La pianista barcelonina Alba Ventura oferirà un recital de piano el proper dimarts, 6 de maig, al Petit Palau (Palau de la Música Catalana) en el marc del cicle Intèrprets Catalans de la històrica sala modernista, amb obres d’autors catalans com Carlota Garriga, Ramon Humet i Xavier Montsalvatge i dels russos Sofia Gubaidulina i Serguei Prokófiev. Una presència que es repetirà a l’agost, concretament el 4 d’aquell mes, en un altre recital –aleshores a la Sala de Concerts– en el cicle Estiu al Palau, amb obres de Mozart, Ravel i Falla.
Alba Ventura va fer el debut com a solista als 13 anys amb l’Orquestra de Cadaqués i Sir Neville Marriner a Sant Sebastià i a l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, i des de llavors desenvolupa una carrera internacional amb invitacions als millors auditoris europeus, com el Wigmore Hall i Barbican de Londres, Concertgebouw d’Amsterdam, Musikverein de Viena, Cité de la Musique de París i actuant també a ciutats com Bogotà (Colòmbia) i Auckland (Nova Zelanda). Ha col·laborat amb directors de renom, com Giovanni Antonini, Howard Griffiths, Miguel Harth-Bedoya, Christopher Hogwood, Salvador Mas, Eiji Oue, Antoni Ros Marbà i Tamás Vásáry, i amb orquestres importants, com la Philharmonia Orchestra, Halle Orchestra, London Mozart Players, Orquestra Filharmònica Nacional d’Hongria, Simfònica Nacional Txeca i les principals orquestres espanyoles.
Aquesta mateixa temporada ha fet la seva primera gira asiàtica, tocant recitals a diverses ciutats xineses, entre les quals Xangai, Pequín i Guangzhou. A més, també ha tocat per a la Chopin Society de Connecticut i ha impartit masterclasses a la Universitat de Hartford, als Estats Units.
Alumna de Carlota Garriga i Alícia de Larrocha a l’Acadèmia Marshall, als onze anys li fou concedida una beca per estudiar amb Dmitri Bashkirov a l’Escola Superior de Música Reina Sofia. Després d’una audició a Berlín, Vladimir Ashkenazy es féu càrrec del seu desenvolupament musical, tot esdevenint-ne el tutor, i li organitzà els estudis amb la professora Irina Zaritskaia a la Purcell School del Regne Unit i posteriorment al Royal College of Music, tot rebent també classes magistrals de Nikita Magalof, Maria João Pires i Radu Lupu. Va guanyar les audicions internacionals del Young Concert Artist Trust (YCAT) i la temporada 2009-10 va ser seleccionada com a única pianista solista pel programa Rising Stars que promou l’ECHO (European Concert Hall Organisation). Alba Ventura és actualment professora titular al Conservatori Superior de Música del Liceu.
Amb aquest currículum impressionant, parlem amb la jove pianista (veterana, però, als escenaris) sobre el present i el calendari futur.
El proper 6 de maig tornes al Palau de la Música Catalana amb un recital pianístic i un programa que, podríem dir, defineix molt la teva trajectòria artística. D’entrada, una obra de Carlota Garriga, que va ser mestra teva a l’Acadèmia Marshall, així com la cèlebre Sonatina pour Yvette de Montsalvatge. I encara una obra de Ramon Humet, compositor resident al Palau. Tots tres compositors catalans, com tu. També interpretes Gubaidulina i Prokófiev, un repertori, el rus, amb el qual podríem dir que et sents còmode gràcies a la teva formació amb Bashkirov. Què ens en pots dir, del programa?
Tot i que és veritat que aquest programa defineix bastants aspectes importants de la meva trajectòria, considero que justament és un recital bastant trencador amb els patrons de concert que acostumo a programar. Sobretot pel fet que tota la música que interpretaré ha estat composta als segles XX i XXI. Quan em van proposar de fer un concert amb l’estrena d’unes peces de Ramon Humet, i combinar-les amb música de compositores, vaig pensar que era una ocasió perfecta per tocar repertori que em feia molta il·lusió de programar, i que no sempre tenia l’ocasió de fer-ho. Vaig tenir molt clar que volia fer una primera part de música catalana, combinant les peces d’Humet amb una obra de Carlota Garriga i completant-ho amb una de les obres cabdals del repertori català del segle XX com és la Sonatina pour Yvette, i una segona part de música russa, amb la Xacona de Gubaidulina i la Sonata núm. 7 de Prokófiev.
Tornes al Palau aquest estiu en un nou cicle estival i de cara al 2015 tens força compromisos a l’Estat espanyol: Burgos, Valladolid, Extremadura, al Liceu… Com definiries la teva relació amb el món musical català i espanyol? Creus que es fa prou justícia al talent de la terra en general?
La meva relació amb el món musical català i espanyol ara mateix és molt bona, però no sempre ho ha estat. Qualsevol intèrpret jove necessita diversos factors per poder tenir oportunitats. Amb la qualitat no n’hi ha prou, has de saber relacionar-te i sobretot tenir la sort que la gent que t’envolta cregui en tu. I desitjar que amb el temps alguns dels programadors que pensen que només ompliran les sales portant orquestres i solistes de fora, vagin canviant d’opinió. La qualitat de l’oferta musical es crea des de dins, mostrant al públic la gran qualitat d’intèrprets que tenim i donant oportunitats als projectes autòctons. Si no ens respectem a nosaltres mateixos, no ho farà ningú. És una vergonya que un solista o un director de carrera internacional ens cobri més a nosaltres per fer un concert que a sales d’Anglaterra. Fins que no canviem de mentalitat i potenciem més els nostres projectes, això no canviarà.
Pel que fa a la teva activitat a l’estranger, quins són els compromisos més destacats?
Justament aquesta temporada he estat de gira per la Xina, i he tocat i he donat classes als Estats Units. Per sort estic tenint moltes oportunitats.
Alternes docència amb carrera de solista. ¿És un bon equilibri?
Combinar interpretació i docència és fantàstic! Això sí, has de saber molt bé com organitzar-te per mantenir la il·lusió i concentració tant en una cosa com en l’altra. Si saps com fer-ho, jo estic convençuda que donar classes et fa més bon intèrpret i que tocar concerts et fa més bon professor.
Com veus l’actual crisi econòmica al món musical? ¿L’esteu notant, els artistes? Creus que això pot afectar el desenvolupament de les noves generacions de músics?
I tant que la crisi afecta el món musical i educatiu! Les arts sempre han necessitat un mecenatge, i si avui dia les institucions no poden ajudar tant a finançar projectes culturals com en altres èpoques, s’han de buscar altres vies per fer-ho. I això que no entrem a parlar de l’altra crisi, la cultural… Estem arribant a un punt que forçadament ha de ser d’inflexió, cap a una banda o altra.
