Subscriu-te

Sobre la RMC

Des del febrer de 2015 la Revista Musical Catalana col·labora amb el grup Sàpiens Publicacions, editora de les revistes Sàpiens, Descobrir, Cuina, Súper! i Experiències Descobrir, en l’edició de la revista. La Revista Musical Catalana manté el mateix criteri editorial vinculat als estatuts i valors de l’Orfeó Català en la promoció i defensa de la cultura i llengua catalanes.

La Revista Musical Catalana va iniciar nova etapa el setembre de 2011, després de la jubilació del seu director Jaume Comellas, responsable junt amb Pere Artís i Lluís Millet de la represa de la Revista l’any 1984. La publicació històrica, fundada per l’Orfeó Català l’any 1904, va renovar la seva imatge gràfica i es va integrar en les noves tecnologies amb la seva publicació en doble format: paper i digital, a més de la inauguració d’una pàgina web i la seva introducció en les xarxes socials (Facebook i Twitter). La nova etapa de la Revista Musical Catalana respon a l’afany de renovació d’una publicació històrica, de línia editorial independent, en l’àmbit de la divulgació i l’estudi de la música catalana, que vol seguir essent referent en l’àmbit de la cultura catalana.

La Revista Musical Catalana s’ha adaptat a les noves formes de comunicació passant al model bimestral de la revista (sis números anuals), tant en paper com en digital (format apte per tablets i IPad). D’altra banda actualment la revista també existeix com una publicació diària en format web, que interactua amb les xarxes socials (Facebook i Twitter), en la qual es publiquen, amb caràcter d’actualitat, notícies, crítiques de concerts i seccions noves, complementàries a la publicació en paper. D’aquesta manera la Revista Musical Catalana ofereix al lector un seguiment continuat de la realitat musical catalana, tant en l’àmbit de l’activitat musical a Catalunya com en el seguiment de la trajectòria dels músics catalans.

Història de la Revista Musical Catalana

historia

La Revista Musical Catalana va néixer l’any 1904 sota l’òrbita de la naixent Associació de l’Orfeó Català, com una publicació de caràcter musicològic i de divulgació de l’activitat musical que en aquells moments es portava a terme en l’àmbit català. L’any 1936 va patir els estralls de la Guerra Civil i va veure interrompuda la seva trajectòria. L’any 1984 el Consorci del Palau de la Música Catalana impulsa la represa de la publicació i, des de llavors, (amb dos períodes durant els quals va associar-se amb l’emissora Catalunya Música i, més tard, amb l’ESMUC) se n’han publicat 361 números (a febrer de 2018).

Al llarg d’aquests anys, s’han publicat més de 400 entrevistes –a primeres figures del món de la música, tant a nivell nacional com internacional– i hi han escrit articles més de 580 col·laboradors. Ha comptat amb firmes tan importants com les de Higini Anglès, Joan Lamote de Grignon, Miquel Llobet, Joan Manén, Lluís Maria Millet, Felip Pedrell, Joan Salvat, Albert Schweitzer, Cristòfol Taltabull i Amadeu Vives, entre d’altres, des del 1904 al 1936; i del 1984 al 2011, Jaume Aiats, Francesc Bonastre, Benet Casablancas, Salvador Cardús, Josep Casanovas, Jordi Cervelló, Narcís Comadira, Jaume Comellas, Miquel Desclot, Romà Escalas, Francesc Fontbona, Gerhard Grenzing, Joaquim Homs, Oriol Martorell, Ernest Lluch, Jordi Maluquer, Miquel Pujadó, Antoni Ros Marbà i Francesc Taverna-Bech, entre d’altres. L’any 1990 va rebre el Premi Nacional de Periodisme a la millor publicació periòdica temàtica, que atorga el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

*La Revista Musical Catalana informa que els articles publicats expressen només l’opinió de l’autor. La Revista Musical Catalana no mantindrà correspondència amb els autors d’originals no encarregats i enviats espontàniament a la Redacció.