Aquesta és la història d’una de les millors solistes que ha tingut l’Orfeó Català –nascuda el 1890 a Barcelona, durant l’auge del Modernisme, un gran moment cultural en totes les arts, incloent-hi la música, amb els seus intèrprets, directors i compositors. De la gran quantitat d’artistes que van néixer en aquella època, en presentem Andreua Fornells, solista de l’Orfeó Català.
En aquell període l’Orfeó Català comptava amb els seus propis solistes, els quals tingueren el privilegi d’interpretar, juntament amb la resta de la massa coral, primeres audicions de grans obres corals. Destaquem especialment el període entre els anys 1911 i 1935, època de grans interpretacions de l’Orfeó, en què destacaren les veus d’Andreua Fornells o també del reconegut tenor Emili Vendrell.
Fornells va ingressar a l’Orfeó Català de ben petita, el novembre del 1902, i un cop tingué la veu ben formada començà a fer els primers solos. També va seguir els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on va ser deixeble d’Antoni Nicolau i Lluís Millet. D’aquest últim, Fornells deia: “El mestre Millet va ser un verdader pare espiritual per a mi, ell va moldejar el meu temperament líric i va orientar les meves intuïcions musicals”.[i]
La primera incursió com a solista, la trobem l’any 1913 durant els festivals wagnerians que va oferir l’Orfeó interpretant fragments de l’obra Parsifal, sota la direcció de Franz Beidler. Uns concerts en què també debutà, amb un paper semblant, la soprano Conxita Badia.
Seguidament, el 27 de maig de 1915, va tenir lloc la primera audició del Requiem de Mozart a Barcelona amb l’Orquesta Sinfónica de Madrid, esdeveniment en què Fornells també va participar. Un any després, l’abril del 1916, va intervenir al festival Haydn amb la primera audició a Espanya de l’oratori Les estacions, juntament amb el tenor Joan Nadal i el baix Sandro Griff.
Posteriorment van venir altres grans esdeveniments. Així, el 1921, la trobem com a solista en la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach –es tractava de la primera audició de l’obra a l’Estat espanyol– i, l’any 1927, en l’audició de la Missa solemnis de Beethoven o al Festival Bach del 1935, en què es va interpretar la Cantata núm. 161 i fragments de la Gran Missa, esdeveniments musicals que es van viure de manera molt intensa a Catalunya. Al mateix temps, hem de destacar el seu paper com a solista en els viatges de l’Orfeó al Royal Albert Hall de Londres i al Teatre dels Camps Elisis de París el 1914, i a Roma, al Teatre Augusteo, el 1925.
Al catàleg digital del Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC),[ii] podem veure tots aquells concerts en què va participar al Palau de la Música Catalana, com a solista, tant amb l’Orfeó com en concerts en format de lied. En total, 150 concerts datats entre els anys 1913 i 1945, amb actuacions programades per entitats com ara l’Associació Amics de la Música o l’Associació Música Da Camera, i també la seva actuació amb orquestres, com l’Orquestra Municipal o l’Orquestra Pau Casals. La presència de Fornells va ser constant en aquella època, amb concerts tan emotius com els homenatges a Amadeu Vives o Francesc Pujol i actuacions també com a solista sota la direcció de personalitats tan eminents com van ser Felix Weingartner, Egon Pollak, Fernández Arbós o Pau Casals.
El seu repertori va destacar per donar vida a l’obra de molts compositors catalans: Lluís Millet, Antoni Nicolau, Francesc Pujol, Enric Morera, Manuel Falla, Joan Lamote de Grignon o Enric Granados, tot convertint-se en una intèrpret especialitzada de molts autors de casa nostra, però sense oblidar la interpretació dels grans clàssics: Schubert, Schumann, Brahms, Mendelssohn o Beethoven.
D’altra banda, va fer arreu de Catalunya i a l’Estat espanyol molts altres recitals de lied, que li van valer un prestigi molt important entre el públic. En les actuacions programades per l’Associació dels Amics de la Música, la intèrpret va estar sovint acompanyada al piano per músics com ara Joan Gibert Camins, Baltasar Samper, el famós Alfred Casella i, anys més tard, pel pianista Ramon Salsas, entre d’altres. Dels seus concerts, es poden resseguir moltíssimes notícies a la premsa, amb crítiques excel·lents sobre les seves actuacions. És el cas pel que fa a un concert al teatre Poliorama, l’abril del 1923: “[…] la senyoreta Fornells, que va cantar belles melodies, en les que va demostrar el seu art i la seva preciosa veu. Reuneix la senyoreta Fornells aquelles qualitats per al gènere del lied, i d’aquí que les cançons interpretades mereixin els més fervorosos elogis de l’auditori”.[iii] Una de les obres que va cantar en aquest concert, El mariner d’Antoni Nicolau, es va haver de repetir amb motiu dels nombrosos aplaudiments que va rebre. Així mateix, la pròpia Fornells, en una entrevista que li feren al diari «Barcelona Teatral» el 28 d’abril de 1948, explicava que entre els concerts que recordava més afectuosament hi havia el recital de cançons de Joan Lamote de Grignon amb acompanyament d’orquestra que va fer al Palau sota la batuta del mateix compositor o el concert a la Sala Mozart amb la primera audició a Barcelona de les Set cançons populars espanyoles de Manuel de Falla acompanyada al piano pel propi autor, que va tenir lloc el 1915.
En paral·lel a la seva tasca com a intèrpret, també va destacar la seva vessant pedagògica. Fornells va ser professora de cant a l’Escola Municipal de Música de Barcelona des del 1915. Com a resultat de la seva docència, el 1943 va publicar Método de canto, una edició especialment dedicada als seus alumnes. De la seva càtedra, en van sortir intèrprets que tingueren una carrera exitosa, com la contralt Rosa Barberà, Maria Assumpció Serra i Purita Giménez.
Fornells també va tenir experiència en el món de la composició. En destaquem una cançó per a veu i piano que ella mateixa va estrenar al Palau el 26 de desembre de 1935, titulada Cançó nadalenca per a cant i piano, i també se’n conserven al CEDOC les obres Cançó de bressol de la Mare de Déu –per a cor mixt i veu solista, que s’estrenà el 1928–, Salve Regina per a veu i orgue i Cançoneta per a cant i piano.
Acabem amb la recent recuperació d’un enregistrament en què s’ha pogut recuperar la veu de la soprano, gràcies a la digitalització d’enregistraments que està duent a terme el CEDOC. Es tracta de l’enregistrament d’una obra de Josep Sancho Marraco titulada Cançó de bressol, presentada al concurs de la Festa de la Música Catalana i també al concurs de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid l’any 1910. Podeu escoltar-la a l’enllaç següent: https://bit.ly/3wPwsJt.
Deia Lluís Maria Millet poques setmanes després de la mort d’Andreua Fornells: “Ningú com ella ha estat la solista per excel·lència de l’Orfeó Català. La seva veu clara, cristal·lina, neta de tota afectació, d’una puresa de dicció extraordinària, encara ressona dins l’oïda dels que havem seguit la major part de la seva vida artística”.
Imatge destacada: retrat d’Andreua Fornells. «Barcelona Teatral», 28 d’abril de 1948. (c) CEDOC.
[i] Nuestros grandes valores musicales. Andrea Fornells. «Barcelona Teatral», 28 d’abril de 1948
[ii] Col·leccions digitals del Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
[iii] Conciertos. Catalunya nova. «El Diluvio», 25 d’abril de 1923; pàg.18
