Subscriu-te

Localitzen obres inèdites de Mompou i Blancafort en rotlles de pianola

D’esquerra a dreta: Francesc Cortès, professor de Musicologia de la UAB i director del Grup de Recerca MUSC; Jaume Ayats, director del Museu de la Música, i Jordi Roquer, investigador del Grup de Recerca MUSC i professor del Departament d’Art i Musicologia de la UAB
D’esquerra a dreta: Francesc Cortès, professor de Musicologia de la UAB i director del Grup de Recerca MUSC; Jaume Ayats, director del Museu de la Música, i Jordi Roquer, investigador del Grup de Recerca MUSC i professor del Departament d’Art i Musicologia de la UAB

Investigadors del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han localitzat diverses obres inèdites de Frederic Mompou i Manuel Blancafort en rotlles de pianola. Entre les troballes hi ha diverses composicions de música ballable signades conjuntament amb el pseudònim Hobby i que inclouen estils com el foxtrot o el ragtime. D’aquesta sèrie, se n’han localitzat tres en rotlles de pianola i se n’han pogut identificar catorze més sobre catàleg. Les pianoles van ser els aparells més utilitzats per reproduir música durant els primers trenta anys del segle XX arreu del món.

Igualment, s’ha trobat el primer enregistrament dels Preludis I i II de Frederic Mompou, interpretats pel mateix compositor, i dues obres fins ara desconegudes de Manuel Blancafort: Humoresque i Deuxième Humoresque. Les dues composicions de Blancafort van ser escrites abans del 1914, mentre que l’enregistrament de Mompou es va fer abans de l’any 1929, la qual cosa el converteix en el primer enregistrament conservat del músic. Les obres de Mompou i Blancafort han estat identificades pel musicòleg Jordi Roquer, investigador del Grup de Recerca de Les Músiques en les Societats Contemporànies (MUSC) de la UAB i professor del Departament d’Art i Musicologia de la mateixa Universitat.

Les troballes s’han fet durant el procés de desenvolupament d’un sistema per digitalitzar rotlles de pianola creat per la UAB i el Centre de Visió per Computador (CVC), el Pianola Roll Digitizer, iniciat el 2009 en col·laboració amb el Museu de la Música de Barcelona i el Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català (Generalitat de Catalunya). Francesc Cortès, professor de Musicologia de la UAB i director del Grup de Recerca MUSC, assenyala que “també volem que aquesta recerca arribi a tothom; a més de conservar els rotlles de pianola, volem fer-los sonar d’una manera més humana”. Respecte del Pianola Roll Digitizer, Cortès destaca que és un aparell “únic al món”.

Per la seva banda, Jaume Ayats, director del Museu de la Música, destaca el valor patrimonial dels rotlles de pianola (que compara amb les cintes de casset), “un suport que no s’ha valorat prou”. Ayats afegeix que els rotlles de pianola “són un retrat magnífic de la vida musical d’aquells anys” que cal “preservar, donar-los relleu i donar-los a conèixer”.

Jordi Roquer estudiava l’activitat de l’empresa Rotlles Victòria, una important indústria fabricant i exportadora de rotlles de pianola de la Garriga (Barcelona), propietat de la família Blancafort, però de la qual no queda gairebé res: ni maquinària, ni patents, ni informació tècnica sobre els seus rotlles. L’estudi dels catàlegs de Victòria conservats a la Biblioteca de Catalunya també li va permetre localitzar tres rotlles més de música ballable signats el pseudònim Hobby pels dos compositors.

El Pianola Roll Digitizer és el primer digitalitzador de rotlles de pianola creat a la Península Ibèrica i el primer del món que és fruit d’una col·laboració entre institucions. De fet, el Museu de la Música de Barcelona ha estat la primera institució del món a iniciar la digitalització dels gairebé 3.000 rotlles de pianola que n’integren la col·lecció. També és el primer sistema en què han treballat per primera vegada conjuntament enginyers i musicòlegs, fet que confereix al digitalitzador un valor molt important, perquè permet no només tenir una imatge digital de cada rotlle, sinó també generar automàticament un arxiu MIDI de cada peça musical i que es pugui interpretar la informació musicològica que conté.