Subscriu-te

Un Liceu d’il·lusió

El Gran Teatre del Liceu va preestrenar la temporada 2018-19 el 4 d’octubre passat amb una funció extraordinària d’I puritani dedicada als menors de 35 anys, amb tot el Teatre a preu únic de 15 euros.

La Scala té la seva anteprima under 30, l’Opéra de París ofereix una funció per a joves abans de l’estrena de les seves noves produccions i el Metropolitan de Nova York celebra els seus Fridays under 40’s. A partir d’ara el Liceu té el seu Liceu under 35, una iniciativa de la nova Direcció del Teatre que, inspirant-se en les esmentades, ha sabut apropar el Liceu als joves, però sense perdre l’estil propi de la casa. Així, per exemple, si a l’anteprima de La Scala el més freqüent són els esmòquings i els vestits de gala, al Liceu l’ambient imperant el 4 d’octubre va ser molt més relaxat, tot aconseguint una barreja interessant i cool de corbates i samarretes, més pròpia de Barcelona.

© Paco Amate

L’anteprima de La Scala sorgí durant el mandat d’Stéphane Lissner al capdavant del coliseu milanès. Amb sentit pragmàtic, l’any 2012 el sovrintendente va decidir dedicar la primera funció de la temporada –que a Milà sempre s’obre oficialment el 7 de desembre– als menors de 30 anys. Una decisió pragmàtica, ja que la prima de La Scala és probablement un dels esdeveniments més blindats per qüestions de seguretat que existeixen: si mentre a dins del Teatre la flor i nata de Milà gaudeix de l’òpera amb entrades al voltant dels 2.000 euros, a fora, a alguns carrers de distància, les manifestacions contra aquest sistema s’esdevenen cada any. D’aquesta manera Lissner acostava La Scala a la ciutadania a través dels joves amb entrades democràtiques a 10 euros, de la platea a la galleria. Un decisió arriscada però que causà furor ràpidament, i que arriba a la temporada actual però incrementant-se el preu a 20 euros durant el mandat d’Alexander Pereira, fet que no impedeix que les entrades s’esgotin a través del web en cosa de minuts o que la gent faci cua a taquilla durant tota la nit per a aconseguir-les. Aquest model, Lissner el va important a l’Opéra de París, però aplicant-ho a totes les noves produccions, una manera de fer molt més a la francesa. Per la seva banda, els Friday under 40’s de la Metropolitan Opera House de Nova York són una cosa diferent, ja que s’hi ofereixen entrades amb descompte per a menors de 40 anys tot oferint-hi un valor afegit, com és un còctel abans de la funció i altres iniciatives sovint un pèl over the top, força a la americana.

© Paco Amate

El Liceu sembla haver agafat una mica de cada una d’aquestes iniciatives per adaptar-les al seu estil propi, sens dubte, de manera encertada. I és que una de les claus de l’èxit d’aquesta iniciativa –tant aquí com als esmentats París o Milà– es no tractar aquesta funció com un assaig general de l’estrena de la temporada, sinó com la funció número u. Així, ja a l’entrada del Liceu es respirava un ambient diferent, amb les arcades il·luminades i un públic pacient que feia cua per entrar com si es disposés a entrar al Primavera Sound, tan diferent del bullici anterior propi de les funcions d’òpera. A dins del Teatre, tota la plantilla –des dels acomodadors als alts càrrecs– portaven una samarreta amb el lema “Verdi és més que un carrer” i donant així una nova imatge més pròxima i il·lusionant del Liceu, i també, per què no dir-ho, acostant-lo a l’ambient més hip de la ciutat, propi del barri de Gràcia.

© Paco Amate

És un mal comú de tots els temps dir que els joves tenen menys educació que la gent de més edat, creença que, en ocasions com aquest Liceu under 35, s’esfondra estrepitosament. Hi ha poques coses més impressionants que veure l’impacte de la música mal dita “clàssica” –i de l’òpera quant a celebració absoluta de la veu– en persones que no estan avesades a aquestes disciplines. I a la funció d’I puritani del dia 4 d’octubre hi havia una emoció i una il·lusió especial flotant dins del Teatre. Només d’imaginar que, per a molts dels assistents, aquella era la primera experiència operística i que, potser, era una cosa que els enganxaria i en certa manera canviaria la vida, és realment il·lusionant per a tots els que estimem l’òpera. Després de l’entreacte, molt poques desercions i al final de la funció el públic que omplia totes les butaques –amb visibilitat– del Liceu ovacionà calorosament i espontàniament el càsting de l’òpera que, després de la funció i ja al Foyer, entre cerveses servides amb ampolla i sushi, reconeixia l’energia que donava actuar davant d’un públic tan entregat i pur.

Una iniciativa sens dubte encertada, com corrobora el fet que s’esgotessin les entrades en poquíssimes hores. Els under 35 tornaran al Liceu aquesta temporada amb Tosca i esperem que la temporada vinent tornin a obrir, amb aquesta il·lusió, la temporada operística de Barcelona. ¿L’únic requisit? Ensenyar el document d’identitat a l’entrada.

Imatge destacada: © Paco Amate

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *