El dossier del n. 364 de la revista està dedicat a les òperes portades al cinema; fa uns dies us proposàvem de veure cinc fragments de cinc de les adaptacions [enllaç] que s’hi esmentaven. Avui us convidem novament al cinema per recordar alguns fragments de música clàssica i l’òpera que s’han fet servir com a banda sonora. La llista és prou llarga i és difícil fer-ne la tria; aquí teniu cinc pel·lícules, cinc directors, cinc compositors i cinc obres. Compte amb els spoilers!
Barry Lyndon
Stanley Kubrick (1975)
L’andante del Trio n. 2 en mi bemoll major, D. 929 de Franz Schubert sona a diverses escenes de la pel·lícula; hem seleccionat per a vosaltres la cèlebre escena de la taula de joc, que, per si no ho sabíeu, va ser rodada només amb la llum de les espelmes.
Excalibur
John Boorman (1981)
La música de Richard Wagner és protagonista a l’escena final d’aquesta pel·lícula basada en el cicle artúric. La Dama del LLac rep l’espasa Excalibur mentre sentim la “Marxa fúnebre de Sigfrid”, d’El capvespre dels déus.
El Padrí III (The Godfather III)
Francis Ford Coppola (1990)
Una altra escena final, la de la trilogia El Padrí, en la qual hi sentim òpera. En aquest cas, no podia ser d’una altra manera, italiana: l’Intermezzo de Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, una obra que està molt present durant tota la pel·lícula.
Cadena perpètua (The Shawshank Redemption)
Frank Darabont (1994)
En aquesta inoblidable escena, la música de Wolfgang Amadeus Mozart, el duet “Che soave zefiretto” de Les noces de Figaro, fa que durant uns minuts, com diu la veu en off, tots els presos se sentin lliures.
Shutter Island
Martin Scorsese (2010)
La més recent de les pel·lícules que us hem seleccionat no té banda sonora original; la banda sonora la formen dinou fragments de diferents compositors. Gustav Mahler n’és un; el seu Quartet per a cordes i piano en la menor, una obra de joventut inacabada, desencadena els records del protagonista.
