Bernat Vivancos
REQUIEM
Latvian Radio Choir. Dir.: Sigvards Klava.
Entendre la mort com un pas intermedi entre la vida i l’esperança del Paradís, o el que també pot ser, en clau cristiana, la Resurrecció és el que ens ofereix el pelegrinatge musical que esdevé, de forma unívoca, aquest meravellós, en tots els sentits Requiem de Bernat Vivancos. Un treball impecable que té la seva plasmació més evident en l’elogiable treball d’edició visual del volum: senzill, clar, pur, ordenat, i alhora a l’última pel que fa referència als formats d’àudio disponibles: des del cedé, passant pels arxius en MP3, HD i HD 5.1 només apte per a equips preparats per a aquest suport. A més, llibret, textos i partitures en pdf per als més sibarites, suposa tota una delícia per a la vista, no només les oïdes, que permet entendre l’estructura dissenyada per Vivancos per a la interpretació i escolta de la seva música. Des de la disposició del cor -com no podia ser altrament, aquest cor espectacular que és el Latvian Radio Choir dirigit amb excel·lència per Sigvards Klava- fins al dibuix vertical i, sobretot, horitzontal, que fa la seva música sobre els pentagrames. Aquesta horitzontalitat, que Vivancos explora com si es tractés d’una escala que busca unir la terra amb el cel, té la característica essencial de tenir, sobretot, una calidesa humana molt pròpia de la seva música i, qui sap, de la seva –nostra- terra. Tant pels que tenen Fe com pels que només se senten apel·lats per la sensualitat auditiva, aquesta música és igual de potent des de totes les perspectives, i el camí de pelegrí per la vida que tots emprenem, conscientment o inconscient, és, tal i com mostra en la seva música, un camí ple de valors ètics universals, però també d’una espiritualitat –religiositat inclosa o exclosa- colpidora. Des de la concepció del Requiem com un breu tema de tres notes descendents –Déu davalla a la terra a recollir l’ànima del qui traspassa- passant per Lés Béatitudes –aquesta catàrtica lectura de les Beneurances de l’Evangeli de Sant Mateu- fins arribar a la Lux Perpetua, un clúster gairebé indesxifrable per a la oïda humana, en què abandonem plenament la dimensió humana per a fondre’ns en una altra dimensió… Una experiència que, de ben segur, val la pena viure. Mercedes Conde Pons.
