Per Xavier Villanueva
Ja tenim a les mans el gruix del cartell d’un dels festivals més veterans de la Península. No hi ha gaires ciutats ni festivals que puguin dir que porten quaranta-set anys programant música d’alta qualitat, i és que per alguna cosa el Festival de Jazz de Barcelona és un clàssic entre els clàssics.
Fugint del model de trobada de cap de setmana, la direcció torna a apostar per obrir aquest festival de tardor a la ciutat i a la seva àrea d’influència durant més de dos mesos, amb la idea que la música no ha de ser entesa com una amenaça i que ha de tenir, més enllà d’un impacte econòmic, un impacte sociocultural en la construcció i el desenvolupament d’un model de ciutat habitable. És en aquest sentit que neixen la multitud d’activitats relacionades d’una manera o altra amb una visió àmplia del món del jazz.
Quan encara falta conèixer alguna sorpresa, comencem presentant els noms dels directes més cridaners. El tret de sortida ja feia temps que era públic, el concert inaugural del 26 de setembre a l’Auditori del Fòrum amb Diana Krall. Sofisticada i delicada com sempre, sembla que la seva relació amb Elvis Costello ha ampliat el seu punt de mira, com es fa palès amb el repertori del seu recent disc (Wallflower, 2015) , amb revisions de personatges en principi allunyats del jazz com Bob Dylan, Paul McCartney o el seu admirat Elton John.
Un imperdible d’enguany és el concert de la Maria Schneider Orquestra, el 12 de novembre a L’Auditori. Aquesta immensa compositora torna a crear música per a la seva orquestra després de vuit anys que no ho feia (The Thompson Fields, 2015) i torna a demostrar per què tants crítics internacionals situen les seves composicions com la millor música orquestral contemporània que es pot escoltar avui dia.
Molts altres projectes destaquen en aquesta àmplia programació del Festival de Jazz de Barcelona. Entre d’altres, el que integren els músics del quartet de Wayne Shorter sota la denominació Children of the Light; el piano de Danilo Pérez, el baix de John Patitucci i la bateria de Brian Blade faran honors al nom amb què actuaran el 28 d’octubre al Conservatori del Liceu. O el del jove i massa desconegut pianista i compositor cubà David Mirelles, a qui podrem escoltar el 10 de novembre a L’Auditori com a líder del David Mirelles Mbókò Quartet.
També trobem músics que ja fa anys que tenen escrita la seva carta de presentació, com l’històric Chick Corea (22 d’octubre a L’Auditori), el versàtil Uri Cane (29 d’octubre al Conservatori del Liceu), el guitarrista i mestre de guitarristes Kurt Rosenwinkel (18 de novembre a L’Auditori) o la sueca Neneh Cherry, que presenta el seu recent i eclèctic Blank Project, projecte orientat cap a l’electrònica amb Rocketnumbernine (25 de novembre a la Sala Barts).
Una altra de les peculiaritats del cartell d’enguany és la mirada cap al jazz caribeny. A part del ja esmentat David Mirelles, torna el padrí del Festival, Chucho Valdés, amb un concert a piano sol (22 de novembre al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat) i l’estrena de l’espectacle En família, en què s’acompanyarà dels seus dos fills petits i músics de jazz d’avantguarda Leyanis i Jessie (20 de novembre al Teatre-Auditori Sant Cugat). A banda, retinguem el nom de Chucho Valdés, que també serà el convidat d’un dels concerts estrella del Festival encara per confirmar. I continuant amb música de regust caribeny, Volcán, el superquartet de Gonzalo Rubalcaba i companyia (24 de novembre a L’Auditori) o la col·laboració catalanocubana de Paquito de Rivera amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, que estrenaran a les nostres terres el Cape Cod Concerto (21 de novembre al Palau de la Música).
Sense cap tipus de quota de caire polític i com a mostra que les relacions de gènere sembla que comencen a normalitzar-se, les dones s’imposen en el cartell d’aquest 2015. Ja indicades Maria Schneider, Diana Krall i Neneh Cherry, cal també ressaltar la veu d’Stacey Kent (28 de novembre al Casino de Barcelona), la presentació de Vivir sin miedo, el nou i ja aclamat treball de Buika (7 de novembre al Palau de la Música) o la també commovedora vocalista Cécile McLorin Salvant (19 de novembre a la Sala Barts).
Steffano Bollani, Marc Ribot, Alberto Sánchez o Ambrose Akinmusire són només alguns dels noms internacionals que també cal retenir de la gran quantitat de concerts que ompliran Barcelona de música aquesta tardor. Cal passejar-se pel web de The Project, la promotora que mou el festival, per poder copsar l’impacte del Festival en el panorama musical barceloní.
I pel que fa als músics de casa, hem de destacar la carta blanca que la direcció ofereix a Celeste Alías, vocalista i professora del Conservatori del Liceu. Tres propostes prou diverses amb tres formacions diferents: el 23 d’octubre al Conservatori del Liceu, amb Llunàtics, el duet amb el ja més que prometedor pianista Marco Mezquida; el 6 de novembre al Cafè del Liceu, amb “Let’s sing again”, amb la Guillem Arnedo Band més els teclats de Jorge Rossy, i també al Cafè del Liceu, el 14 de novembre, un homenatge a la poesia de Montserrat Abelló, “Tot sembla tan senzill”.
Ja per acabar, dos tipus de propostes un xic diferenciades que aporten personalitat al Festival. La primera, les classes magistrals al Conservatori del Liceu. Gratuïtes amb qualsevol entrada de qualsevol concert programat, i obertes tant a músics i estudiants com al públic en general, constitueixen tota una oportunitat de conèixer els músics més enllà dels seus directes. Seran presents monstres de la dimensió de Maria Schneider, Uri Cane, Chucho Valdés, Gonzalo Rubalcaba o Ambrose Akinmusire, per dir-ne només un tast.
La segona, els abonaments. Ja posats en marxa l’edició passada, enguany el Festival en millora l’oferta amb un seguit d’abonaments per comprar entrades dels concerts a un preu força moderat. A més, cada abonament ofereix un recorregut pensat i compartit amb els artistes que encapçalen la proposta: Children of the Light, Chick Corea o Chucho Valdés són alguns dels músics que donen nom i orienten aquests recorreguts. Oscil·lant entre sis euros i escaig per directe i el vint-i-tants, els abonaments no són nominals, la qual cosa vol dir que es poden compartir per tal d’abaratir encara més la jugada.
Així doncs, no hi ha excusa per no deixar-se caure pel Festival aquesta tardor. Concerts de qualitat de figures internacionals i noms més desconeguts, artistes de renom i gent per descobrir, músics de casa joves i veterans, propostes que es presenten a Barcelona per primera vegada, classes magistrals de mestres del gènere, sales diferents donant forma a una unitat i una eclèctica programació amb el jazz com a punt de partida: la quaranta-setena edició del Festival de Jazz de Barcelona.
