Per Eli Pujol Mayans
Sotsdirectora de l’Instituto Gordon de Educación Musical España
Aquest mes de desembre de 2015 acomiadem Edwin Gordon; músic, pedagog i investigador conegut a bastament en el camp de l’educació musical per la seva enorme tasca, Gordon ha dedicat tota la seva vida a comprovar quina és la millor manera d’aprendre música. Per fer-ho, ha partit de les tesis dels pedagogs de referència del segle XX –Dalcroze, Kodály, Willems, Orff–, ha investigat els elements de dubte d’aquestes metodologies, i ha proposat tècniques d’aprenentatge i eines didàctiques noves, creades a partir de la recerca més rigorosa i sistemàtica. La seva Music learning theory –teoria de l’aprenentatge musical– n’és el fruit més rellevant.
El llegat que deixa Gordon va més enllà de la seva extensíssima obra pedagògica publicada i de la potència de l’activitat formativa del seu Gordon Institut for Music Learning (GIML). Rau sobretot en la màgia de la inspiració que ha representat per als professors de música que hem tingut la sort de conèixer-lo o d’ésser influïts pel seu pensament; una inspiració polièdrica: musical pròpiament, en obrir la nostra oïda a la varietat i riquesa tonal i rítmica; i pedagògica encara en major mesura, en obrir la nostra ment a la reflexió i a l’anàlisi del que ensenyem i de com ho fem.
La Music learning theory de Gordon descriu la seqüència d’aprenentatge musical que segueix el nen des del moment del naixement, des d’aquest punt àlgid de la seva capacitat d’aprenentatge: les fases d’absorció, d’imitació i d’assimilació de la música a nivell auditiu i oral per edificar l’audició preparatòria. Descriu amb detall les característiques de la música que convé treballar amb els nens en l’acompanyament d’aquest procés, la manera de presentar-lo, les formes d’interacció, l’ordenació de materials, etc.
El moviment sempre ha de ser protagonista, així com el treball amb patrons rítmics i tonals, la varietat i riquesa dels materials musicals, el valor de la veu cantada sense acompanyaments, i la importància de la improvisació. Més endavant arribaran les síl·labes rítmiques funcionals, i les tonals pròpies del solfeig relatiu, tot d’eines sempre orientades a cultivar la capacitat d’escoltar música amb comprensió, la capacitat d’audiation, aquest mot inventat per ell mateix i que vol reflectir aquesta idea.
Finalment arribaran la lectura i l’escriptura musicals, no massa tard, quan no són massa grans; just quan l’univers musical interior del nen és prou ric i té prou connexions com per ser capaç de traduir fàcilment el vocabulari musical que ja té interioritzat en notes i símbols del pentagrama.
Què volem que aprenguin els nostres alumnes? Amb quina finalitat fem les classes? Quina metodologia seguim per aconseguir-ho? Com a educadors, ens ho hauríem de preguntar constantment: a l’hora de concretar el nostre dia rere dia a l’aula, a l’hora de programar el curs sencer, a l’hora de traçar els projectes curricular i educatiu de les nostres escoles de música.
Uns quants mesos abans de la mort de Gordon, va néixer l’Instituto Gordon de Educación Musical España (IGEME), una institució pionera que segueix dues línies d’acció principals: la formació reconeguda de mestres i professors de música en la metodologia descrita en la Music learning theory, i la publicació de materials pedagògics, didàctics i musicals específics, com a eina útil tant per a famílies com per a professors.
El professorat català té una presència destacada en els cursos de formació de pedagogia musical, i els que organitza l’IGEME no en són una excepció. Es tracta en general d’un perfil inquiet, amb voluntat de millora constant, un professorat que es qüestiona la didàctica i el que hi ha darrere. Malgrat això, el de Gordon encara és un mètode que han de descobrir molts professionals catalans. Mitjançant IGEME, la llavor de Gordon s’ha sembrat ja a prop nostre. Queda molta feina per fer…, principalment en dos sentits. D’una banda, per aconseguir que les futures generacions s’acostin a la música d’una manera natural, seguint el procés homònim a l’aprenentatge de la llengua materna. I de l’altra, que per assolir aquesta idea, els professors de música comprenguem aquest procés i el posem en pràctica, amb els alumnes i amb nosaltres mateixos, audiating Gordon.
