Subscriu-te

Peter Bacchus, l’amor a la flauta

peter_bacchus

Per Mònica Pagès i Santacana

“Trobarem a faltar el teu somriure”, com diu la cançó. Peter Bacchus tenia un somriure franc i generós que obria les portes de la confiança a tots els que vam apreciar el seu tarannà i la seva música al llarg dels anys. Era un nord-americà amb cor de català que parlava perfectament la nostra llengua i que s’havia arrelat al paisatge musical del nostre país amb devoció. Ja feia quasi vint anys que vivia a Barcelona, venint del seu Nova York natal, on va rebre una forta influència del jazz, especialment de Herbie Mann, i després d’haver estudiat al Conservatoire Americain de Fontainebleau, a París, on va tenir contacte amb figures com John Corigliano i Narcís Bonet, que li va fer conèixer la nostra identitat mediterrània.

En tots aquests anys, Bacchus va implicar-se en diversos projectes musicals, primer com a solista de l’Orquesta de la Radio y Televisión Española, també amb l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure i l’Orquestra de Cambra Catalana. També va ser el director musical de l’espectacle Cal dir-ho?, dirigit per Josep Maria Flotats. Peter Bacchus va tenir una dedicació militant vers la música actual i va exercir de profeta, tant aquí com a la seva terra. El 2002 va fundar el conjunt instrumental Grup21, que també dirigia i amb el qual va interpretar música de compositors catalans contemporanis i també d’altres països amb el propòsit d’introduir nous repertoris i de projectar la música catalana a l’estranger. Un exemple va ser un dels seus últims discs que fer amb el Grup21 i que va estar dedicat a les obres dels compositors Chen Yi, Michael Torke, Jorge Liderman, Carles Guinovart i Jep Nuix.

peter_bacchus_retrat

Va ser un músic que també va conrear molt la creació, amb obres com el Quartet per a diverses flautes, la Fantasy on Syrinx, l’obra Tara per a conjunt de corda, Timbres and variations per a quintet de vent, Flute variations per a flauta sola, Las meninas, amb soprano i conjunt instrumental, Nonet per a flautes o el Magnificat per a cor femení i conjunt instrumental que li va encarregar el Cor Vivaldi el 2005. A més, va compondre força obres per a cor, tant mixt com infantil, com el que trobem en la seva Missa Brevis, també encarregada pel Cor Vivaldi. Fins i tot va escriure per a cobla les Variations for cobla, que està entre les seves obres més recents. Títols com The wind in tall trees destaca entre les seves obres simfòniques. La seva música està plena de color, d’una utilització dels cromatismes i de la llum sonora molt intensa i alhora subtil, amb la qual experimentava des del sentiment i sobretot amb l’amor pel seu instrument, al qual no va voler renunciar mai. El seu vincle amb els Estats Units es va mantenir com a professor de cambra del Conservatori de Cincinnati. Es reconeixia influït pel jazz i per personalitats com Anthony Newman i el seu mestre, Narcís Bonet, que va esdevenir la seva família catalana i del qual va dirigir La pell de brau en un concert que va tenir lloc a la Biblioteca de Catalunya el 2013 per celebrar els 80 anys d’aquest compositor.

La mort de Peter Bacchus deixa el gran buit de la seva bonhomia, però també ens deixa l’obra del seu esperit musical com el llegat més preuat de la seva existència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *