Subscriu-te

Roger Mas Piano Solo

Cicle de Jazz de Jazzenviu. Cafè de l’Auditori de Sant Cugat. Diumenge, 3 de febrer, 21.00 h.

El primer record que tinc de Roger Mas prové dels nostres anys d’estudis comuns a l’ESMUC –ell acabava, jo tot just començava– en una audició d’alumnes del Departament de Jazz i Música Moderna. Ja aleshores em va impressionar, no recordo exactament el com ni el perquè, la manera com tocava el piano, i el seu nom i la seva música m’han acompanyat durant tots aquests anys.

L’edició de dos discos, un en trio i un altre amb piano sol, em donen l’excusa perfecta per parlar amb ell sobre els seus anys de silenci compositiu i la seva música. Un silenci motivat, principalment, per la feina que li ha suposat el càrrec de cap del Departament de Jazz del Conservatori Superior del Liceu, “tres anys en els quals he viscut sobretot la faceta de sideman” en projectes com els de Carles Benavent, Giulia Valle o Raynald Colom.

Segles lligats (Fresh Sound New Talent, 2019) és el títol del disc amb piano sol que presenta el proper diumenge al cicle que Jazzenviu organitza al Cafè de l’Auditori de Sant Cugat del Vallès. “Això de Segles lligats es refereix al meu vincle amb el Miquel Roger Casamada [productor i dedicatari del disc, mort el març del 2017], amb Duke Ellington, amb Jobim o amb la línia que s’estén des de Ravel a Gershwin, i en el fet de veure que van passant els anys i no deixem de ser tots branques d’aquest tronc gegantí que és la nostra història”. Un disc que es va tancar al mateix estudi per la necessitat que imposava el fet de prémer el botó Rec. “Els temes eren només esborranys, no havia dissenyat mides, formes, introduccions, cadències ni rodes de solo. Els dies previs de preparació sí que comences a gestionar una mica tots aquests guions i veus una mica per on vols anar, però després, quan estàs tocant, dius: «Ep, que ens n’anem cap a la B, o que ens n’anem cap a un pont, o aquí fes una introducció amb aquest element melòdic», i deixes que en el moment t’arribi algun disseny melòdic o algun disseny harmònic o el tancament de la peça i coses així”.

Mas es presenta amb el piano sol amb la seguretat que li donen els anys d’experiència i sentint-se lliure de referències: “Com que els temes són propis, no hi veig influències, el trobo molt meu. Als meus quaranta-un anys em trobo molt segur del meu discurs. Trobo que quan escolto aquest disc em sento molt a mi i em costa sentir altres pianistes. Amb el pas dels anys un es va forjant la seva personalitat i jo cada cop estic més segur i convençut del meu discurs”.

Mas tancarà el cercle d’aquest disc una setmana després del concert al cicle de Jazzenviu amb una actuació al Teatre Municipal de l’Ametlla del Vallès (10 de febrer). “La primera persona que em va dir de gravar un disc a piano sol va ser l’Antonio del Moral, tècnic de Cultura de l’Ajuntament de l’Ametlla, on vaig tocar amb el trio d’estàndards amb el Jo Krause i el Deejay Foster. Va ser allà on va aparèixer la llavor”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *