’obra seva al Palau de la Música. Aprofitarem també per mostrar algunes de les seves obres manuscrites més desconegudes, que no figuren en cap catàleg, a més d’una gran quantitat d’autògrafs de peces cabdals del gènere cançó: com L’emigrant o La Balanguera, així com altres peces força desconegudes: per exemple, una partitura que va escriure l’any 1887 i que s’ha descobert recentment en un arxiu particular. Altres curiositats que custodia el Centre són els esborranys de moltes de les seves obres més importants; es tracta de primers esbossos creatius d’obres tan conegudes com Doña Francisquita, Colomba o Bohemios, o un esborrany de La Santa Espina, cançó que Àngel Guimerà primerament va demanar a Vives, però que finalment va acabar component Enric Morera.

 

“Maria Canals. Una vida per la música, una passió pel piano”

Del 2 de març al 29 d’abril de 2015

Lloc: Foyer del Palau de la Música.

Accés gratuït

“Amadeu Vives. L’entusiasme i l’èxit”

De l’1 de maig al 15 de juliol

Lloc: Foyer del Palau Musica.

Accés gratuït

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *